Vint-i-tresè dia: Invoquem Maria,en el Dimecres Sant de la SETMANA VIVIFICANT.
Al claustre de la nostra catedral hi trobem aquest capitell, on s’hi historia amb l’ornamentació típica la crucifixió de Jesús. És propi de la iconografia medieval posar al voltant de la creu del Senyor el sol i la lluna. Observeu-hi que en el capitell hi estan inclosos. Pot tenir diversos significats simbòlics: el dia i la nit, la humanitat i la divinitat de Jesús, la sinagoga i l’Església, Els Pares expliquen que l’Església conté i és comprable al mysterium lunae. M’explico: la lluna no té llum pròpia, la rep del sol i la irradia. Tampoc l’Església té llum pròpia, la rep de Crist i la comunica. Quan l’Església es posa de cara al sol la lluna és plena.
Seguint el còmput pasqual la lluna és sempre plena. És la mateixa lluna que il·lumina la pregària transfigurada del Senyor a Getsemaní, és la resplendor de la llum, signe de la
misericòrdia de Déu que il·lumina la tenebra del món els dies de la pandèmia. Que l’Església, il·luminada per la llum pasqual, reflecteixi l’amor de Déu Trinitat sobre el món. Si us abelleix i podeu pugeu als terrats i contempleu la lluna pasqual de la Pasqua del 2020, transida de dolor, també d’esperança. Esguardem durant el Tríduum pasqual la glòria del Crist mort i ressuscitat per tal que l’Església no sigui eclipsada per les tenebres del món. Fulget Ecclesia non suo sed Christi lumine, predicava sant Ambròs de Milà, que l’Església resplendeixi no amb la seva llum, sinó per la llum de Crist.
Meditació (Salm 69,8-10).
Contemplant Jesús en la seva passió, mirem com un espill els sofriments de la humanitat i trobem la resposta divina al misteri del mal, del dolor i de la mort. Davant l’horror que ens envolta, ens preguntem: ¿Per què Déu ho permet? És una ferida molt fonda constatar el sofriment i la mort, més si són innocents. És el misteri del mal. Davant la pregunta només podem contestar: Déu és en els qui sofreixen i en els qui estimen, els qui assumeixen la creu amorosament i es lliuren als altres. Voldríem que Déu en la seva omnipotència ens alliberés del mal, però en canvi Jesús a la creu ens ensenya que l’única manera que té de salvar el món és assumir el dolor, i redimir-lo en l’amor. Avui és el darrer dia de la Quaresma, marcada de manera imprevista per la pandèmia que ens ha confinat a 
casa, tanmateix la fe i la pregària de Maria ens ha acompanyat. Amb la fe, només en la fe, i ben units a tota l’Església ens disposem a celebrar la Pasqua. No serà una Pasqua en l’assemblea litúrgica, serà en la casa del cor, en l’Església domèstica, ajudats pels mitjans que transmetran les celebracions. Tanmateix si les transmissions no us ajuden, no us hi amoïneu. Amb la televisió i amb l’Internet no es compleix cap precepte i, per tant, la pregària humil i senzilla està per damunt de tot. Maria ens ensenya a pregar d’aquesta manera. A l’Evangeli d’avui sentim aquestes paraules: vull celebrar la Pasqua a casa teva. Sí, el Senyor ens diu: vull celebrar la Pasqua a la casa del teu cor i amb els qui estimes. Que Déu s’apiadi del món i ens salvi l’esperança.
Intenció de pregària.
Pels camps de refugiats, on hi ha la precarietat d’higiene i en els quals és més difícil defensar-se de la COVID-19: que no siguin oblidats ni abandonats a la seva sort.
V/ Invoquem Maria,en el Dimecres de la SETMANA VIVIFICANT
R/ Pregueu per nosaltres.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc:
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
Accés, a la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Es pot ampliar a: Vint-i-tresè dia: Invoquem Maria,en el Dimecres Sant de la SETMANA VIVIFICANT.
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona