Site icon Sant Pere Apòstol, prioral, i La Puríssima Sang

[05-05-2020] Cinquantè dia: ”VISITES ESPIRITUALS A LA MARE DE DÉU”

De la web de l’Arquebisbat de Tarragona

Cinquantè dia: Invoquem Maria advocada com la Mare de Déu del Lledó, a La Pobla de Mafumet (Arxiprestat del Tarragonès Ponent)

La imatge de la Mare de Déu del Lledó de la Pobla de Mafumet és inconfusible. La mirada humil i pentinada amb trenes. La reconeixen els fidels del lloc i molts d’altres (“venerada,  també, a  Castelló de la Plana). És simplement bonica i senzilla. Fa cara de dona de poble, endiumenjada. És la «Senyora Santa Maria», és la Mare del Senyor, la beneïda entre totes les dones. Fa devoció i prou.

És corprenedora la història de com se salvà al temps de la guerra: tres nois del poble saltant per una finestra del darrera la van salvar i van canviar la imatge per una altra que hi havia a la sagristia. Els qui van incendiar l’Església (també la Mare de Déu els estimava) van cremar una imatge que no ho era. La van colgar a terra, crec. Després pel goig d’haver-la retrobat se celebren, des de l’any 1951, les decennals, fins al dia d’avui. El papa Francesc té escrit: «A través de les diferents advocacions marianes, Maria comparteix les històries de cada poble».

Tinc entès que procedia de l’antiga ermita, situada on ara hi ha la Dow Chemical.  Els de la Pobla estimen tant la Mare de Déu que cada any demanen permís als de la gran empresa perquè els deixin entrar per anar al lloc on hi havia l’antiga església, significada ara per un monòlit.

L’advocació la vinculo al martiri del beat Josep Maria Padrell Navarro, el martiri del qual fa plorar. Abraçant el seu germà, que es pogué escapolir, li digué: no et preocupis, Lluís, no els guardis rancor, la mort no és res. Un renebot seu, Mn. Joan M. Padrell, el dia de la seva ordenació portava el cíngol del seu oncle màrtir. De fet, la Mare de Déu de la Pobla està molt inscrita en la memòria del presbiteri diocesà, com és ara Mn. Josep Raventós, que en sap totes les històries. Hi ha goigs antics i nous, els quals els féu Mn. Joan Roig.

«Sou la joia de la vila,
mar immens de mercè,
la llum vostra als cors perfila
un camí ardit de fe.
Retorneu qui s’esgarria,
dels fidels sigueu guardó,
gloriosa santa Maria,
Mare de Déu del Lledó»

Meditació  (Papa Francesc; “La joia de l’Evangeli”, n. 285).

Meditació de Georges Bernanos, al cèlebre Diari d’un rector de poble. Us prego que la llegiu lentament, enamorant-vos del text. La mirada de la Mare de Déu sempre ens introdueix a la pregària.

«¿Ja reses a la Santa Mare de Déu? És la nostra mare, comprens? És la mare del gènere humà, la nova Eva, però és, al mateix temps, la seva filla. El món antic i dolorós, el món anterior a la gràcia, la va bressolar molt de temps en el seu cor desolat -segles i més segles- en l’espera fosca, incomprensible d’una «Virgo Genitrix». Pensa bé en el que va passar! ‘El Verb es va fer carn i ni els periodistes se’n van assabentar! Presta atenció: la Verge Santa no va tenir triomfs, ni miracles. El seu Fill no va permetre que la glòria humana la fregués per res. Ningú ha viscut, ha sofert i ha mort amb tanta senzillesa i en una ignorància tan profunda de la seva pròpia dignitat, d’una dignitat que, però, la posa molt per sobre dels àngels. Ella va néixer també sense pecat.

Quina estranya soledat! Un rierol tan pur, tan límpid i tan pur, que ella no va poder veure reflectida en ell la seva pròpia imatge, feta per la sola joia del Pare Sant  -oh, soledat sagrada!-. Els antics dimonis familiars de l’home contemplen de lluny  aquesta criatura meravellosa que està fora del seu abast, invulnerable i desarmada. La Verge és la innocència. La seva mirada és l’única veritablement infantil, l’única d’infant que s’ha dignat fixar-se mai en la nostra vergonya i la nostra desgràcia. Ella és més jove que el pecat, més jove que la raça de la qual ella és originària i, tot i que Mare per la gràcia, Mare de les gràcies, és la més jove del gènere humà, la més petita de la humanitat.

Intenció de pregària

Pels ancians que des de les residències enyoren la visita dels seus familiars i la desitgen immensament.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

Pregària del Papa Francesc:

Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.

Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.

Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.

i es clou amb aquest verset:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries  en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Amén”.

Poden ampliar-ho:

A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Cinquantè dia: Invoquem Maria advocada com la Mare de Déu del Lledó, a La Pobla de Mafumet (Arxiprestat del Tarragonès Ponent)

Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.

“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona

 

 

 

 

Exit mobile version