Vint-i-quatrè dia: Invoquem Maria el Dijous de la Cena del Senyor.
El desig del sagrament sempre anticipa la gràcia del sagrament. És doctrina antiga i segura de la fe de l’Església. No ho dubteu mai! Tinguem desig del Pa de la Vida i fem profunda comunió eclesial, la que dicta la pietat del poble en el Devocionari parroquial dels nostres pares. La comunió espiritual és amb Crist i amb els germans. «Espiritual» vol dir en l’Amor de l’Esperit Sant, del qual tots participem.
Mai haguéssim imaginat que recuperaríem de la memòria de la pietat del poble aquestes pregàries i que, en la circumstància present, realment estremeixen.
Crec Jesús meu, que esteu en el Santíssim Sagrament.
I ja que ara no puc rebre-us sacramentalment veniu almenys espiritualment dins el meu cor.
Com si ja haguéssiu vingut, us abraço i m’uneixo tot jo amb Vós;
no permeteu que ja mai em separi de Vós. (De sant Alfons M. Liguori).
O bé aquesta altra que molts de petits saben:
Jo voldria rebre-us, Senyor,
amb aquella puresa, humilitat i devoció amb què us va rebre la vostra Santíssima Mare, amb l’esperit i fervor dels sants.
Meditació:
El nostre Arquebisbe escriu en la primera Exhortació Pastoral, sense poder preveure les circumstàncies actuals:
«En acabar l’últim sopar de Jesús amb els deixebles, l’evangelista indica que “després de cantar l’Himne”, sortien cap a la muntanya de les Oliveres (Mt 26,30). Aquell cant entonat per Jesús i els seus deixebles, un cant que proclamava l’eterna misericòrdia de Déu, orienta cap al moment on la mateixa misericòrdia es fa passió. És el moment en què la fe no té por de la història, és a dir, de la realitat concreta i, amb ella, la mateixa fe es fa clam i súplica, fins i tot pot conèixer la suor de sang. Quan l’Eucaristia és celebrada segons el desig de Jesús, es canta la misericòrdia del Senyor i hom és capaç de no tenir por i de “sortir” tot afirmant la realitat. (…)». (L’Esperit fa jove l’Església, p. 16).
Invoquem Maria i contemplem-la aquest Dijous de la Cena del Senyor com a imatge de tot el que l’Església és i viu. Maria és dona eucarística perquè a prop de la creu fa oblació dins del seu cor de la mort salvadora del Fill, com l’Església quan, celebrant l’Eucaristia, amb la santa anàfora, ofereix el Cos de Crist.
Intenció de pregària.
Pels catecúmens de tot el món que no podran rebre el baptisme en aquesta nit de Pasqua per causa de la pandèmia que ha segellat la font baptismal: que no es refredi el seu desig i ben aviat rebin el bany de la regeneració.
V/ Invoquem Maria,en el Dimecres de la SETMANA VIVIFICANT
R/ Pregueu per nosaltres.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc:
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu 
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
Accés, a la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Es pot ampliar a: Vint-i-quatrè dia: Invoquem Maria el Dijous de la Cena del Senyor
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona