Al servei d’una Església “en camí.
Bona tarda, Déu vos guard!
De tant en tant, algunes “pinzellades”, des de la reflexió i la pregària. El DIA DEL SEMINARI s’ho val.
Al nostre Arquebisbat, en l’itinerari que prepara per al presbiterat, quatre diaques i el Ricard, que rebrà els ministeris de lector i acòlit, el dia de Sant Josep, a les 20:00, a la Parròquia de Sant Joan Baptista, al nostre Arxiprestat de Reus. GRÀCIES A DÉU!
En motiu d el DIA DEL SEMINARI, l’Arquebisbe Joan ens escriu una carta que cal llegir poc a poc i del tot (us convido a fer-ho): “Convé que la nostra Església de Tarragona pugui disposar de les vocacions sacerdotals que realment necessita. No podem pretendre tornar a models ja passats, on el prevere esdevenia la síntesi de tots els ministeris. Però també convenen les vocacions necessàries, dins una Església on, amb esperit sinodal es desvetllin els diversos carismes, vocacions i serveis” (a la Carta de l’Arquebisbe Joan, 2 de març de 2022).
Tothom som responsables del nostre Seminari i de la pastoral vocacional i, en un sentit ampli, responsables des de l’arrel de la vida cristiana que cal comprendre com una vocació. Ho hem de cuidar a fons, mirant al futur des d’aquest s.XXI amb Esperança. Preguem que els fills i filles de les nostres famílies puguin créixer prop de qui cuida i acompanya la seva resposta a la crida de Déu (des de l’any zero de la vida o abans).
Ens cal cuidar la motivació per viure atents als adolescents i joves i als infants, per tal que valorin l’Evangeli i la crida de Jesús, que la cuidin. Cal que trobin qui els ajudi i que trobar-ho els hi sigui fàcil. És dels millors regals/serveis que avui cal oferir.
Ens cal ser propers: preveres i diaques, religiosos i religioses i d’altres responsables de pastoral, catequistes, etc. I, evidentment, la família.
Algun suggeriment:
Cal la pregària, és el millor suport a la pastoral vocacional i als seus responsables, al seminari (als seminaristes i formadors), a les comunitats de religiosos i religioses, també ho és per a les famílies: “Els deia: –La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors” (Lc 10,2; Mt 9,37).- Plantejar la vida cristiana com a vocació “en concret”, al matrimoni, al presbiterat, a la vida consagrada o en qui ho viu solter o soltera, en definitiva la vida entesa com resposta a la crida de Déu. Plantejar-ho a la catequesi d’infants, d’adolescents i de joves, al Col.legi, a la classe de religió, en trobades que tinguem, etc. , segons el moment i l’ocasió.
- Dia del Seminari. Des de “plantejar la vida cristiana com a vocació” hi ha la proposta específica “singular” als qui, en diàleg i acompanyament, manifesten aptituds. Des de l’acompanyament (“acolliment vocacional”) el noi llegeix els el pas de Déu per la seva vida, i pot valorar-lo, també la crida vocacional. Cal l’acompanyament, total en extensió i profunditat.
- Ens cal mantenir materialment el nostre Seminari, és el Seminari d’una diòcesi pobra (no tinc cap vergonya al dir-ho!), amb pocs recursos. El nostre Seminari necessita la vostra caritat, cal que hi col·laborem tothom, individualment i comunitària. Busquem la forma més efectiva per la nostra col·laboració.
Oració!
Oh Senyor,
que vau guiar el vostre poble pel desert, vers la Terra promesa;
Vós vau cridar els deixebles
i vau caminar amb ells, anunciant l’Evangeli,
i els vau conduir a Jerusalem,
perquè, a través de la vostra passió i la vostra mort,
coneguessin la glòria de la vostra resurrecció.
Ara que acompanyeu la vostra Església, pelegrina en el món,
us demanem que envieu sacerdots
que caminin avui juntament amb aquells
que convoqueu en la vostra Església;
que ens enforteixin i consolin amb la unció de l’Esperit Sant;
que ens animin i il.luminin
amb la predicació de la vostra Paraula;
que ens alimentin i sostinguin amb la celebració de l’eucaristia
i l’entrega de la seva pròpia vida.
Amén.
DIA DEL SEMINARI. Que el Senyor ens beneeixi amb noves vocacions. Permeteu-me que, avui, feliciti, particularment, des del bon record i la pregària, al Ricard i també a persones que li són properes en l’itinerari vocacional.
Cordialment
Joan Anton Cedó Perelló