Catorzè dia: “Inovoquem Santa Maria al Santuari de Puigcerver [Alforja] (Arxiprestat del Baix Camp)
Goigs i devocions populars: Goigs a la Mare de Déu de Puigcerver… Els fidels de 
Riudecols i d’Alforja saben el camí que s’enfila a Puigcerber, on, a la partió dels termes dels dos pobles, hi ha l’alterós santuari de la Mare de Déu de Puigcerber. Des d’allí es veu tot el Camp, la línia costanera del mar i la part septentrional del Montsant, amb visió a la vall interior del riu Cortiella. La imatge de Maria, rèplica de l’antiga, que fou cremada el 36, inspira pau i desig de pregària.
Santa Maria allí és senyora dels grans silencis del bosc, de les nits estrellades i de l’oratge que puja del mar a la tarda. Ha estat venerada per homes sants, com el Joan Fuster, un cas de santedat laïcal oblidada, que, a Alforja, saben qui fou. Els fidels dels dos pobles se la senten molt seva, sense poder dir qui més. El relat llegendari del seu origen és bell: tres joves d’Alforja albiren des del poble una lluminària al cim Puigcerber, intrèpids hi pugen per veure’n la procedència i troben la santa imatge al costat d’una servera. Des de llavors Maria il·lumina la fe dels pobles del voltant. El santuari de Puigcerber és molt visible 
des del camp i els seus devots el distingeixen de seguida al cim de la serralada.
És costum del poble cristià de venerar Maria als puigs de les muntanyes per dos motius. La muntanya és lloc de Déu, els orants de la bíblia, el mateix Jesús, ascendien els cims per pregar. Aquest és el primer motiu. El segon és que Maria representa «la ciutat de Déu», figura de la muntanya de Sió, vers la qual peregrinen tots els pobles. Ascendir als santuaris elevats ens recorda que en aquest món, segons la carta als Hebreus, «no tenim una ciutat permanent, sinó que n’esperem una de futura», la Jerusalem del cel, la nostra mare, de la qual Maria n’és el resplendor (He 13,14).
Meditació (Lm 3,19-26).
Jesús venia dels silencis de Natzaret on hi havia també la contemplació de la Mare (Lc 2,51).Tanmateix quan es presentà al poble per predicar el Regne de temps en temps pujava a la muntanya per a la pregària on trobava tots els secrets del Pare en l’amor del Sant Esperit que l’habitava.
Maria romangué en el silenci del cor tota la vida fins al gran silenci de la creu, on només escolta una paraula: Mare, aquí tens el teu fill! Li ho diu en singular, però, de fet, és plural, perquè tots estàvem representats en el deixeble estimat.
Que Maria sigui al capçal del llit de tots els afectats pel virus, a la vora dels qui moren sols als hospitals o als geriàtrics, fa pensar en la nena Lucía, dels sants pastors de Fàtima, que moria sola en un gran hospital de Lisboa, al seu costat hi havia una cadira buida, però la nena deia que s’hi asseia la Mare de Déu per fer-li companyia. També en els dies crítics que vivim hi ha gent que mor sola: que Maria els acompanyi en el seu trànsit. Maria sigueu al capçal del llit de tots els malalts, els qui són a l’UCI amb treballs per respirar.
En aquesta hora actual només podem fer reviure els pensaments que renoven l’esperança, com està escrit en les Lamentacions, i només podem esperar silenciosament la salvació de Déu. Tota la vida de Maria fou un esperar la manifestació del seu Fill fins a l’hora de la creu en què esperà l’alba de la Resurrecció. Per això és la «Mare de la santa esperança».
Tinc la certesa que a partir d’aquests esdeveniments s’escriuran moltes històries de santedat. Com la del rector i arxiprest Giuseppe Berardelli, de Casnigo, de la diòcesi italiana de Bèrgam, la més colpejada per la COVID-19, que va renunciar al respirador per destinar-lo a algú més jove que ell. És manifestació de la caritat perfecta per la qual la vida de l’altre val més que la pròpia.
Esperem amb Maria, amb silenci, amb dolor, amb dejuni, la salvació de Déu, sabent que l’amor de Déu és nou cada matí.
Si mai pugeu a Puigcerver (us ho recomano) feu silenci dins vostre i la presència de Déu – si així ell ho disposa – entrarà dins vostre.
Intenció de pregària.
Pels mossens que aquests dies exerceixen el ministeri als hospitals: que el Senyor els ajudi.
V/ Mare de Déu del Claustre de Vallbona R/Pregueu per nosaltres.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Accés, a la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa: Es pot ampliar: Catorzè dia: “Inovoquem Santa Maria al Santuari de Puigcerver [Alforja] (Arxiprestat del Baix Camp)
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona