LA MORT I L’ACOMPANYAMENT PASTORAL DEL DOL

“Crec en la resurrecció dels morts i en la vida eterna”

1.   La parròquia desitja acompanyar els seus membres  amb la pregària el dia de llur mort, celebrant la fe en la resurrecció, l’esperança en la vida eterna i la caritat que fa costat en els moments de dol.

2.   Correspon a la família del difunt manifestar personalment a la parròquia el seu desig que sigui celebrat el funeral.

3.   En aquesta entrevista amb el representant de la parròquia els familiars són acollits en el seu dolor i orientats en aquells aspectes de la celebració sobre els quals els correspon de decidir.

4.   La litúrgia preveu diferents modalitats per a les exèquies, segons les circumstàncies. EI diàleg amb el mossèn servirà per orientar la família en la seva determinació.

5.   Pregar pels difunts és una obra de caritat. Aquesta, però, hauria de començar per acompanyar-los en el seu procés de malaltia o d’envelliment, mitjançant els sagraments, els quals els fan sentir units a la comunitat cristiana, els donen fortalesa i esperança i els van disposant per al seu encontre definitiu amb el Senyor.­

6.   En relació al sagrament de la Unció dels Malalts, volem recordar que el moment apropiat de rebre’l no és el llindar de la mort, sinó -sempre que sigui possible- quan la persona ho pot fer amb plena consciència i està afectada per una greu malaltia o pel normal procés d’envelliment. Avui les nostres parròquies faciliten que aquest sagrament es pugui rebre en grup i a la mateixa església, en presència de la comunitat cristiana.

7.   A part del que el cristià decideix fer per pròpia iniciativa al servei del proïsme, a les nostres parròquies hi ha un grup de persones que vetllen l’atenció pastoral als malalts i impedits físicament. Així s’intenta que la discapacitat no sigui causa de marginació en la comunitat cristiana.

8.   A la nostra parròquia no s’acostuma a passar la col·lecta a les exèquies. Com en altres casos, correspon a la família fer una aportació voluntària, que no és taxa per un servei prestat, sinó col·laboració en la despesa de la parròquia.

 

  A partir del Document ”Crec en la resurrecció dels morts i en la vida eterna”,

dels preveres dels Arxiprestats de Tarragona centre i Tarragona perifèria,

4 de juny de 1995, Solemnitat de la Pentecosta

 

Document del Consell episcopal de l’Arquebisbat de Tarragona: “Parròquies i tanatoris. Pastoral de la salut i de la mort”, que ajuda a la comprensió del que es proposa.