LA PRIORAL DE ST. PERE APÒSTOL

Història de la Prioral

La Prioral de Sant Pere de Reus apareix per primera vegada en la documentació en la segona meitat del segle XII. Inicialment estava dedicada a Santa Maria, ja estava organitzada el 1159, el mateix any en què l’arquebisbe Bernat Tort va fer donació de la parròquia i dominicatura episcopal de Reus al capítol de la catedral de Tarragona.
 
L’any 1325 el papa Joan XXII des d’Avinyó concedia el títol de prioral i prior per a la parròquia i rector de Reus. Entre el 1330 i el 1331 es va ampliar el temple i no va ser fins l’inici del segle XV que es va canviar l’advocació. El titular, deixaria de ser Santa Maria per passar a ser Sant Pere. Els jurats de la ciutat veient les reduïdes dimensions del temple respecte a la població, van acordar el 1501 la construcció d’una nova església. El 1510 es aprovar el projecte de Domènec Garrupe, col·locant-se la primera pedra el 1512, finalment les obres s’enllestiren el 1601. Al llarg del segle mentre es construïa l’església, va ser consagrada el 29 de juny de 1543, obrint-se provisionalment al públic.

La consagració, i la seva obertura definitiva va ser l’any 1569. La capella del Santíssim va començar a construir-se anys després, el 1694. Durant els anys de la Guerra Civil va provocar la destrucció del seus valuosos retaules, algunes de les restes que vam quedar, es conserven o bé a la pròpia església o al Museu d’Art i Història de la ciutat. Passat el conflicte, el 1941 es va fer una restauració important a càrrec de Cèsar Martinell. Pel que fa a l’exterior de la parròquia,  és d’estil gòtic format per una nau única de proporcions esveltes, de sis trams i capelles laterals entre els contraforts. L’absis és poligonal de set cares i amb capelles radials, cobert amb volta de creueria en vuit nervis.

La façana principal de l’edifici és renaixentista, dividida en dos cossos: a l’inferior s’obre la porta d’accés, amb un arc de mig punt flanquejat per dues columnes jòniques sobre pedestal, amb volutes laterals i frontó triangular. Al cos superior es situa la gran rosassa, que completa la il·luminació interior. El campanar, també d’estil gòtic, se situa als peus. És una torre elevada uns 62 metres, de planta hexagonal, dividit en sis cossos i coronat amb contraforts i pinacles petits. A la Prioral també està dipositat el cor del pintor Marià Fortuny i Marsal

D’altra banda, l’exterior de la Capella del Santíssim, també anomenada dels Tamarit, està situada a la banda dreta mirant al presbiteri. Finançada pel Marquès de Tamarit, és una capella de proporcions elegants i de planta de creu grega. Allotja els sepulcres d’alabastre del primer marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat, el de la seva filla Gertrudis i del seu marit, Antoni de Camporrells. Els sepulcres dels donants són renaixentistes, amb les estàtues que els representen agenollats, compostos de marbre i jaspi.