De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Seixanta-cinquè dia: Invoquem Maria, al Castell, Santuari de la Mare de Déu del Remei, de Santa Oliva (Arxiprestat del Baix Penedès)
A Santa Oliva només hi he estat una vegada quan hi vaig anar a predicar, ara fa molts 
anys, però en vaig tenir prou per constatar l’amor del poble a la Mare de Déu. Mireu si fa anys que hi havia Mn. Enric Alberich, al cel sigui. Hi havia també tots els preveres de l’arxiprestat i Mn. Josep Maria Barenys, que també ens ha deixat. També hi havia Mn. Josep Serra, rector de Banyeres del Penedès, que engreixava tot l’any un pollastre i se’l menjaven els mossens per a la festa de l’arxiprestat. ¿Us en recordeu que va sortir àdhuc al Full Parroquial?
El darrer dijous d’agost és la gran festa. Els dies abans fan una novena molt concorreguda de fidels. Aquell dia van a buscar la Mare de Déu a l’església romànica del Castell i en processó la porten a la Plaça de la Parròquia, allí sota un envelat, celebren la joiosa Eucaristia. Recordo que vaig predicar a l’aire lliure i semblava la festa dels Tabernacles. Quan tornen a la parròquia canten amb delectança els Goigs de la Mare de Déu, mentre les dues campanes, electrificades en temps de Mn. Xavier Roig, voltegen amb alegria tot el temps. La Mare de Déu és nova i a manera de reliquiari porta incrustat el ceptre de l’infant Jesús de l’antiga imatge.
La festa és un vot de poble que es feu l’any 1854, durant l’epidèmia del còlera. Podeu comptar exactament doncs els anys que la fan. El dia de la festa a Santa Oliva veureu: 
coques per beneir, música, gegants a la plaça i clavells a la Mare de Déu. El Baix Penedès és terra de secà, hom diu que si hi ha garrofers poca aigua hi ha, hi arriba el mestral, vent de mestral, sec, segarrès, que no porta aigua. La gent és autèntica i el jovent un encant.
La Mare de Déu del Remei es venera a la sala d’armes del castell, que es convertí en esglesiola. El castell de santa Oliva té molta història, data del segle XII i fou un efímer priorat del Monestir de sant Cugat. Allí sempre hi ha llànties votives que els fidels hi porten. Sempre, m’asseguren, n’hi ha d’enceses, cada dia i tot l’any.
Meditació (Rm 8,26-27).
Pregueu per nosaltres, pecadors. (Continuo el comentari de l’avemaria.)
Diem: “Pregueu per nosaltres” i amb aquestes paraules demanem la intercessió de la Mare de Déu. Sant Pau en el text que he posat afirma: L’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. Ell que coneix el voler dels cors. L’Església ha rebut l’Esperit Sant i aquest mateix Esperit intercedeix a través del poble sant de Déu. La nostra intercessió pot ser imperfecta perquè podem demanar allò que no pertany a la 
seva voluntat. Per exemple, podem demanar que s’acabi el sofriment d’una persona que estimem, no per ella, sinó perquè nosaltres deixem de patir. O altres coses per l’estil. La intercessió de la Mare de Déu, ella que fou plena de la gràcia de l’Esperit Sant, és pura i segons el voler de Déu. També la intercessió dels sants, perquè preguen segons el voler de Déu i amb el seu Sant Esperit a dins. Per això el poble cristià deixa la seva pregària a Maria, com si li donés, perquè la seva intercessió és pura i segons el voler de Déu, perquè ella és la plena de gràcia. Déu no necessita la intercessió de ningú, ja té la perfectíssima de l’Esperit Sant, però ell vol manifestar la seva glòria a través dels qui l’han estimat aquí a la terra, entre ells de 
manera única, la Mare de Déu. Més encara ella assumeix tota la intercessió de l’Església. D’aquí la legitimitat de pregar a la Mare de Déu. La pandèmia ha suscitat una remor de fons, la pregària del Rosari, a tot el món. Recordeu el papa Francesc amb el Rosari a la mà, o el bon cardenal Comastri (és un sant) o el jove actor de cinema, Eduardo Verástegui, mexicà, que reuní més de 200.000 persones a través de les xarxes socials, més que un estadi de futbol, o qualsevol rosari resat humilment i anònimament pels fidels de les nostres parròquies. El catolicisme il·lustrat queda confós. La pregàrial sentit dels fidels (sensus fidelium) que porta la unció de l’Esperit Sant i en sap més. O la pregària del Papa que a Reus la sabem de memòria de tantes vegades que l’hem dit: que tornin els dies de l’alegria i de la festa.
Intenció de pregària
Per les persones que formen part de la Comissió Diocesana, convocada per l’arquebisbe Joan, en ocasió de la crisi del Covid-19: que el Senyor els il·lumini la intel·ligència i el cor perquè trobin renovades iniciatives i propostes per acompanyar el dol i el dolor de persones i famílies afectades per la pandèmia global que patim.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Seixanta-quatrè dia: Invoquem Maria, a l’Ermita de la Mare de Déu [Santa Maria dels Prats], de la Guàrdia dels Prats (Arxiprestat de la Conca de Barberà)
El Papa Francesc proposa redescobrir la bellesa de resar el Rosari durant el mes de maig.
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona.