Bona nit!
Desitjo que aquestes referències:
a) El Document de la Conferència Episcopal Tarraconense: “Al Servei del nostre poble” (2011) i
b) La reflexió del Sr.Bisbe de Girona, Mons.Francesc Pardo, al Full Parroquial del Bisbat de Girona, el diumenge passat.
les quals considero magisteri proper i adequat, ens invitin a tots i a totes a esforçar-nos per conèixer millor i posar en pràctica tant com puguem el pensament social de l’Església, que no és un corpus doctrinal tancat i segellat per sempre sinó que roman obert als nous problemes i reptes que els temps ens plantegen:
1.“La societat contemporània, com ens ho indicava ja el papa Pau VI,[1] vol 
testimonis més que no pas mestres, i si accepta els mestres ho fa en la mesura que són autèntics testimonis. És per això que proposem a tots els cristians un compromís renovat en la vivència de la fe i en la seva adhesió amorosa a l’Església, i demanem de no cansar-nos mai de predicar la Paraula de Jesucrist, en tota circumstància, anant a l’essencial del seu missatge d’amor. Tots necessitem viure amb més radicalitat i coherència el que prediquem, a fi que molts dels nostres coetanis puguin sentir-se atrets novament per Jesucrist i es descobreixin convidats a formar part activa de la comunitat dels seus deixebles” (“AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE, 25 anys d’Arrels cristianes de Catalunya”; núm. 21; Conferència Episcopal Tarraconense; 2011)
2. “ESTIMAR CATALUNYA. DIADA NACIONAL
8 setembre 2019 (Al Full Parroquial del Bisbat de Girona)
Dimecres celebrem la Diada Nacional de Catalunya, dia de festa, però també jornada 
de reflexió sobre la nostra actitud en relació a Catalunya, els catalans, els altres ciutadans d’Espanya i també al poble global que és la humanitat.
En converses amb persones diverses quan parles d’estimar Catalunya, et recorden que als cristians sobretot ens cal estimar tothom i no reduir l’actitud a un territori determinat. A més afegeixen que l’Església és catòlica, universal. I tenen tota la raó. Tanmateix hom se sent ciutadà del món sempre des d’un lloc determinat pel seu naixement, creixement o vida. És des la pròpia identitat, unida a unes persones, una terra, a una història, a una cultura, a una configuració social, a una religió que la persona s’obre als altres, als més propers i als més llunyans.
La pregunta que ens cal respondre és com estimem Catalunya en aquest moment històric, des de l’experiència de la història més llunyana, la més propera i pensant en el futur.
Pregar per Catalunya. Per nosaltres cristians és important pregar per Catalunya. I pregar ens exigeix demanar que els ciutadans gaudeixin sobretot de les peticions del Parenostre. Però també suplicar intel·ligència i voluntat per assumir la nostra responsabilitat.
Responsabilitat professional. Conscients que amb el nostre treball professional contribuïm al bé comú i benestar propi i dels ciutadans.
Respecte a les persones i als seus drets. Tractem bé a tota persona. A les persones més properes i a les més allunyades de nosaltres a causa de les seves opcions, ideologia… En tots els nivells de la nostra relació, familiar, veïnal o social, no respondre a les desqualificacions amb més desqualificacions; valorar la pluralitat mantenint el respecte mutu. Ens cal preservar la convivència sabent que la diferència és un patrimoni col·lectiu. Hem de saber construir ponts de “comunió”, exigència fonamental per a nosaltres cristians.
Preocupació per les persones més febles. Cal, alhora estar atents a les necessitats de les persones més febles a causa de la manca de béns per viure amb dignitat. Això demana valorar i ajudar les institucions que per vocació en tenen cura.
Treballar per la identitat del país des de les pròpies conviccions , respectant les dels altres i assumint la voluntat de la majoria. Pensant en tots nosaltres, ciutadans de Catalunya, siguem conscients que ningú és propietari del país, ni hi ha una sola cultura, ni una sola manera d’estimar-lo i d’organitzar-lo. És prioritari esforçar-se per cercar el bé comú per sobre de la pròpia manera de pensar i per sobre de qualsevol estratègia. Concretament cal defensar el que sincerament creiem que és millor per els ciutadans, però alhora ens cal ser respectuosos, justos, amables envers les persones i grups que tenen diverses postures en relació a Catalunya i el seu encaix amb Espanya. Tanmateix, cal sempre el discerniment, la informació, el raonament i la possibilitat de decidir malgrat això signifiqui plantejar-se canviar o aprofundir lleis fonamentals. Conèixer el què desitgem els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur.
Relació de fraternitat i solidaritat amb els altres pobles que configuren l’estat Espanyol, la unió Europea i els ciutadans del món. Valorar la pròpia nacionalitat, la pròpia singularitat, no ens ha de encerclar en nosaltres mateixos, sinó que ens ha d’obrir a tothom i ens ha fer actuar amb solidaritat i responsabilitat.
Bona diada!
Mons. Francesc Pardo i Artigas, Bisbe de Girona”
Una bona Diada
Joan Anton Cedó
[1] Cf. Pau VI, Exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi, 8 de desembre de 1975.
Accés al Document de la Conferència Episcopal Tarraconense:
“AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE, 25 anys d’Arrels cristianes de Catalunya”; Conferència Episcopal Tarraconense; 2011)