De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Cinquanta-dosè dia: Invoquem Maria, a Figuerola del Camp (Arxiprestat de l’Alt Camp), sota el nom de Mare de Déu de l’Esperança.
Una carretera que surt de Pla de Santa Maria puja fins al poble de Figuerola del Camp, a la falda de la serra de Miramar, on hi ha amples visions sobre l’Alt Camp i el Tarragonès. Els veïns són boníssima gent i la tradició mariana està profundament arrelada en ells. S’hi venera la Mare de Déu de l’Esperança en el temple parroquial dedicat a Sant Jaume. És una festa votada que, segons la manera de dir, se celebra al poble de temps immemorial. L’existència de la Confraria ve dels temps medievals.
Fou un goig per a tots, pel cor de l’arquebisbe, pel cor de Mn. Jordi Sánchez, rector del lloc, i, sobretot, un goig a desdir per tots els habitants del lloc. El repic de campanes incessant, la santa imatge coronada portada, sense oblidar-ne cap, per tots els carrers del poble. Es cantà l’Himne de la Coronació i uns Goigs nous. Hi participà la capella musical de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus. La celebració de la Coronació fou precedida d’una novena. Fou una festa com no s’havia vist mai a
La Mare de Déu de l’Esperança lluïa corona nova feta per l’orfebre Joan Sarramià. Els motius de l’orfebreria eren pàmpols de figuera i avellanes. Les festes de la coronació foren esplèndides, memorables i dignes d’elogi.
El costum de coronar canònicament i ritualment la Mare de Déu té un gran significat. Maria participa de la reialesa de Jesucrist, de la qual en participa tot el poble de Déu. La reialesa que exercí des de la creu, des de l’amor entregat. La reialesa de Crist és la del servei i de l’amor, Servir és regnar, deien els Pares.
Maria és coronada per l’amor de tot el poble de Déu, ella que, en la visió de l’Apocalipsi, porta una corona de dotze estrelles, dotze com les tribus d’Israel. 
La imatge que porta el bell nom d’Esperança, porta una estrella en el seu si, significa Crist, sol que ve del cel, que porta el món pel camí de la pau i l’encamina vers la plenitud divina, en la santa Trinitat. Els Goigs són d’Antoni Correig, el poeta reusenc, pare de la Isabel Correig, missionera de l’arxidiòcesi.
“No esperàveu, humilment,
d’entre totes ser elegida.
Acceptant l’Engendrament
ens heu dat Aquell que és Vida.
Un misteri tan joiós
és segell de l’Aliança”.
Meditació (Mt 5,1-2,9).
Maria és la Mare dels qui treballen per la pau, perquè ella portà la pau veritable al món: Crist és la nostra pau! En la nit del naixement del Fill els àngels van cantar: «Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra als homes que Déu estima». Maria sosté els qui treballen per la pau, ella que és la Reina de la pau (Regina pacis).
Ella sabia també amb el foc de l’Esperit Sant que des de Pentecostès la casa de l’Església estava destinada a ser llar per tota la humanitat, on finalment trobaria la pau veritable, la que baixa del cel, com un do, de Déu mateix.
¿Què seria del món sense els homes i dones que treballen per la pau? Ells porten la benaurança de Jesús i Déu, en aquest món i en l’altre, els reconeix com a fills estimats. Els qui treballen per la pau no tenen cap publicitat en el món, és un treball humil, abnegat, silenciós. No pretenen posar la pau lluny, allà on els homes fan la guerra i es destrueixen, posen pau al seu voltant, en els cercles més immediats de la seva vida, entre la família, entre els amics, els veïns, els conciutadans, els companys de treball; la pau és un treball, una artesania delicada. Com diu l’Escriptura: «El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau» (Jm 3:18). Aquests dies de tribulació molts homes i dones han sembrat i sembren llavors de pau. Que participin de la benaurança de la pau.
Intenció de pregària
Pels mossens de l’arquebisbat que han mort durant la pandèmia, Mn. Joan Aragonès, Mn. Josep Maria Prats, Mn. Ricard Cabré i Mn. Josep Maria Barenys: que reposin en la pau de Déu i gaudeixin de la Veritat que aquí a la terra van predicar.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Cinquanta-dosè dia: Invoquem Maria, a Figuerola del Camp (Arxiprestat de l’Alt Camp), sota el nom de Mare de Déu de l’Esperança
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona