Fem nostre el Missatge als joves, llegit a la clausura de l’Aplec de l’Esperit de 2014, integrem-lo a la nostra celebració de la Confirmació, llegim-lo, poc a poc:
– GRÀCIES. En nom de tots els bisbes de Catalunya (avui i ara, ens cal dir: Preveres, germans de la Congragació del P.Manyanet, catequistes i famílies), gràcies , moltes gràcies a tots els qui heu fet possible aquest aplec (aquesta celebració de la Confirmació): nois i noies participants, delegats de pastoral juvenil que l’heu organitzat, autoritats, voluntaris. L’Aplec és de tots! (La Celebració de la Confirmació, pre4sidida pel Sr.Arquebisbe “és de tots”)
– JESÚS ÉS EL SENYOR.
Però no un senyor a semblança dels qui sovint anomenem amb aquests nom. Jesús és el Senyor servidor, alliberador, comunicador de vida, amic i company de camí.
És un senyor que ho ha donat tot per tu i per mi, fins la pròpia vida.
És un Senyor que s’ha acostat als més febles, marginats, deixats a la cuneta de la vida per aixecar-los, guarir-los comunicar-los esperança.
És el Senyor que s’agenolla als teus peus per manifestar el seu amor.
És el Senyor que abans de preguntar-te si l’estimes i si te’n fies, t’ha mostrat tot el seu amor i t’ofereix tot allò que és més important per viure.
– NO TENIM MILLOR SENYOR.
Molts dels primers cristians morien afirmant que el cèsar no era el Senyor.
Al llarg de la història, molts altres, han donat la vida afirmant que la injustícia, la violència, la manca de llibertat, el dolar o l’euro, l’individualisme, la recerca del plaer sense la dignitat…no són els senyors.
Aquest pretesos senyors no ofereixen vida sinó mort, sofriment, esclavatge, desesperança… al contrari de Jesús.
– M’ESTIMES?
Pregunta de Jesús a Pere, Pregunta de Jesús a cadascú de nosaltres. Per això en acabar aquest aplec escolta la seva pregunta: m’estimes? Pregunta que repeteix quantes vegades necessitis, fins que la comprenguis i t’adonis que en la resposta t’hi jugues la vida.
Posa el teu nom…. M’ESTIMES?
Que li diguem avui, demà, quan sigui… TU, HO SAPS SENYOR, TU SAPS COM T’ESTIMO.
Aquesta resposta et realitzarà i edificarà l’Església i la societat.
– ET NECESSITO!
Necessito els teus llavis per parlar.
Necessito les teves mans per beneir, per acaronar, per transformar.
Necessito els teus peus per arribar a altres nois i noies i per acompanyar-los.
Necessito els teus ulls per contemplar a tothom amb tendresa.
Necessito el teu cor per estimar.
ET NECESSITO!
VINE AMB MI!
NOIS I NOIES, ÀNIMS I CORATGE!
Compteu amb el suport i la pregària de qui és al vostre costat, qui us ha acompanyat fins avui i seguirà fent-ho.
I encara per qui vulgui llegir-ho, preparant la Confirmació:
la “Carta dels Bisbes als joves de les Diòcesis de catalunya“:
“Amic/amiga,
tot i que és llarga, es llegeix àgilment i ens ajudarà.
Fins divendres, dia 13 de novembre. Preparem-nos!