[21-03-2020] Aquests dies, coincidim moltes hores “a casa”: Una petita «església domèstica». Això ja ho diu tot!

Bona tarda,

Aquests dies passem moltes hores a casa,  coincidim hores i més hores en l’espai que afecta l’entorn domèstic, us proposo accions i gestos, amb senzillesa i convençut que acompanyen la transmissió de la Fe des de l’experiència i la proximitat:

beneir la taula en els àpats

pregar junts en un o altre moment

fer notar algun element decoratiu de la casa (una fotografia ho pot ser… “mira, l’avi, ara, pregària”, i parlar de la família i l’experiència de la Fe que hi ha en l’arrel), que ajudi a valorar d’on venim, les nostres arrels, ningú se n’avergonyeix (Salm 78, 3-5)

No hem d’excloure a Déu de la nostra vida familiar, del pis on som, de la nostra història, etc., qui conviu amb nosaltres ho agrairà, jo diria que te dret a esperar que compartim aquesta experiència (ho hem de fer entre nosaltres, amb els vostres fills, els que sou mestres o professors/es amb companys/es i alumnes, amb els veïns, evidentement no deixeu de fer-ho els/les catequistes amb qui és al vostre Grup, amb les famílies, no m’oblido dels avis i àvies amb els vostres nets i netes, i els tiets amb els nebots, ni de les comunitats de religiosos i religioses [Quanta vivència!],  etc.), ajudarà descobrir qui som i notarà que valorem l’experiència de la Fe i estimem a Jesucrist. Trobareu la manera, segur!.

“Quan la cera s’encenia,/  la malura va acabar…/  A Sant Pere, nit i dia, / crema encara prop l’altar,/ recordant-nos a tothora/  aquell vostre gran favor./  Verge de Misericòrdia,/  mireu-nos amb ulls d’amor”.

Si ho sabem fer, aquests dies poden ser adequats, qui sap si decisius,  per viure un bon clima de família, no sols l’aspecte religiós, sino també en el seu conjunt, cal educar-ho i treballar-ho, és fonamental com ho és també cuidar l’entorn humà i ambiental que és respiri a casa.

La vida “en la família” és camp que ha de ser sembrat amb tot allò que ens sigui possible, que el  testimoni cristià, aquests dies,  sigui tingut en compte, hem de respondre-hi des del mateix entorn: una trucada de telèfon o un missatge, un suggeriment o un gest,  la referencia a una imatge o en el cas de Reus, la referencia a Isabel Besora, la Pastoreta (és, en la situació que vivim oportunitat d’una lectura creient de la nostra historia), etc. Un regal per qui sigui amb nosaltres.

Ens cal veure l’entorn pròxim, la nostra convivència, aquests dies de confinament com espai «normal» d’evangelització, per tal que esdevingui —com diu el Concili Vaticà II— una petita «església domèstica». Això ja ho diu tot!

I encara, convido a una lectura pausada de la Carta dominical del Sr.Arquebisbe, Mons.Joan Planellas, titulada “Davant l’emèrgència sanitària” i comentarla en família. Diria que urgeix fer-ho, per cuidar com cal la situació que vivim.

Cordialment

Joan Anton Cedó Perelló, pvre.

 

En aquest accés hi ha textos, suggeriments per la reflexió i la pregària.

Nota: Per alguna expressió, p.e. “espai «normal» d’evangelització, per tal que esdevingui —com diu el Concili Vaticà II— una petita «església domèstica». Això ja ho diu tot!” m’he servit d’apunts presos en Trobades de Consiliaris.