De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Quaranta-dosè dia: Invoquem Maria amb l’entranyable nom de Mare de Déu de Montserrat, a la Parròquia de Torredembarra, i a tot Catalunya, ón és Patrona Principal.
Del llibre del Càntic dels càntics.
El rei m’introdueix a les seves estances:
«Amb tu fruirem i farem festa.»
Assaborim més que el vi les teves carícies!
Amb raó s’enamoren de tu!
Sóc bruna però bonica,
filles de Jerusalem,
com les tendes de Quedar,
com els pavellons de Salomó.
No us fixeu en la meva morenor:
és el sol que m’ha embrunit (Ct 1,4b-6)
Tots avui ens hem llevat amb la melodia del Virolai dins del cor. Potser no el podrem cantar a pleret com els altres anys, sí que el cantarem dins nostre. Espiritualment tots pujarem al cambril de la Mare de Déu i venerarem la més bella icona de Maria a Catalunya i la més estimada per tots.
A quasi tots els temples parroquials de l’arquebisbat hi ha la imatge de la Moreneta, com una manera de tenir l’advocació a casa. De totes n’he escollida una de ben estimada, la de la Mare de Déu de Montserrat, de la parròquia de Torredembarra, de sant Pere i de santa Rosalia, que es venera al capçal de nau dreta, entrant per l’Església.
Oh santa imatge posada sobre un pedestal de granit tallat de la santa muntanya! Oh santa Imatge beneïda per l’abat de Montserrat! Acollida amb amor i goig per tot el poble, amb caramelles i ball de cintes!
Forma part de la consueta parroquial que el mossèn i els fidels, després de la Missa Major, s’apropin a la imatge i cantin un cant marià. L’orgue en fa festa quan el canten i els cantors s’estremeix de joia dins seu!
Beneïda sigui la parròquia de la Torre, santificada per la mort de tants màrtirs, que moriren a la fàbrica dels Refractaris de Cal Llobet i a la tàpia del cementiri. Ara les seves relíquies honoren l’altar.
Beneïda sigui per la memòria de Mn. Anton Morell, sacerdot bo i fidel, que havent celebrat l’Eucaristia, com a darrer servei, va tancar la porta i es va morir.
Beneïda sigui la parròquia on els participants de Càritas fan tan bon treball i són coneguts a tota l’arxidiòcesi pel bé que treballen i com se saben enginyar per fer el seu servei.
Beneïda sigui la parròquia que celebra i canta la litúrgia amb tant d’amor. Tota ella està perfumada de la Mare de Déu de Montserrat, fins i tot santa Rosalia exulta quan els cristians de la Torre veneren santa Maria.
Els fidels de la Torre des de fa molts anys anualment peregrinen a Montserrat i són rebuts a creu alçada per l’escolania cantant: Quina alegria quan em digueren: Anem a la casa del Senyor. Tots recorden el quarantè aniversari de la Coral, el dia en què cantaren allí la Misssa Brevis de santa Rosalia, i la bona i fidel organista, la Montserrat Miracle, va tocar l’orgue de la gran basílica. La Coral que interpretà, més bé que ningú, el Misericordias Domini, de Jean Botor, l’any del Jubileu.
Recollim-nos ara dins nostre: fem silenci, tanqueu els ulls (pausa de silenci) i preneu de dins vostre cor un pomell de roses (són roses de pregària) i oferiu-lo, com a expressió del vostre amor, a la Rosa de caritat i d’abril, per la nostra estimadíssima Catalunya, de la qual ella n’és patrona, la Principal.
Invoquem la seva protecció sobre aquesta llenca de terra, que tots estimem, país i nació. Montserrat al bell mig del Principat és una muntanya singular i el santuari més estimat, la ciutat de Déu que somnià David.Meditació
Quan Israel ha cantat tots els salms, li queda encara el «Càntic de tots els Càntics», el meravellós llibre en què es canta l’amor humà, bell fort i delicat d’home i dona. Tota la tradició mística, des del gran Origines passant pel sublim sant Bernat i els Pares tan estimats cistercencs, n’han fet un cant d’amor entre Crist Espòs i l’Església Esposa, significada per santa Maria.
Hi ha moltes llegendes sobre les marededéus negres i coses que el poble diu com ara que el fum de les llànties ennegreix el rostre de Maria. Res de tot això. El costum de pintar de color fosc el rostre de la Mare de Déu ve del verset del Càntic: «Sóc bruna, però bonica» (Nigra sum, sed formosa). Maria està colrada del sol de Jesucrist i justament aquesta és la seva bellesa, que, per la seva divina maternitat, és única. És evocant aquest vers dels Càntics que als antics els plaïa de pintar de color negre el rostre de la Mare de Déu. Maria colrada del sol de la gràcia del seu Fill.
¿Què ha fet l’Església en el temps de la pandèmia universal? Ha fet el que ha pogut i el que li han deixat fer. Però abans que tot i per damunt de tot s’ha posat a pregar (potser com mai!). La pregària l’ha purificada i l’ha fet retornar a l’essencial. S’ha posat de cara a Jesucrist que l’ha il·luminada i l’ha escalfada amb el seu amor. Ha quedat tocada de sol, del sol que és Jesucrist Ressuscitat, que s’aparegué com un sol en un dia serè, com es canta en el Pregó Pasqual.
Intenció de pregària
Pel nostre país: que la pandèmia que viu ens faci retrobar els millors valors que tenim com a societat: l’honradesa, la solidaritat i l’amor a la pàtria que no exclou ningú. Que el Senyor ajudi també al President de la Generalitat i a tot el govern amb les decisions que han de prendre a favor de la societat; que afavoreixin els més desvalguts.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Quaranta-dosè dia: Invoquem Maria amb l’entranyable nom de Mare de Déu de Montserrat, a la Parròquia de Torredembarra, i a tot Catalunya, ón és Patrona Principal
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona