De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Cinquanta-vuitè dia: Invoquem Maria, a la petita ermita de la Mare de Déu de Fàtima, de Creixell (Arxiprestat del Tarragonès Llevant)
Avui és la Mare de Déu de Fàtima. Espiritualment peregrinem al santuari de Fàtima. 
Nosaltres peregrinem en aquest romiatge a la petita ermita de la Mare de Déu de Fàtima, de la parròquia i del poble de Creixell. És un lloc amable i ple de pau. Creixell és un poble ple de llum, bon veïnatge, que fa una festa dedicada al Santíssim Sagrament. El seu nom ve dels Senyors de Creixell, de l’Alt Empordà, per allà a Borrassà, que el nostre arquebisbe deu conèixer.
Ermita de la Mare de Déu de Fàtima, a Creixell (Arxiprestat del Tarragonès Llevant)
Creixell té l’honor de tenir aquesta ermita. També hi ha la capella de la Mare de Déu de Fàtima al Vendrell, al carrer de la Pau. Allí hi ha la imatge peregrina, rebuda i acollida de manera entusiàstica a les parròquies del bisbat l’any 1948, en els anys difícils de la postguerra.
El papa Francesc, el 13 de maig del 2017, canonitzà els sants pastors Jacinta i Francesc Marto (os pastorinhos de Fátima), La primera tenia nou anys i el segon deu anyets. Tots els infants són sants per la gràcia del baptisme i de la primera comunió, i la canonització d’aquests dos nens, que van veure la Mare de Déu, confirma la santedat de tots. Francesc era un nen místic. Se l’anomena: «El nen teòleg». No pel que va dir, sinó pel que va viure. És la teologia primera (theologia prima), la del coneixement intern de Déu. Sovint el trobaven a la parròquia davant del Sagrari, era un infant i va rebre la gràcia mística de l’oració infusa.
Llúcia, també pastoreta de Fàtima, va viure molts anys (+2005), professà en un Carmel de Fàtima i guardava per ella i per l’Església els secrets de la Mare de Déu, que són d’esperança i de misericòrdia i proclamen també la victòria de la Creu al final de la història.
L’Església acompanya el dolor del món i sovint és incompresa, tractada sense miraments, camina en l’esperança i es renova constantment per l’acció de l’Esperit Sant. Passa per moltes tempestats (com ho és ara la pandèmia) però el vaixell no s’ensorrarà. Que la Mare de Déu ajudi i consoli el camí de l’Església.
Recordem-nos que en plena crisi de la pandèmia el bisbe de Fàtima, el dia 25 de març, consagrà vint i quatre països al Cor de Maria. Molts seguírem la pregària per la televisió.
Meditació (Mt 19,1-5) [Aquest és l’Evangeli de la litúrgia del santuari de Fàtima, el dia d’avui; s’escollí en memòria dels sants infants que contemplaren la Mare de Déu].
El Senyor és amb vós
Perquè és la «plena de gràcia» el Senyor és en ella. Maria és la primera Església. Ella és la primera en realitzar el misteri del «Déu amb nosaltres» (Emmanuel). Tota la Trinitat habitarà en ella com en un temple: el Pare que l’habita, el Fill concebut en les seves entranyes virginals i l’Esperit que descendeix sobre ella: «L’ombra de l’Altíssim et 
Ens cal una gran reverència quan preguem, la que escau a la Presència de Déu en nosaltres.
Quan un cristià s’agenolla o es postra davant de Déu esdevé tot ell un temple, un lloc de la Presència de Déu que descendeix sobre ell. La glòria l’habita. Quan prega ha acollit dins del seu cor la Presència que li ve de fora de manera invisible. És una gràcia. Aquesta no és una qualitat de l’ànima, és un do que el cristià rep. No el crea ell, el rep.
La gràcia de Déu és la llibertat pura, Déu la dona quan vol i a qui vol, però no la nega mai a aquells que demanen l’Esperit Sant, fins i tot als pecadors.
Vet aquí, doncs, que Maria prefigurava i era model del deixeble de Jesucrist. Aquest sempre portarà la presència de Déu dins del seu cor, la traslluirà en la seva humilitat, en la netedat dels ulls i en l’alegria, també en la disposició de servir als germans.
Si en les nostres comunitats parroquials no hi ha la Presència del Crist, només hi ha buit, no hi ha res. Les Esglésies es buiden sempre quan s’han buidat de la Presència de Crist. És a dir, quan allí ja no hi ha una comunitat d’homes i de dones que acullen i viuen de la gràcia del Senyor. Recordem que la salutació litúrgica primera, tan enyorada aquests dies, és: El Senyor sigui en vosaltres. M’allargaria molt aquí, però ho deixo estar.
Intenció de pregària
Que els homes i dones de ciència trobin remei per superar la Covid-19 i tot el món en gaudeixi sense discriminació de país i de classe social.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Cinquanta-vuitè dia: Invoquem Maria, a la petita ermita de la Mare de Déu de Fàtima, de Creixell (Arxiprestat del Tarragonès Llevant)
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona