(13-10-2019) Eucaristia en memòria del Beat Josep Gomis, Prefecte de la Reial Congregació de la Puríssima Sang -Reus- [ 6è aniversari de la seva beatificació]

13 d’octubre a les 11:30h, al Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang -Reus-, es celebrarà l’Eucaristia en memòria del Beat Josep Gomis, Prefecte de la Reial Congregació, commemorant el 6è aniversari de la seva beatificació (13 d’octubre de 2013)

A l’acabar l’Eucaristia, l’Escolania, Cor jove i Capella del Sant Crist , de la Puríssima Sang, interpretaran els goigs en honor al Beat, obra del mestre  Sr.Josep Enric Peris.

“El beat Josep Maria Gomis, que havent nascut a Reus (1894), entrà de jove al Seminari de Tarragona. Excel·lí en els seus estudis en teologia, dret i filosofia que cursà a Roma, on fou ordenat prevere pel Cardenal Rafael Merry del Val l’any 1918 i celebrà Missa nova sobre la tomba de sant Pius X. Durant deu anys formà part de la Germandat dels Operaris Diocesans i fou director espiritual del seminari d’Astorga. Passats aquests anys s’integrà de nou a l’arxidiòcesi i exercí el ministeri com a vicari de Sant Pere de Reus. Es lliurà del tot a la catequesi i a l’apostolat de la premsa catòlica. Preocupat per la qüestió obrera divulgava els principis de la Doctrina social de l’Església en el seu temps. Estimava com a bon reusenc la Mare de Déu de Misericòrdia. Sacerdot d’una vida interior intensa, asceta i ple de zel per l’apostolat, des de feia molt de temps el pressentiment del martiri estava en el seu cor i s’hi preparava. Durant la persecució es refugia a la casa d’una familiars del beat Enric, a Barcelona, on fou detingut, juntament amb ell, el dia 6 d’abril del 1937. En el llarg temps que residí a Barcelona  no deixà d’exercir el ministeri de manera clandestina. Quan li preguntaren per la seva condició no s’avergonyí de dir: «Sí, sóc sacerdot». Entra a la temible txeca de Sant Elies i només Déu sap el com de la seva mort i el lloc de la seva sepultura i els seus darrers sentiments, ben segur d’amor i d’oblació. El dia 4 de maig del 1937 fou mort i les «coses d’abans» per ell han passat i viu allà on Déu eixugarà totes les llàgrimes i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes” [Més informació a Fraterna, Arquebisbat de Tarragona, Delegació diocesana de litúrgia].