LES FESTIVITATS DE LES NOSTRES PARRÒQUIES

Festivitats de les nostres Parròquies

Solemnitat de la Immaculada Concepció

El dia 8 de desembre, totes les parròquies celebren aquesta Solemnitat de precepte. A la nostra ciutat celebrem la pregària de les Vespres Solemnes al Santuari de Misericòrdia a les 5 de la tarda. 

Festivitat de Santa Llúcia

El dia 13 de desembre, la nostra parròquia celebra la Festivitat de Santa Llúcia. La primera capella que està al costat dret de l’altar hi trobem a Santa Llúcia. Amb l’ajuda del Gremi de Santa Llúcia, durant tot aquest dia hi ha les ofrenes del ciri a la Santa i a les 12 del migdia hi ha la missa. 

Festivitat de la Sagrada Família

El diumenge següent del dia de Nadal celebrem la Festivitat de la Sagrada Família. A la nostra parròquia de Sant Pere hi trobem l’altar dedicat a la Sagrada Família (tercera capella del costat dret de l’altar major). En aquest dia, després de les misses dominicals, es beneeixen a totes les famílies que ho desitgin. Normalment cada any a les 7 de la tarda participen el Col·legi de la Sagrada Família.

Missa de Sant Sebastià

El dia 20 de gener es celebra la Festivitat de Sant Sebastià. Durant molts segles Sant Sebastià va ser copatró de la nostra ciutat. Per això, trobem la construcció d’un Atri al seu nom, que la seva ubicació es troba a la plaça del Castell. En l’actualitat, la nostra parròquia ho celebra com a memòria obligatòria.

Festivitat de Sant Blai

El dia 3 de febrer les nostres parròquies celebren la Festivitat de Sant Blai i en aquesta ocasió també la benedicció dels aliments i fruïts. A la nostra ciutat hi ha la tradició d’elaborar els blaiets.

Novena a la Mare de Déu de Lourdes

El dia 11 de febrer, l’Església celebra l’aparició de la Mare de Déu a una pastoreta que es deia Bernardeta Soubirus al poble de Lourdes. A la nostra parròquia l’any 1909 s’inicià una Arxiconfraria devota a la Immaculada Concepció i des de llavors a la Parròquia de la Puríssima Sang celebrem aquesta festivitat. Cada any, nou dies abans de la festa hi ha la novena a santa Maria, amb el rés del Rosari, cant de la Salve, Eucaristia, homilia, i el cant de l’Ave de Lourdes. El dia 11, hi ha missa solemne i la benedicció de les Benardetes(són les nenes de la confraria).

Els tres tombs

Com a tots els pobles, a la nostra ciutat celebrem els tres tombs en honor a Sant Antoni, abat. Tot i que el dia del Sant és el 17 de gener a la nostra ciutat ho celebrem a primers de març amb la benedicció dels animals. A l’església de la Puríssima Sang hi trobem el Sant patró dels animals.

Solemnitat de Pentecosta

Fa molts anys que, a la nostra ciutat, la vigília del dia de Pentecosta a les 10 de la nit, celebrem amb tot l’Arxiprestat la Vetlla de Pentecosta. Cada any és a una parròquia diferent.

Vot de Poble a la Santíssima Trinitat

A Reus celebrem el vot de poble a la Santíssima Trinitat, com a protecció i guarda de la ciutat. El diumenge de la Santíssima Trinitat, que sempre cau el diumenge després de Pentecosta, a les 7 del matí al Santuari de Misericòrdia hi ha el rés del Rosari, per la plaça del Santuari.
Referent històric:

 

Des del segle XVII es celebrava una festa en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, al voltant de la Pasqua de Pentecosta. Però des de 1843, una de les festes importants al Santuari és la que es celebra el dia de la Santíssima Trinitat (finals de maig, començaments de juny), per tal de complir amb el “Vot de Poble” que es feu en agraïment per la fi del bombardeig sobre la ciutat de Reus, efectuat pel general Zurbano a causa del pronunciament, a la ciutat, del general Prim. El poble pregava per intercessió a la Mare de Déu de Misericòrdia que s’acabessin les bombes. El final del bombardeig va succeir un 11 de juny de 1843, dia de la Santíssima Trinitat. La imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia era a la Prioral, on “casi feya plorà lo veure que devan nostra Senyora de Misericòrdia y cremavan tans ciris, y va durà una temporada que tot eran novenas, rosaris, oficis, de las promatensas que la gen avian fet, pues se atribuí a miracla de nostra Senyora, lo pugué aplacà la ira de Sorbano(Zurbano)”. Dues dones reusenques van tenir un protagonisme destacat en la resolució d’aquells fets: La religiosa Lluïsa Estivill, superiora del convent que atenia els malalts i ferits a l’hospital i la seva novícia Maria Rosa Molas que més tard seria la fundadora de les Germanes de la Consolació i canonitzada per Joan Pau II. Les dues van creuar les línies del setge a la ciutat de les tropes enemigues, i van facilitar l’acord de la fi dels bombardejos, pactant amb el mateix Zurbano.

Solemnitat del Corpus Christi 

El segon diumenge després de Pentecosta celebrem a tota l’Església Universal la Solemnitat del Cos i la Sang de Crist, conegut també amb el nom de Corpus Christi. A la nostra ciutat dies abans, a l’Atri de Sant Sebastià  s’instal·la una font per fer ballar l’ou. El diumenge a les 18:30h a la nostra Prioral es celebra per a tota la ciutat l’Eucaristia i després la processó. A la mateixa hora, els infants que han rebut la Primera Comunió tenen una celebració pròpia i després s’ajunten a la Processó.

Pregària de Completes de Sant Pere

El dia 28 de juny, vigília de sant Pere, la nostra ciutat es guarneix de festa per celebrar la memòria del sant Patró. Els dies previs a aquestes dates, el toc de campanes anuncien la proximitat de la Festa. La vigília de sant Pere, a les 21:15h, la Prioral està plena de gom a gom a l’espera de començar la Pregària de Completes de sant Pere. Amb l’arribada de la corporació municipal s’inicia la celebració amb l’entrada dels mossens cap a l’altar. El vicari de la parròquia s’encarrega d’agafar les tres claus que obren l’urna on hi ha el sant patró. Aquestes tres claus al llarg de l’any estan guardades pel Prior, la comunitat de Preveres i l’Alcalde de la ciutat. És així que el vicari de la parròquia que ja té les dues primeres preparades demana la tercera a l’Alcalde. Tenint totes les claus puja cap a l’urna que s’ubica al mig del presbiteri i obre aquesta urna que durant tot un any ha restat tancada. De dins treu el Bust-reliquiari de sant Pere de l’any 1696 i l’ubica al pedestal preparat per a l’ocasió. I tot seguit, s’inicia la pregària de Completes. Aquesta pregària està formada per l’himne de Sant Pere, tres salms, una lectura, l’homilia per part del prevere que presideix, que normalment sempre és un convidat, la pregària universal, el Pare nostre i l’oració final, acabant cantant el goigs a lloança del sant Patró. A l’acabar hi ha venerar del Bust-reliquiari i després tothom s’encamina cap a la plaça Mercadal amb el seguici popular a l’espera de la Tronada.

Solemnitat de Sant Pere

El dia 29 de juny, l’església de la Prioral de sant Pere resta oberta per a la pregària, devoció, veneració del Bust-reliquiari del sant Patró. A les 10h i 12:30h, hi ha la celebració de l’Eucaristia i a la tarda a les 18:30h hi ha la missa major, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona i concelebrada pels preveres de la ciutat. Després de la celebració hi ha la processó pels carrers de la nostra ciutat, i després de l’entrada a la Prioral amb el sant, aquest retorna a l’urna fins l’any següent.

Solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia

 

Referent històric:
A “Misericòrdia”, just després de 1592, als terrenys d’en Pere Cotxí, “els senyors Jurats” de la vila de Reus van decidir construir-hi una ermita per tal de mantenir viva la devoció a la Mare de Déu (“Madona Santa Maria” – Verge “dels Sets Goigs”) i recordar, així, el relat de l’Aparició de la Verge que els va fer la “fadrineta” i l’ajut que la Mare de Déu va realitzar en la finalització de l’epidèmia de la pesta.
En aquesta nova ermita de “Misericòrdia”, la imatge de la Mare de Déu que s’hi va instal·lar provenia de la capella “de Betlem”, situada al carrer de Monterols: la “fadrineta” va reconèixer a la Verge “dels Sets Goigs” (que era en aquella capella “de Betlem”) com a la de la Verge que se li va aparèixer. 
Originàriament, aquesta imatge de la Verge “dels Sets Goigs” (“Madona Santa Maria”), era ubicada a l’església de Sant Pere de la vila. El 1512 els “senyors Jurats” acorden engrandir l’antiga església de Sant Pere, que s’ha quedat petita. El 1530 s’obre la capella de Betlem del carrer de Monterols, casa número 8, donada pel seu propietari Miquel Vidal, que es destina a realitzar les funcions de parròquia interina mentre duren les obres a “Sant Pere”. En aquesta capella de Betlem s’hi instal·la la imatge la de la Verge “dels Sets Goigs” provinent de l’església de Sant Pere.
El 1592, el poble de Reus creu el relat que la fadrineta fa de les aparicions de la Verge Maria i s’acorda de construir una ermita on la fadrineta pasturava el seu ramat i lloc de les aparicions (els terrenys d’en Pere Cotxí).
El 27 de febrer de 1602 es trasllada solemnement la imatge de la Mare de Déu (Verge “dels Set Goigs” o  Verge de “de Betlem”), i des d’aleshores sota l’advocació de “Verge i Mare de Déu de Misericòrdia”, a la nova ermita de Misericòrdia. També es va instal·lar, com a element ornamental, el retaule gòtic de la Nativitat (o de “Betlem”), igualment procedent de la mateixa capella “de Betlem” (el nom d’aquesta capella del carrer de Monterols, i el canvi d’advocació de la imatge de la Mare de Déu, de Verge “dels Sets Goigs” al de “Betlem”, podria associar-se al nom del retaule).
Cap el 1652, en el nou santuari de Misericòrdia que es construeix per tal de fer-lo més gran, s’hi basteix un retaule a l’altar major, realitzat per l’artista Llàtzer Tremulles, on s’hi col·loca, com era costum fins aleshores, la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia.
El 1748 s’encomanà al mestre Lluís Bonifàs i Massó (Valls, 1730-1786) la construcció d’un nou cos al Santuari per tal de bastir un cambril per a la imatge de la Mare de Déu rere el presbiteri. Tot això en acció de gràcies a la Mare de Déu després de les pregàries aquell any per salvar la vinya d’una plaga d’erugues. Aquest cambril i la seva posterior decoració, també realitzada pel mestre Bonifàs, és el que es va conservar fins a la destrucció de 1936, a l’inici del conflicte civil que va sacsejar Espanya.
El 1904 es procedeix a la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. L’any 1904 era un any jubilar marià i el món catòlic celebrava el cinquanta aniversari del dogma de la Immaculada Concepció de Maria. A Reus, el 9 d’octubre de 1904, va tenir lloc la Coronació, imposant a la imatge de la Mare de Déu i a la del nen Jesús unes corones d’argent daurat amb pedreria, que foren una ofrena del rei Alfons XIII el qual, pocs mesos abans (14 d’abril de 1904), havia visitat el santuari.
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, al 1939,  es va reiniciar el culte a la Mare de Déu de Misericòrdia, però no al Santuari, ja que aquest era enrunat a causa de l’incendi que va patir com ja s’ha dit al 1936 a l’inici de la guerra Civil. S’encarregà una nova imatge que substituís a la desapareguda a l’escultor barceloní Enric Monjo, i el culte es feu a la prioral de Sant Pere. L’1 de juny de 1941 es va traslladar la imatge de la Mare de Déu al Santuari, i es va instal·lar provisionalment al presbiteri.
El 1954 es va fer un pas important en la restauració del Santuari en ocasió de la solemnitat del cinquantenari de la Coronació de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. Gràcies a les almoines dels fidels es va iniciar la col·locació d’un retaule major nou, el més semblant que es va poder al que hi havia hagut el qual es va anar construint per fases fins a finals dels anys seixanta, i es va refer el cambril de la Mare de Déu instal·lant-hi la imatge. La decoració d’aquells anys dins del cambril va consistir en la col·locació de cortinatges proporcionats per les empreses tèxtils de la ciutat. Es va incorporar la imatge de sant Josep de l’escultor reusenc Ramon Ferran i, al 1967, les imatges de sant Joaquim i santa Anna del també reusenc Joan Rebull  a dreta i esquerra  del retaule de l’altar major.
El 2001 es van instal·lar els dos grans quadres a les parets laterals del presbiteri del pintor Andreu Martró representant l’adoració dels pastors i dels reis, els mateixos motius que ja eren evocats al presbiteri del santuari abans de la destrucció.
Després de la celebració del centenari de la Coronació de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, l’any 2004 es van iniciar les obres per tal de recuperar els temes essencials en la decoració i ornamentació del cambril, així com facilitar-ne l’accés a persones amb dificultats de moviment. Es van substituir els cortinatges per fusta noble Es va restaurar la pintura al fresc que hi ha al llanternó del cambril, datada del segle XVIII i únic element existent en l’actualitat de l’ornamentació original. Es va aconseguir crear un lloc de pregària annex al cambril on hi ha, en dipòsit, el retaule gòtic original de l’antiga església de Betlem del carrer de Monterols. Es van eliminar barreres arquitectòniques col·locant rampes i ascensor per accedir al cambril. L’última actuació fou per la Pasqua del l’any 2008: es van tornar a posar en el cambril, i tal com hi eren al cambril destruït, les imatges de quatre de les matrones de l’Antic Testament, precursores de la Mare de Déu, Abigaïl, Ester, Judit i Rut, obres de l’escultor Artur Aldomà, i també s’instal·laren unes peces de ceràmica de la ceramista local Neus Segrià.
Al Santuari hi ha altars dedicats als reusencs sant Bernat Calvó, bisbe de Vic i abat de Santes Creus, a santa Maria Rosa Molas fundadora de la Congregació de les Germanes de la Consolació, i als beats Antoni Llauradó i Eusebi Forcades, germans de Sant Joan de Déu, màrtirs al 1936.
(extret del bloc del santuari de Misericòrdia)
 

El dia de la festa de  la Mare de Déu de Misericòrdia:

El dia de la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia és el 25 de setembre. A la vigília a les 10 de la nit, els fidels i devots de la Mare de Déu es troben al cap damunt del passeig Misericòrdia, a la plaça de la pastoreta per iniciar el Rosari de Torxes fins a arribar al Santuari. Aquest Rosari el predica un prevere de la ciutat. A l’arribar al Santuari hi ha el cant de la Salve Regina i després la veneració de la imatge de santa Maria.
El dia 25 de desembre al Santuari hi ha misses a les 7, 8, 9 i la missa solemne a les 11 del matí a l’esplanada del parc del Santuari. A la tarda a les 5 hi ha el rosari i tot seguit després l’última missa a les 6 de la tarda. A l’acabar l’Eucaristia hi ha la veneració a la Mare de Déu per part de l’Àguila de Reus que fent el seu ball Solemne honora a santa Maria, patrona de la nostra ciutat. Al final hi ha la “carratillada” per part dels Diables de la ciutat.