La nostra CAMPANA, a l’església de la Puríssima Sang, degudament reactivada, recuperarà la seva funció i el seu toc familiar convocarà en les festes i actes religiosos, i també ens avisarà del ritme que marca el temps:
A les parròquies, el campanar era la talaia des de la qual s’anunciava l’alegria i el dol, el perill de la tempesta i el del foc. Van arribar a convertir-se en el rellotge que marcava l’activitat quotidiana dels pobles. Voltejaven per anunciar l’hora de llevar-se, d’anar a dinar, d’acabar la jornada, de dormir. Avui encara algunes toquen a mort i el pas, lent o ràpid, de les hores. Com diu David Guillén en el seu treball, Les campanes, la veu dels pobles (segon premi dels Llavor de Lletres als Treballs de Recerca al Batxillerat, 2004): «La gent no només les escoltava sinó que a més n’entenia el significat.» Mil i un tocs que avui dia emmudeixen davant el soroll de la 
La campana de La Puríssima Sang, expressant el batec de la comunitat que s’hi aplega, amb les seves llums i les seves ombres, convocada prop del Sant Crist, en serà ressò al cor de la ciutat.
Per ampliar aquesta informació de la Camapanya “Salvem la campana“