Déu vos guard!
Benvolguts nois i noies, joves universitaris que, si Déu vol, celebrareu la Confirmació, el Diumenge II d’Advent, el 5 de desembre de 2021, a la Parròquia de Sant Jaume, l’Apòstol, a Riudoms. Vau demanar ser acompanyats a la de Sant Pere Apòstol, la Prioral, i en el que ens és possible ha arribat el dia en que celebrareu la Confirmació.
Us escric des de l’amistat “pastoral”, de fa poc, ii des de la convicció que la vostra experiència de la Fe, viscuda i ben portada, la valoreu com qui valora i cuida un tresor (Mt 13, 44). Recordo quant n’hem parlat i no heu dissimulat gens ni mica com valoreu el testimoni de catequistes que us han acompanyat, d’infants i adolescents, els mossens de les vostres parròquies, les confraries, els amics i els, ara, companys de la Universitat i, em plau dir-ho al final pel molt que ha suposat la família el suport en l’acompanyament de tot plegat. Donem-ne gràcies a Déu.
També vosaltres hi teniu a veure, mantenir-vos atents al Bon Jesús, “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20). Li “heu obert la porta” i la relació que hi teniu és seriosa. Com els deixebles d’Emaús (Lc 24, 1-35), haver-lo descobert COMPANY DE CAMÍ, demana cuidar la seva COMPANYIA!. Compteu amb el record del vostre pas per la Parròquia de Sant Pere Apòstol -Prioral- i amb la pregària.
A l’acabar la darrera reunió i fer memòria del què hem comentat, crec que la vostra experiència pot referenciar la de molts nois i noies que busquen la VERITAT i vaig recordar un text del Cardenal Martini: “Busco la Veritat”. Us el faig arribar, espero que us ajudi i a altres persones que ho llegeixin:
Busco la veritat / Cardenal Carlo Maria Martini
Busco una veritat que sigui clara com la llum:
una veritat capaç de renovar-se sempre, mai cansada de si mateixa;
una veritat que contínuament ressorgeixi del seu propi cansament,
de la seva pròpia desconfiança,
del seu propi acomodament mandrós;
una veritat que contínuament revisqui en nosaltres,
que sigui poderosa igual que la vida és poderosa.
Aquesta és la meva recerca, la nostra recerca,
el desig que poso en comú amb vosaltres
perquè confio que aquest sigui també el vostre desig,
la nostra recerca comuna.
Però la veritat és feble.
Perquè cal poc per enfosquir-la i ferir-la.
És feble en nosaltres, perquè la nostra fragilitat la posa constantment en dubte.
És molt fàcil embrutir una font: només cal llençar-hi un grapat de terra.
És molt fàcil tancar els ulls i no veure la llum.
És molt fàcil, per desgràcia, suprimir la vida:
només cal un moment d’odi, una arma a la mà,
n’hi ha prou amb una “xeringa”, n’hi ha prou amb poquíssimes coses per suprimir una vida.
La veritat és fràgil!
Fràgil com l’aigua que discorre per la terra i que qualsevol pot trepitjar.
És fràgil com el pa que es llença.
És fràgil com la llum que es pot no veure.
És fràgil perquè està en mans fràgils, en gerres de fang que som nosaltres.
És fràgil perquè contínuament pot ser trencada, partida, trepitjada, oblidada, traïda…
I ens diu Jesús de Natzaret:
Jo sóc l’aigua viva que mai no s’acaba i que satisfà la sed,
jo sóc l’aigua viva que brolla fins a la vida eterna.
Jo sóc el pa de vida. El qui en menja no morirà.
Jo sóc la llum que brilla en la tenebra i que la tenebra no poden amagar.
Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà
i tothom qui viu en mi tindrà vida eterna.
Senyor, ets la meva veritat, ets la veritat de la persona.
Vós, el Pare de Jesucrist, t’has convertit en la meva veritat,
I en l’Esperit, cada dia, et fas veritat en mi.
I tu ets el primer, Senyor, en fer-me persona i en donar-me aquesta veritat.
Si tu em faltes, si tu t’allunyes, jo ni tan sols sóc persona,
sóc com una “paròdia”,
com un nàufrag que cerca la salvació i no la troba,
un nàufrag a la vora de la mort.
Senyor, la teva gràcia, la teva veritat, la teva llum, em fan persona
i són la meva gràcia, la meva veritat i la meva llum”.
Perquè he fet pública aquesta experiència? Doncs perquè, de l’Església com és, pot ajudar a saber que a un grup de joves-universitaris, nois i noies, Jesús els hi confia l’Evangeli perquè siguin “Sal de la terra i llum del món” (Mt 5, 13-14). Des de l’agraïment a cadascú, a les seves famílies, als mossens i catequistes que els han preparat (tant bé!) i, evidentment, a la Parròquia de Sant Jaume, de Riudoms, una molt feliç celebració, el dia 5. Gràcies.
Cordialment.
Joan Anton Cedó