(04-09-2019) Nostra Senyora de la Consolació, 4 de setembre: “Feu tot el que ell us digui” (Jn 2,5)

“Maria va dir: Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,28)

Som testimonis de la CONSOLACIÓ: “El cor humà, per un do rebut de Déu, entén de tendresa i d’acollida, de misericòrdia i de fidelitat, d’amor i de perdó. És per això que ens ha de ser fàcil si hi som sensibles— sentir la crida a fer del nostre testimoni amb paraules i fets una font de consol. Unes paraules amables, una telefonada, un gest de proximitat, un esforç d’empatia, una mirada neta, tot fet amb la humilitat que Jesús ens demana, poden fer que l’esperança es vegi reforçada per aquesta proximitat amable del Déu que estima, que ve en Jesús i s’apropa, que vol estar al nostre costat i acompanyar a tothom a qui vol arribar a través nostre” (Mons Sebastià Taltavull, a “Parlar al cor i consolar”)

Amb la Mare de Déu, en donem testimoni: “Pere li va dir: –De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!” (Ac 3,6). Avui, festa de Nostra Senyora de la Consolació, «la finalitat de la vida de Maria és la nostra, anunciar a Jesucrist: “Feu tot el que ell us digui” (Jn 2,5), un Jesucrist íntegre, el Crist de l’Evangeli, superant la temptació d’adaptar-ne el missatge de salvació d’acord amb la nostra sensibilitat, amb els nostres gustos o amb els corrents culturals que en aquests moments ens imposen un espès silenci sobre Déu i sobre Jesucrist. Això genera en nosaltres un cert pudor per parlar de Déu, i fa possible la secularització més o menys oculta de la nostra fe i del nostre missatge rebaixant els perfils de la figura de Jesús. No obstant això, Jesucrist és l’únic tresor que l’Església posseeix i pot oferir al món. “Mentre els jueus demanen signes i els grecs volen saviesa, nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als pagans, però per a nosaltres força de Déu i saviesa de Déu” (1Cor 1,22-24)».

A la Prioral de Sant Pere Apòstol, on s’hi celebrà el bateig de Santa Maria Rosa Molas (“Dia vint y quatre [mars de mil vuit cents quinse]. En las fonts baptismals de la
yglésia parroquial de Sant Pere de Reus, arquebisbat de Tarragona”), en la festa d’avui, fem memòria del seu testimoni: Que, com ella mateixa ho va viure, i la Congregació que inicià ens en fan memòria, puguem compartir el testimoni del seu carisma, el compromís des d’on construir la “civilització de l’amor”, tal i com Sant Pau VI va denominar la manera de ser i actuar de la mare Molas. I, avui, en una festa singular pel que significa “tot plegat” en donem gràcies.