[31-03-2020] , a les Parròquies Prioral de Sant Pere i La Puríssima Sang (Arxiprestat de Reus)/ Quinzè dia: ”INVOQUEM SANTA MARIA AL SANTUARI DE LORETO”

Quinzè dia:  “Inovoquem Maria, al Santuari de la Mare de Déu de Loreto -Tarragona- (Arxiprestat de Tarragona)

Ben a prop de Tarragona, mirant al mar i a la ciutat episcopal, envoltada de bosc mediterrani, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Loreto. La presència de Maria omple de bellesa el lloc.  Els Pares Rogacionistes des de fa anys hi asseguren el culte, la caritat i l’acolliment. S’han fet estimar per tots. Encara que hi ha una tradició mariana antiga, ara allí tot és dels temps moderns: el santuari i la imatge. La invocació de Loreto, originària d’Itàlia, s’escampà per occident. A l’arxidiòcesi es venera també a Bràfim i a Ulldemolins. Al santuari de Loreto d’Itàlia s’hi venera la casa de Natzaret. La llegenda popular diu que van ser uns àngels que la van portar, quan, de fet, foren els creuats. Les lletanies de després del Rosari s’anomenen lauretanes perquè s’empren en el cèlebre santuari.

La imatge de la Mare de Déu de Loreto està dempeus, amb el Fill de la seva fe als braços. «Estar dempeus» és propi de Maria, romangué dempeus prop de la creu de Jesucrist (stabat Mater). Estar dempeus és signe de la professió de la fe. Aquests dies toca no només professar la fe, sinó també l’esperança i la caritat. Ferms en la fe, coratjosos per l’esperança, diligents en la caritat.

No oblidem que la fortalesa és un do de l’Esperit Sant. El virus temible que s’escampa causa por, desassossec, alarma i ens pot fer deprimir en la tristesa. Siguem ferms, forts. Aprenem de Maria. Ella ens diu en el salm: sigueu valents, tingueu coratge, confieu en el Senyor.

Meditació (2Co 16,13-14).

L’apòstol ens ha exhortat a mantenir-nos ferms en la fe. ¿Què en trauríem d’abandonar Déu en l’actual situació? Si fos així les tenebres encara seien més denses. La fe en aquesta hora esdevé solidaritat i pregària.

El cor de l’Església, sofrent amb la humanitat, fou expressat amb la imatge i les paraules del papa Francesc, el dia que, amb el Santíssim Sagrament, impartí la benedicció apostòlica amb la indulgència plenària. Una indulgència que prové del tresor de l’Església, el qual conté tot l’amor en què Crist ha estat estimat, és estimat i serà estimat en aquest món. Un amor immens que es comunica des de si per a tots en la comunió dels sants ja que en l’Església tot és comunicable. Dins d’aquest tresor hi ha la intercessió de la Mare de Déu, ella que estimà més i com ningú al seu Fill.

Per exemple, nosaltres tal volta no podem ser en un hospital i encoratjar els qui sofreixen, però si hi ha algú que ho fa, ho sentim ben nostre, ja que si fóssim allí també ho faríem. Per això hem de pregar per ells, perquè per ells nosaltres els estimem. El bé que els cristians fan pertany a tots i així serà fins que el Senyor torni.

Que Maria ensenyi a la Mare Església a estimar el Fill en tants fills que d’arreu del món pateixen a causa de l’epidèmia. Que el dolor del món sigui acompanyat per la pregària i la caritat de l’Església. Que l’Església en l’hora present no abandoni el món, altrament el món pot abandonar l’Església i n’hi pot fer retret.

Quan vàrem veure el papa Francesc donant la benedicció al món amb la plaça buida tots el contemplàrem abatut pel sofriment del món que porta dins del seu cor.  Molts aquests dies participen de l’abandó de Crist a la creu.

Transcric la seva pregària:

«Des d’aquest lloc, que ens parla de la fe de Pere, sòlida com una roca, aquesta tarda m’agradaria confiar-vos a tots al Senyor, a través de la intercessió de la Mare de Déu, salut del seu poble, estrella de la mar tempestuosa. Que des d’aquesta columnata que abraça Roma i el món, descendeixi sobre vosaltres, com una abraçada consoladora, la benedicció de Déu. Senyor, beneïu el món, doneu salut als cossos i consoleu els cors. Ens demaneu que no sentim temor. Però la nostra fe és feble i tenim por. Però vós, Senyor, no ens abandoneu a mercè de la tempesta».

Intenció de pregària.