“…. Ser bisbe li causa temor, diu sant Agustí. Tan sovint que diu Jesús: «No tingueu por!» Però la feblesa, el poc encert, o el pecat mateix, acompanyen els Apòstols i pastors de l’Església, fins i tot després d’haver seguit el Senyor i optat per l’evangeli. La incoherència o el pecat dels pastors no s’ha d’excusar, ni ens ha de deixar indiferents. Amb tot, pot ser utilitzada i manipulada, és arma que pot fer mal, ja que porta a pensar que el cristianisme viscut és una quimera, que no és una opció vertadera. El mossèn, o el bisbe, no és un superman, ni un «súper cristià». Però, enmig dels altres deixebles, és com el despertador que vetlla i va al davant: «Vetlla sobre tu mateix i sobre el ramat», diu sant Pau a Timoteu (1Tm 4,16). És com el qui porta la torxa encesa i passa el foc a les altres torxes fumejants o apagades. Però la seva ha d’estar ben encesa, perquè, altrament, no passa la llum.
Vetllem pels nostres mossens i per les vocacions sacerdotals!….”
