A Reus, la Mare de Déu de Misericòrdia és referencia per la vida, al cor de la historia, la 
“Prop de Reus, Verge Maria,
vostre soli haveu posat,
i des d’ell, de nit i dia,
vigileu nostra ciutat.
Com que feu de sentinella,
no hem de viure amb cap temor
Verge de Misericòrdia, / mireu-nos amb ulls d’amor.” [Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus]
El Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, tot ell, ajuda i afavoreix l’escolta fecunda de la paraula: ens ensenya a acollir-la, a guardar-la i a meditar sense parar (Lc 2: 9)
“Nostres avis construïren,
agraïts, aquest casal.
Fent-lo ric, si ells s’hi lluïren,
no ha fet menys l’home actual.
A la pau del Santuari
la gentada ve amb fervor.
Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d’amor.
Us invoquen, oh Senyora,
amorosos, vostres fills,
ja que sou llur defensora
quan sorgeixen els perills.
Ara i sempre en jorns de prova
contra el mal ens deu valor.
Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d’amor.” [Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus].
“En ses galtes una rosa
de roig viu heu estampat;
i de nou en camí es posa
per complir el que heu ordenat.
La creuran pel bell miracle
on llueix vostra esplendor.
Verge de Misericòrdia, / mireu-nos amb ulls d’amor.” [Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus].
Som convidats a acollir, amb respecte, el mestratge d’Isabel Besora, experimentar, actual, el Missatge i aprendre’n per l’ara, el 2019, i l’aquí de la nostra vida: La Mare de Déu es troba amb la seva cosina Elisabet, “Mare de Misericòrdia” i si la veu de Maria és portadora de l’Alegria per viure, també avui se’ns demana, aprendre’n de la “Mare de Déu de Misericòrdia” (Lc 2: 43-45):
“A la Mare de l’Evangeli vivent li demanem que intercedeixi perquè aquesta invitació a una nova etapa evangelitzadora sigui acollida per tota la comunitat eclesial. Ella és la dona de fe, que viu i camina en la fe, i «el seu excepcional pelegrinatge de la fe representa un punt de referència constant per a l’Església». Ella es va deixar conduir per l’Esperit, en un itinerari de fe, cap a un destí de servei i fecunditat. Nosaltres avui fixem en ella la mirada, perquè ens ajudi a anunciar a tots el missatge de salvació, i perquè els nous deixebles es converteixin en agents evangelitzadors. En aquest pelegrinatge evangelitzador no falten les etapes d’aridesa, enfosquiment, i fins una certa fatiga, com la que va viure Maria en els anys de Natzaret, mentre Jesús creixia: «Aquest és el començament de l’Evangeli, o sigui de la bona i agradable nova. No és difícil, doncs, notar en aquest inici una particular fatiga del cor, unida a una mena de “nit de la fe” —usant una expressió de sant Joan de la Creu—, com un “vel” a través del qual cal acostar-se a l’Invisible i viure en intimitat amb el misteri. Perquè d’aquesta manera Maria, durant molts anys, va romandre en intimitat amb el misteri del seu Fill, i avançava en el seu itinerari de fe».” (Papa Francesc ; “La Joia de l’Evangeli”, 287; 2013).
Al recordar l’experiència de la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia, i contemplar el Santuari, amb el que significa, com a icona, em plau citar aquest text bíblic, una reflexió sapiencial sobre la història i com l’acció de Déu és una qüestió fonamental:
“El que vam sentir i aprendre, / el que els pares ens van contar, / no ho amagarem als nostres fills, / i ells ho contaran als qui vindran: són les gestes glorioses del Senyor, / el seu poder i els seus prodigis. / Ell va fer un pacte amb el poble de Jacob, / donà una llei als fills d’Israel. / Ell va manar als nostres pares / que tot això ho ensenyessin als seus fills, / perquè ho coneguessin els qui vindran/ i els fills que naixeran després.” (Salm 78, 3-5).
Amb capacitat i entusiasme ens cal comunicar-ho, és el cor mateix de la festa que celebrem, la vida de Maria de Natzaret, la Mare de Déu, venerada a Reus, Mare de Misericòrdia. I, a l’acabar, em plau felicitar a qui aquest dia, celebra tenir la Mare de Déu de Misericòrdia per patrona, qui ho celebra, aquest dia, amb la ciutat, personalment o coma entitat, i agrair a qui, al Santuari mateix, ens recorda que cal acompanyar a la Mare de Déu en la seva Vetlla per tota la ciutat (penso en la memòria de les imatges que hi ha als altars laterals, expressió de que darrera del que signifiquen hi ha comunitats i persones que preguen amb Maria) i, com oblidar a qui cuida l’espai del Santuari, on se’ns convida a la contemplació i a la pregària (penso amb la Junta del Santuari, les Cambreres, el Capellà del Santuari i per extensió en la valoració que mereix el Santuari a la Ciutat i a les seves institucions, a la Ciutat, tota ella). Una festa plena de sentit, hi serem, agermanats i a fons, les Parròquies de l’Arxiprestat, les Comunitats de religiosos i religioses, en barris, col.legis o residències i les Congregacions i Associacions de Setmana Santa.
Cordialment
Joan Anton Cedó Perelló, pvre.
Prior