De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Seixanta-quatrè dia: Invoquem Maria, a l’Ermita de la Mare de Déu [Santa Maria dels Prats], de la Guàrdia dels Prats (Arxiprestat de la Conca de Barberà)
Anem a la Conca avui, a la vora de la carretera que ve de Montblanc i puja cap al coll
Sant Pere Ermengol va néixer al poble i hi retornà al final de la seva vida on morí l’any 1304. La seva vida és atzarosa i novel·lesca, de bandoler a frare, redemptor de captius.
La Guàrdia dels Prats està orgullosa del seu convilatà i fan festa conjunta el dia de sant Pere Ermengol. Els fidels passen pel camí de l’ermita, florit de gladiols silvestres, van a l’ermita i hi celebren l’Eucaristia en una jornada de germanor.
Anem-hi avui també nosaltres in spiritu, preguem a nostra Dona de la Guàrdia dels Prats que, per la seva intercessió, passin els mals que ens afligeixen per la pandèmia i retornin els dies d’alegria i de festa. Per a tothom, també pels més pobres.
De la litúrgia oriental, tropari de la Mare de Déu
Veritablement és just que us beneïm, oh Verge i Mare de Déu, vós més venerable que els querubins, incomparablement més gloriosa que els serafins, vós que, sense perdre la virginitat, heu infantat el Verb de Déu i sou veritablement la Mare de Déu, nosaltres us magnifiquem: al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest tropari els orientals el diuen mil vegades a la litúrgia i en la pietat dels fidels. Segurament és del temps del Concili d’Efes.
Meditació
Mare de Déu (Continuo el comentari de l’avemaria):
Després de les disputes cristològiques contra Nestori que negava la unió substancial de la divinitat i humanitat de Crist el Concili d’Efes (any 431) va declarar solemnement que Maria podia ser invocada amb el títol de Mare de Déu. Allò va ocasionar un esclat de goig per tot el poble i les cròniques expliquen que el poble cristià va sortir amb lluminàries enceses en honor de la Mare de Déu. Era l’onze d’octubre d’aquell any.
La moguda del Concili va ser impressionant, imagineu-vos sant Ciril d’Alexandria, arribant amb cinquanta bisbes africans amb barca a Efes; sant Agustí, que hi havia estat convocat, però que ja no hi va assistir perquè va morir l’agost de l’any anterior. Els legats del Papa van tardar d’arribar. No us podeu imaginar què no van fer els pastors de l’Església per salvar l’ortodòxia de la fe! Són històries apassionants.
Molts segles més tard, el papa Joan XIII, el dia 11 d’octubre de 1962, llavors era la festa de la Maternitat divina de Maria, inaugurà, en un espectacle que ni la ciutat ni el món havia vist mai, el Concili Vaticà II.
El poble de Roma, imitant els fidels d’Efes, de manera espontània i multitudinària, també amb lluminàries, es va encaminar fins a sant Pere per donar gràcies al papa Joan. Ell va sortir a la finestra i féu el famós «Discurs de la lluna» (discorso della luna).
Que contents hi hem d’estar, els habitants de Catalunya, quan anomenem sempre a Maria amb el títol de «Mare de Déu». Quan pronunciem les paraules «Mare de Déu» de Núria, de Montserrat, (…) de milers de llocs, quelcom molt entranyable ressona dins nostre, quelcom visceral hi «dóna un sentiment de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d’esperit» segons els versos de Sagarra.
Intenció de pregària
Per les persones que treballen a les residències dels ancians, i que han suplert admirablement l’afecte dels familiars dels ancians que no els poden visitar: que el Senyor les beneeixi a elles i a les seves famílies.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Seixanta-quatrè dia: Invoquem Maria, a l’Ermita de la Mare de Déu [Santa Maria dels Prats], de la Guàrdia dels Prats (Arxiprestat de la Conca de Barberà)
PP Joan XXIII: Discrus a la lluna
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona.