[15-05-2020] Seixantè dia: ”VISITES ESPIRITUALS A LA MARE DE DÉU”

De la web de l’Arquebisbat de Tarragona

“Seixantè dia: Invoquem Maria, a la Parròquia de Cornudella de Montsant (Arxiprestat del Priorat), sota l’Advocació del Patrocini.

Cornudella de Montsant és un poble del Priorat, al peu del massís del Montsant que li fa de retaule per la part solana i a la vall del riu Siurana. El temple parroquial és molt gran i té dos robustos campanars de planta quadrada i coberta piramidal. També té dos cors  (cas únic en tot l’arquebisbat). És de planta renaixentista. La data que hi ha sobre la porta és 1615. Les pintures de l’arc triomfal i dels laterals del presbiteri tenen valor i es relacionen amb Josep Juncosa, pintor, fill de Cornudella i monjo de Scala Dei. Representen la Coronació de la Mare de Déu i l’Epifania.

Només entrar la mirada se’n va al cambril de la Mare de Déu. La guerra feu estralls de  tota la imatgeria barroca, en quedà com un tresor la venerada imatge amb el bell nom de Patrocini. És típicament gòtica, de pedra, preciosa. No us la imagineu petita, és alta i pesa molt. Les imatges de Maria que tenen el mantell plegat amb la mà esquerra es diu que són d’influència francesa.

Mare i Fill es miren com si es diguessin: «Quin goig de mare que tinc» o «Quin goig de Fill que tinc». El Nin porta un ocell a la mà, que preludia l’oreneta de la passió i la Mare porta el ceptre de reina. Ella que és «l’Emperadriu de la ciutat joiosa», que canta el Llibre vermell de Montserrat.

El ceptre és signe propi de l’advocació del Patrocini i el mantell que cobreix la seva túnica té la blavor del cel. La imatge fou feliçment restaurada per la Meritxell Cardona, filla del poble i eminent en la tècnica de restauració. El papa Alexandre VII concedí indulgència plenària i perpètua a l’advocació, l’any 1556.

La Mare de Déu del Patrocini fa molta companyia als mossens que hi habiten car el cambril dona al pis de l’abadia, com una habitació més. Sobretot fa companyia a tot el poble que l’estima. En el cor de tots és la «patrona de la vila». El relat popular transmet que en temps de malura els jurats de la vila decidiren posar a sort quina advocació devien invocar per obtenir la misericòrdia de Déu. Una mà d’infant tragués de la bossa on hi havia els noms, el paper on hi havia escrit el nom de la Mare de Déu. Ho feren a sorts i els tocà la sort més gran.

Els rectors de Cornudella que hem conegut són cèlebres i han anat acumulant un anecdotari que el poble transmet. Mn. Josep Maria Franquet, que li agradava la història; en el seu temps la imatge fou coronada. Mn. Jaume Magriñà, que li agradava la poesia i Mn. Anton Roqué, que li agradava la muntanya i deixà un record inesborrable al poble. Cornudella i ell eren una sola cosa. Al cementiri de Cornudella hi reposa la seva mare. Dels antics rectors encara viu Mn. Olivé, molt ancià. La imatge de la Mare de Déu fou coronada amb grans festes (hi ha un llibre que ho narra, publicat al centre de Lectura de Reus) el dia 11 de setembre del 1957.

Quan era rector d’allí les dones del poble portaven flors del camp durant el mes de maig, perfumades de primavera. El dia de la festa, el primer diumenge de novembre, es canta l’Himne a la Mare de Déu del Patrocini, amb lletra de Mn. Muntanyola i música de Mn. Enric Juncosa. El cant omple de goig els fidels que pugen al cambril per venerar santa Maria. Quan baixen porten l’alegria als ulls.

A Cornudella hi ha «una resta del poble de Déu»  que cada diumenge escolta la Paraula i celebra el Memorial del Senyor, es reuneix amb amor i fidelitat; que la Mare de Déu, invocada al Patrocini de la Parròquia i a la muntanya de Siurana, pregui per ells i els seus fills. A Cornudella hem conegut grans cristians i cristianes que han estimat el Senyor, que reposin en la pau.

Se m’oblidava, a Cornudella hi ha una petita capella del Pilar, que durant la guerra del francès feu de temple parroquial i els habitants estimen molt una ermita bellíssima, entre còdols i xiprers, sant Joan del Codolar, amb versos de únics de Carner, on  hi habita la Germana Montserrat, anacoreta, estimadora com ningú del Montsant, que en coneix els indrets, les flors boscanes i distingeix el cant dels ocells. Allí prega i acull els germans. Beneïda sigui. La Montserrat (ho sé), estima molt la Benaurada Verge.

Cornudella s’il·lumini
amb el Sol eixit de vós.
Senyora del Patrocini
Refugi dels pecadors
Us lloem santa Maria
amb el llavi sedejant,
sou font de l’alegria
que rajava fresca i pia
de la cima del Montsant.  

De l’himne a la Mare de Déu

Meditació  (Lc 2,41-43)

Beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús

També  aquestes paraules estan manllevades de la salutació d’Elisabet. Quan les dues dones es trobaren es realitza una veritable litúrgia de l’aliança. Elles se saluden plenes de goig, com només ho fan les dones d’Israel. Elisabet cridà amb totes les forces i l’Esperit Sant en el seu cor i en els seus llavis. Joan pressentí la presència del Senyor en el si de la seva mare. Elisabet proclama que la Mare i el Fill són  beneïts. Maria portava en el seu si la humanitat del Verb de Déu, l’alimentava amb la seva sang. Fa pensar en el cant de les nostres parròquies:

«Paraula que no essent paraula vana,
és carn de nostra carn, i sang de sang,
i plora amb plor d’infant i és veu humana:
pastat del nostre fang».

Amb l’expressió la pregària de l’avemaria esdevé cristològica. La benedicció de Maria esdevé la benedicció del «fruit de les seves entranyes». La lloança de Maria esdevé la lloança del Fill. No ho oblideu mai: l’avemaria és una lloança del Fill, les darreres paraules de l’avemaria no són un afegitó, sinó la seva plenitud.

Els dos quedaran vinculats per sempre en el temps i en l’eternitat. Maria sempre serà en l’Església la «Mare del Fill». Per això: «Totes les generacions l’anomenaran benaurada». És fruit de les seves entranyes virginals, però és fruit de la seva fe i de la seva obediència a la Paraula de Déu.

Com a Mare sempre té una relació íntima amb el Redemptor, com també hi haurà una relació íntima amb els redimits. Maria és la primera cristiana perquè és la primera que estimà el Fill, fins i tot abans de néixer. Ella va viure el primer Advent. Maria va estimar el Fill que portava a les entranyes abans que veiés el seu rostre en la nit de Nadal i fos objecte de la seva contemplació. Beneir Déu a la Bíblia és sempre una benedicció pel qui beneeix. El qui beneeix és el beneït. Quan beneïm Déu la gràcia plou sobre nosaltres. És una benedicció ascendent i descendent, com explica el Catecisme de l’Església Catòlica. Ningú pot beneir Déu amb el cor trist.

Els cristians, en la seva acció de gràcies, no només donem gràcies a Déu pel que ha passat, sinó pel que hauria pogut passar i no ha passat. Recordeu-vos del salm 125: Si el Senyor no hagués estat a favor nostre. Després de la prova de la pandèmia haurem de donar gràcies a Déu.

Intenció de pregària

Pels infants que han nascut durant el temps de la pandèmia (la placenta de la seva mare els ha protegit). Que creixin plens de salut i els àngels siguin al seu costat.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.