Vint-i-sisè dia: Invoquem Maria el Dissabte Sant de la Sepultura del Senyor
En la desolació del Dissabte Sant només resplendeix la persona de Maria. Ella roman en el silenci de la fe. Ella sola omple tot el Dissabte Sant ja que aquest dia l’única persona que en el món creia en Jesús era la seva mare. Maria que contemplava tots aquests esdeveniments en el seu cor (Lc 2,61). És una fe silenciosa, expectant. Aprenem de la fe de Maria i vetllem, plens de confiança que la misericòrdia de Déu ajudarà la humanitat a l’hora present de la història. Tinguem el ble de l’esperança encès, que ens il·lumini els ulls i el cor.
Crist ha davallat als inferns (no es refereix a l’infern com a condemnació eterna), als inferns existencials on les persones experimenten el no sentit, l’absència de Déu, en una paraula, la mort. Les nostres societats a causa del temible contagi experimenten el buit, la por, la inseguretat. Tot ha trontollat i la pregunta es fa recurrent: on és Déu? La resposta és aquesta: Déu és en els qui sofreixen i en els qui estimen.
El Sant Sepulcre (R.C. de la Purissima Sang de Nostre Sr.Jesucrist -Reus-)
La sepultura de Jesús és la darrera i més gran solidaritat amb la condició humana, el seu abaixament últim. D’aquesta manera ell redimeix la mort. Avui comprenem que Déu es revela no només en la seva Paraula, sinó també en el seu Silenci, car Jesús sepultat – completant perfectament el misteri de la seva encarnació– revela la immensitat de l’amor del Pare en l’Esperit i esdevé el gra de blat que cal ser enterrat perquè doni fruit (Jn 12,24). Oh Maria, verge dolorosa, manteniu-nos en la fe. No una fe qualsevol, sinó la fe en Crist, que viu ressuscitat en el Pare i en l’Esperit Sant.
«Feliç el que pensa en la misèria i en la pobresa de Crist, el qual, essent ric, es va fer pobre per nosaltres. Ric en el seu regne, pobre en la humanitat, perquè va prendre sobre si aquesta humanitat de pobres. Així doncs, no va patir en la riquesa, sinó en la nostra pobresa. Tracta, doncs, de comprendre el sentit de la pobresa de Crist, si vols ser ric. Tracta de comprendre el sentit de la seva debilitat, si vols obtenir la salut. Tracta de comprendre el sentit de la seva creu, si no vols avergonyir-te d’ella, el sentit de les seves ferides, si vols curar les teves, el sentit de la seva mort, si vols aconseguir la vida eterna, el sentit de la seva sepultura, si vols trobar la resurrecció». (Sant Ambròs, In Ps 40,8)
Senyor Jesucrist, tingueu pietat de nosaltres i del món sencer
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
La Mare de Déu de la Soledat (R.C. de la Purissima Sang de Nostre Sr.Jesucrist -Reus-)
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
Accés, a la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Es pot ampliar a: Vint-i-sisè dia: Invoquem Maria el Dissabte Sant de la Sepultura del Senyor
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona