[10-05-2020] Cinquanta-cinquè dia: ”VISITES ESPIRITUALS A LA MARE DE DÉU”

La imatge de la Mare de Déu del Claustre ens dona l’ensenyament d’una veritat: la maternitat divina de Maria de Natzaret esculpida en talla, representada per la dona d’ulls oberts, somriure joiós i cofoia del Fill que alleta.

Així com el celebrant besa l’Evangeliari, que conté la Paraula de Déu, el poble cristià –venerant la imatge de santa Maria–  estima la qui acollí la Paraula de Déu, l’engendrà  per obra de l’Esperit Sant i ens la donà. Ella és la iconògrafa del Verb.

Quan els fidels pugen a la capella del Claustre de la Catedral i contemplen la seva imatge hi veuen el do de la gràcia, que Déu ha fet en Maria, demanen la gràcia i reben la gràcia.

Que en són de bonics els Goigs de Mn. Pere Ribot (hi ha una bella teologia, llegiu-los tots sencers) i amb la música, excel·lent, de Pérez Moya.

Tarragona ací us venera
de ciutat sigueu la clau.
Amb la branca d’olivera
en els cors doneu la pau.
Nostra amor ací assaona,
cel·la d’or del poble teu.
Valgueu-nos, Mare de Déu
del Claustre de Tarragona.

Estimem la Mare de Déu al claustre tan entranyable de la nostra Catedral, recer de pau i d’amable silenci. La imatge custodiada gairebé mil anys per l’Església de Tarragona és venerable perquè ha estat estimada  pels fidels i pels sacerdots, pels nostres arquebisbes, pel beat Nicolau Factor, per sant Antoni Maria Claret, pel beat Manuel Borràs, pels beats preveres màrtirs, pel cardenal Vidal, pel Dr. Pont, de santa memòria… per generacions de tarragonins… La Mare de Déu reflecteix tota una història, una història inacabada perquè és de Déu. Beneïda sigui la fe dels nostres pares. Beneïda sigui la gloriosa i excelsa, sempre verge, Mare de Déu.

Que tots els qui venerem la Mare de Déu del Claustre, tarragonina de tota la vida i primera ciutadana, tinguem una fe indefallent, una esperança ferma i un amor diligent. Visquem la joia de la fe, Maria és la mare de la santa alegria. És l’alegria fruit de la fe i do de l’Esperit Sant. Una alegria de la qual ella en fou plena, només cal contemplar aquest rostre amb el seu somriure tan net i pur. Som el poble de la fe, som el poble de l’alegria. Una alegria que serà perpètua a la Jerusalem del cel.

Meditació (Jn 14,1-6a / L’Evangeli d’avui, V Diumenge de Pasqua).

Que boniques i que escaients les paraules de Jesús a l’Evangeli d’avui: que els vostres cors s’asserenin, confieu en Déu i confieu en mi. Són adients per la situació que vivim al país i al món. Un país i un món que viu la prova de la Covid-19, virus temible que s’ha escampat sense control, com un enemic invisible, sembrant la mort. Com hem d’agrair les paraules de Jesús: «Serenitat i confiança en Déu». Això és el que ara ens convé. Les paraules de Jesús no són només paraules, tenen valor per qui les diu. Són paraules seves, del Senyor. L’únic que és digne de tota confiança. Ell és el testimoni fidel, que no enganya (Ap 1,5).

Fem el que puguem aquests dies amb rectitud d’intenció i amb amor, però no ens amoïnem més enllà del que ens hauríem d’amoïnar; si ho féssim, significaria que no tenim prou confiança en el Senyor.

Nosaltres no podem dir com l’apòstol Tomàs: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? Nosaltres sí que sabem que on Ell ha anat –en el si de la gloriosa Trinitat–  és allí on és ara: perquè vosaltres estigueu on jo estic. Ell ara és en l’amor substancial de Déu Trinitat.

Allí hem de ser (en el si i en la plenitud de l’Amor), allí ja hi som ara per la gràcia. Allí hi serem sempre. D’allí sempre Ell ens ve a buscar. Aquest és el nostre destí i el destí del món.

L’únic camí per anar-hi és Jesús, «camí, veritat i vida», camí que passa per la santa creu, també la creu del coronavirus, assumida amb amor. Això és, solidaris del dolor del món i portadors de la caritat de Déu. Els cristians som pneumatòfors, portadors de l’Esperit Sant que ens habita. Tot això que escric s’entén més sota la mirada de Déu. Llegim l’Evangeli d’avui mirant la Mare de Déu del Claustre, joiosa de la seva maternitat. El Concili afirma que «Maria per la seva íntima participació en la història de la salvació, quan és anunciada i venerada, atrau els creients vers el seu Fill, al seu sacrifici i a l’amor del Pare» (LG 65)

Intenció de pregària