[20-04-2020] Dilluns/ Trenta-cinquè dia: ”VISITES ESPIRITUALS A LA MARE DE DÉU”

De la Web de l’Arquebisbat de Tarragona:

“Trenta-cinquè dia: Invoquem Maria sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, venerada en el Barri de Reus del mateix nom: “Barri Montserrat”

No té ni llarga tradició ni goigs, però té l’amor d’una comunitat que l’estima. A la capella s’hi celebra cada diumenge l’Eucaristia. El barri Montserrat està a la banda dreta de la carretera de Salou, més enllà del barri de sant Bernat.  Va ser una de les primeres zones de barraques d’immigrants proletaris que hi va haver a la perifèria de la ciutat, va ocupar gran part de la hisenda del mas Gran de l’Aixemús, també dit Mas de Montserrat, a la vora dreta del barranc de l’Escorial. Els primers habitants feien servir el carrilet per anar i venir de ciutat. Ara està integrat a la ciutat. És un barri bonic, assolellat i els carrers tenen noms de muntanyes. Un barri en què el papa Francesc, amic de les perifèries, hi seria feliç.

L’Església amatent hi feu presència i es construí, en data que no sabria dir-vos ara, la capella consistent en un local reduït a peu de voravia.

A la Mare de Déu de Montserrat del barri de Reus, que porta el seu nom, la podríem anomenar Mare de Déu de les perifèries de la ciutat. Per ser la més humil és la més gran de l’arxidiòcesi.

L’Eucaristia del barri és joiosa, no gasta massa litúrgies, els mossens que hi van a celebrar surten amb el somriure a la cara. Els fidels li porten flors perquè ella és la «Rosa d’Abril», la treuen a la processó de la Setmana Santa i nens i nenes allí han après el Pare nostre. Les filles de santa Joaquima fa anys que hi són, en són veïnes estimades.

La gent del barri es coneix, té històries per explicar dels avis i rebesavis que van arribar a Reus sense res. Molts de les terres de l’Andalús, allí on la Mare de Déu també és tan estimada. La gent humil sap que la Mare de Déu és seva, car la reconeixen com una dona pobra i que coneix els sofriments. Per això, hi ha tanta complicitat entre els pobres i Maria, al cap i a la fi són de la mateixa raça. Amb els fidels del Barri venerem santa Maria. A causa de la pandèmia tot apareix com un desert, en el qual només hi floreixen les flors de Pasqua.

Meditació (Salm 112,5b-9)

El salm 112 canta la resurrecció de Crist car el pobre i el desvalgut que Déu aixeca de la cendra és el seu Fill estimat. I la que vivia estèril a casa, Déu la fa mare feliç amb els fills. Aquesta mare és l’Església de la qual Maria n’és imatge. La pandèmia ens ha confinat als propis domicilis, però no tots els domicilis són iguals. Irrita als pobres veure un gran futbolista per la televisió dient: «Quedeu-vos a casa». N’hi ha per dir-li: «D’acord, però tu vine a la meva i jo vindré a la teva». En els habitacles petits l’única confortabilitat és l’amor que es tenen entre ells i l’alegria, que en situacions així, mai falta per part de ningú. L’alegria molt sovint és l’únic que els queda als pobres.

En situacions com les que vivim sempre en surt perjudicada la gent humil que som la majoria. Els responsables de la política han de posar molta cura si no volen ser judicats severament per la societat. El bisbe Pere Casaldàliga prega a Maria així:

«Noia de veïnat de Natzaret, dona de poble, casada amb un treballador, pobra entre els pobres de Jahvé: deslliureu-nos del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i explotadors, i forceu l’Església catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l’acció a favor dels pobres de la Terra, que són els únics hereus del cel».

Intenció de pregària

Pels joves que han perdut el treball, ja sigui temporalment o definitivament i pels qui busquen trobar una feina que han vist que la pandèmia encara ho ha complicat més. Que no perdin el desig de viure i d’imaginar el seu futur.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

Pregària del Papa Francesc:

Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.

Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.

Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.

i es clou amb aquest verset:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries  en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Amén”.

Poden ampliar-ho:

A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: “Trenta-cinquè dia: Invoquem Maria sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, venerada en el Barri de Reus del mateix nom: “Barri Montserrat”

Parròquia de Sant Bernat Calvó ( Arxiprestat de Reus)

Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.

“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona