CARITAT I TERCER MÓN

Càritas

Per imperatiu del mateix evangeli, la comunitat cristiana mai no ha oblidat el servei de la caritat vers els més pobres. Als nostres dies, però, aquest servei presenta una fesomia diferent.

Ja no es tracta de “fer caritat”, “fer almoina” als captaires, sinó de descobrir la pobresa, sovint oculta i a vegades més preocupant i dolorosa que la d’aquells que demanen a la porta de les esglésies.

L’acció caritativa i social de l’Església avui es planteja des d’un criteri de justícia i solidaritat, i es basa a compartir les pròpies possibilitats més que a desprendre’s de les sobres (de mobiliari, robes, menjars,…).

El que abans era tingut com a pobresa, avui s’estén a d’altres carències: incultura, atur laboral i altres situacions de marginació, p.ex., drogoaddictes, presos i ex-presos, alcohòlics, mares soles, ancians abandonats,…

Aquesta nova visió de la caritat ha canviat també la imatge de Càritas en tant que institució de l’Església al servei dels més pobres, com també la seva manera de treballar, el ventall dels seus serveis i la plantilla del seu voluntariat.

Aquest Servei de Càritas farà atenció a tots aquells fenòmens de pobresa, en tot el seu ampli abast. L’oferiment d’ajudes anirà precedida d’una comprovació del cas per tal d’assegurar-ne una correcta distribució. Aquesta verificació consisteix a comprovar les dimensions del cas, com també la pertinença o no a la nostra Càritas parroquial.

L’acció de Càritas anirà més enllà de l’entrega de queviures, que caldrà mantenir també per a aquells casos que la facin necessària. Per això es farà atenció a la promoció humana en tots els aspectes que sigui possible: cultura, higiene, alimentació, costura….

Segons les necessitats que es vagin presentant, caldrà comptar amb un voluntariat disposat i preparat. Per això es demanarà col·laboració a persones de la comunitat.

La nostra Càritas col·laborarà, d’acord amb els criteris aprovats arxiprestalment, amb la Càritas Interparroquial de Tarragona, que aplega les parròquies dels dos arxiprestats de la ciutat.

Si en acabar l’exercici econòmic anual, la partida de Càritas presenta uns ingressos superiors a les despeses, el saldo al seu favor li serà lliurat com a disponibilitat a compte del següent exercici.

El compromís amb els més pobres s’arrela, doncs, en la fidelitat a Jesucrist que compartim en comunitat, la Nostra Parròquia ho és. Les comunitats cristianes formen part de la diòcesi  (l’Arquebisbat de Tarragona, en el nostre cas), per això parlem de Càritas diocesana, que amb les de les diòcesis veïnes i per ajudar-nos integren Càritas Catalunya (Girona,, la Seu d’Urgell, LLeida, Solsona, Tarragona, Tortosa Vic i Tarragona i Barcelona, Terrassa, Sant Feliu). Les Càritas Diocesanes de totes les diòcesis d’Espanya s’ajuden en “Cáritas Española” (més informació a  http://www.caritas.es/ ).

 

Per a la comprensió d’aquestes propostes:

“El Rostre de la pobresa a casa nostra” (Església de Tarragona”; núm.233; març, 2009)

http://www.arquebisbattarragona.cat/ftp/revista/R233.pdf

 

Suplement, a la Revista citada:

“L’acció social del’església / estudi sobre l’acció social de l’església en l’àmbit de l’Arxidòcesi de Tarragona (conclusions)

http://www.arquebisbattarragona.cat/index.php?arxiu=revista

 

Missions i cooperació entre les Esglésies (Finestra al món)

“El Concili Provincial Tarraconense demana que cada Església diocesana potenciï la seva participació en l’acció evangelitzadora universal.

El Concili demana que es potenciï la tasca de desvetllament i d’estimació de les vocacions missioneres «ad gentes», tant de preveres i de religiosos com de laics.

La contribució més imprescindible és amb persones: cristianes i cristians de les nostres Esglésies que ofereixen tota la seva vida (o uns anys) per a la missió universal. Cal treballar conjuntament amb els responsables de vocacions.

Les delegacions diocesanes de missions treballaran per trobar una resposta adequada a l’oferiment generós de laics cristians —homes i dones— per a la missió universal durant un temps. L’acolliment de les vocacions missioneres laïcals suposa oferir als candidats els mitjans de formació i de discerniment i els ajuts necessaris.

El Concili considera que la dimensió missionera, com un element primordial de la pastoral ordinària (cf. RM 83), ha d’estar ben present en cada Església diocesana, en les parròquies, en els arxiprestats i en els moviments; en les activitats de catequesi, de litúrgia, de vocacions, de Càritas, etc. El bisbe ha d’animar l’obertura a la universalitat i el concepte d’Església de comunió i d’intercanvi, i ha de promoure la creació de grups d’animació missionera i potenciar els que ja existeixen”.

Concili Provincial Tarraconense, 1995

Resolucions 159-161

Accions i serveis pastorals

Treball en les Campanyes ordinàries de l’Església en les que hi som implicats:

Com p.ex. Domund, Santa Infància

Campanyes assumides i proposades a l’Església diocesana:

Com p.ex. La Campanya contra la Fam (Mans Unides) o les d’urgència, cas de que calgui.

 

Accions que es programen per tal d’assumir compromisos, a suggerència de la Delegació diocesana de missions:

Els “Encants solidaris”, p.ex.