[12-05-2020] Cinquanta-setè dia: ”VISITES ESPIRITUALS A LA MARE DE DÉU”

De la web de l’Arquebisbat de Tarragona

“Cinquanta-setè dia: Invoquem Maria, a Puigpelat, sota l’advocació de la mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet

El 25 de març, festa de l’Anunciació, a Puigpelat fan festa i grossa. La fan en honor a la Mare de Déu, que allí és invocada amb el nom de la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet. El poble està situat a la plana de l’Alt Camp en una petita elevació del terreny i envoltat de vinyes. Després de la celebració eucarística del migdia, que inclou el besamans i el cant dels goigs, comença la Baixada de la Cinta, un acte que consisteix en la imposició d’una cinta de benedicció als nens i nenes del poble. En aquest seguici s’hi toca i s’hi dansa el Ball dels vuit vents, un dels balls més antics de Catalunya.

La imatge original i antiquíssima (segle XIII) es conserva en el Museu Diocesà. La parròquia, malgrat tantes vicissituds al llarg dels segles, sempre ha reposat la imatge de la Mare de Déu. Ben conscient que el que importa no és la imatge, sinó l’advocació. Es diu Mare de Déu de l’Hospitalet perquè, fins a la primera carlinada, existí una comanda i un convent de l’Orde de l’Hospital de sant Joan de Jerusalem.

Al lloc on hi havia el Convent, del qual ara no en queda res, hi ha la capelleta de la Mare de Déu que el recorda. És un indret bonic amb cinc acàcies al seu voltant. També el cèlebre Pi de Puigpelat està dedicat a la Mare de Déu de la Llet. Fou plantat allí on l’antiga imatge fou cremada en el temps de la guerra.

Foren els creuats que divulgaren de Terra Santa a occident la iconografia de Maria, alletant el Fill. El simbolisme és preciós, i són molts els motius, que serien llargs d’explicar. El més important és que representa la maternitat real de Maria: «Ella és veritablement la Mare de Déu» i recorda el dogma del Concili d’Efes. La imatge en si mateixa és una professió de fe cristològica. Si Jesús és Fill de Déu (vere homo, vere Deus) Maria és veritablement la «Mare de Déu» (Theotokos).

Puigpelat l’hem de vincular també al benaurat màrtir Josep Maria Badia, fill d’allí, un dels quaranta màrtirs del Seminari de Barbastro, tots joveníssims, que, cantant la Salve Regina, la nit de l’Assumpció, van ser occits per causa de Crist. La seva memòria se celebra al Propi diocesà, el dia 13 d’agost, juntament amb el beat Marià, el metge d’Arbeca.

Llum d’acàcia florida,
Mare de Déu de la Llet,
que tanta fosca heu desfet
entrant dins cada ferida!
Salveu-nos d’urc i fallida
i de mal de soledat,
Vós que sempre ens feu costat
amb un esguard que allibera,
gloriosa Hospitalera
del verger de Puigpelat!

Dels Goigs a la Mare de Déu de la Llet (Mn. Joan Roig)

 

Meditació  (Is 66,10ss)

Plena de gràcia

Gràcia vol dir en el llenguatge bíblic, plena de l’amor de Déu. El missatger no diu: «Seràs plena de gràcia», sinó que ella ja és plena de gràcia. Plena del do de Déu, des de sempre.

La teologia cristiana ha volgut veure ja en aquestes paraules el misteri de la Immaculada Concepció de Maria: des del primer instant de la seva existència ella ja és la «plena de gràcia». Ho havia de ser per la seva missió d’esdevenir la Mare del Messies. La gràcia que emplena a Maria des de sempre li ve del Fill que ha de tenir.

Només el Senyor podia fer a la seva mare plena de gràcia. De manera anticipada fou redimida per raó de la seva maternitat divina. Com si Jesús, mirant a Maria des de la creu, digués: «És perquè siguin tots com tu, Mare, que moro». Plena de gràcia, la «Tota Santa» que diuen els orientals, la immaculada concepció, és el do més gran de Déu a Maria. Com deia el savi i piadós Duns Scott: «Déu ho podia fer, convenia que ho fes i, per tant, va fer que Maria fos immaculada per tal de ser la Mare del seu Fill Unigènit» (Potuit, decuit, ergo fecit).

Tots els dons de l’Esperit Sant són en el cor de la Mare de Déu: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. És dolç pensar en cadascun dels fruits, i dels dons de l’Esperit Sant i saber que Maria els va viure. La gràcia de la Mare de Déu és tan gran que és vessada en tots els qui la invoquen. La pregària del mes de Maria l’anomena: «Aqüeducte de totes les gràcies». Déu vol manifestar la seva glòria per la intercessió de la Mare de Crist, Déu i Senyor nostre.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.