De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Quaranta-vuitè dia: Invoquem Maria al Pati del Seminari de Tarragona, on hi ha una devota imatge de Maria
Em va trucar una tarda de confinament un bon rector que em digué: «Quan facis les visites espirituals pensa en la Mare de Déu del pati del Seminari» (la veritat és que ni m’hauria passat pel cap). Havent passat el túnel de la muralla hi ha els patis del Seminari. Una imatge de la Mare de Déu és allí. Té una certa semblança amb la Mare de Déu de Lourdes, però no ho és. Bondadosa, està posada sobre un petit estany; a la primavera flors humils hi esclataven i omplia de pau el lloc i feia encara més joiós el joc.
Havia vist rialles, suades i files dels seminaristes que allí es feien i es desfeien quan el superior en feia el senyal. Encara que no ho hem vist, ho hem sentit contar moltes vegades pels mossens. Ho expliquen amb amor i tendresa, recordant la seva formació al Seminari amb mil d’anècdotes i records. Allí s’hi van fer grans, allí van aprendre a pregar, allí també van acaronar el ministeri sacerdotal.
Mn. Francesc Manresa, estimadíssim germà i amic, en recorda encara l’himne que cantaven i me’l dictà i me’l cantà per telèfon (els qui ens coneixeu us ho podeu imaginar). Els versos van ser composats per Ventura Gasol, el temps que fou alumne del seminari. La dada ens ve per la tradició oral del presbiteri.
Són uns versos senzills i nets, de joventut, que segurament és la primera vegada que es transcriuen:
Us don ombra una palmera,
teniu l’aigua per espill,
mitja lluna riallera
és el vostre tron senzill.
Quan esclata la natura
les flors no us manquen jamai.
Mare nostra, verge pura
vetlleu sempre nostre esplai.
Eren altres temps que no tornaran i la tradició oral del presbiteri diocesà sobre la vida del Seminari en altre temps s’anirà perdent. Fa melangia perquè hem crescut sentint aquests relats.
El temps ho engoleix tot, l’únic esdeveniment que no passa és la resurrecció de Crist que roman sempre en el present, en l’eternitat divina (CEC 1.085). La missió de l’Església sempre comença allà on els altres han treballat i han pregat i així sembraven la terra. Ningú és un franctirador en l’Església. Altres, abans que nosaltres, han sembrat amb llàgrimes als ulls (Sl 125) i sempre recollim el fruit de l’amor dels qui han treballat anteriorment en la vinya estimada del Senyor.
Preguem avui pels mossens de la diòcesi, delerosos de retrobar els fidels en les celebracions de l’Eucaristia: que els retrobin amb un amor nou, amb una predicació nova, amb un ardor nou.
Preguem perquè el Senyor ens concedeixi noves i santes vocacions i s’acompleixi la promesa del bisbe Fructuós: No us faltarà mai pastor.
Fem-ho avui intensament, és el Diumenge IV de Pasqua, Diumenge del Bon Pastor i dia de pregària per les vocacions. El Sant Crisma està preparat per ungir les mans dels novells preveres. El goig més gran d’un bisbe és ordenar preveres per a la diòcesi. Que l’arquebisbe Joan en tingui goig ple.
De l’himne Achatist a la Mare de Déu
Salve, Mare de l’ Anyell i del Pastor.
Salve, aurora del sol que s’aixeca.
Salve, flama que porta la llum veritable.
Salve, esclat d’aquell que il·lumina el nostre cor.
Salve, font de l’aigua de la vida.
Salve, pou on bevem l’alegria.
Salve, perfum del Crist.
Salve, fontana incessant de l’alegria.
Meditació
Després de l’ascensió del seu Fill, Maria «va assistir amb la seva pregària l’Església 
naixent». Reunida amb els apòstols i algunes dones, veiem també Maria «implorant amb els seus precs el do de l’Esperit Sant, que a l’anunciació ja l’havia cobert amb la seva ombra». Aquesta és la darrera notícia que la Sagrada Escriptura ha deixat de Maria. ¿On havia de ser santa Maria després de la resurrecció del Senyor? Només podia estar amb l’Església naixent, amb aquells que creien i estimaven el Fill.
Maria, ara ja glorificada i participant en la visió de tot allò que en aquest món havia cregut per la fe, continua enmig de Església, la del cel i la de la terra, com l’orant. Maria acompanya sempre la pregària del poble de Déu. Ella és la intercessió pura. La que prega segons el cor de Déu i la seva voluntat. Ella acompanya el dolor dels creients. Ara que ja s’acaben aquestes visites espirituals per la diòcesi contemplem Maria, ella ens ha acompanyat en el confinament i ens acompanyarà en el desconfinament. Spes nostra, salve.
Intenció de pregària
Pels preveres joves de la diòcesi perquè no es descoratgin i que els ancians esperem amb goig i sense temor el dia del Senyor.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Quaranta-vuitè dia: Invoquem Maria al Pati del Seminari de Tarragona, on hi ha una devota imatge de Maria.
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona