11 de febrer: La Mare de Déu de Lourdes: Fa trenta anys, sant Joan Pau II va instituir aquesta Jornada Mundial. Recordem i preguem per totes les persones malaltes i per aquells que les cuiden. La malaltia és el moment en el qual experimentem la pròpia fragilitat, ocasió per a obrir-se a Déu amb la confiança de la fe. Per això és tan important l’acompanyament pastoral a les persones malaltes i a les seves famílies. La malaltia té noms concrets. Aquesta jornada ens porta a pensar en les persones que hem acompanyat o estem acompanyant en el sofriment, tant en la família com en les parròquies, en els Hospitals i clíniques o Residències.
Vivim, encara, i de ple la malaltia provocada pel COVID-19, que aquesta experiència ens ajudi a créixer en la caritat, a preocupar-nos per cuidar de la salut de tots i, encara ens comprometi, fidels a l’Evangeli, en l’ordenament acurat de la convivència.
La Confraria de la Mare de Déu de Lourdes, a la Parròquia de la Puríssima Sang -Reus-, se’n fa ressò i ens convoca al novenari de pregària, nou dies per cuidar aquesta devoció que ens prepara espiritualment, amb la celebració de l’Eucaristia i la novena, amb la pregària del Rosari:
3 a l’11 de febrer: 11:30 [Eucaristia] / després novena i Rosari
L’11 de febrer, Festa de la Mare de Déu de Lourdes, l’església serà oberta d’11:00 a 13:00 i de 17:00 a 19:30:
Espai de pregària i silenci: l’Església serà oberta d’11:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00 h.: Davant la IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES, prop del Sant Crist de la Puríssima Sang.
“Escolta la veu del seu silenci. Escolta la seva paraula de vida: obre la Bíblia, medita-la amb amor,
deixa que la paraula de Jesús parli al cor del teu cor; llegeix els salms, on trobaràs expressat tot allò que
voldries dir a Déu; escolta els apòstols i els profetes; enamorat de les històries dels patriarques i del poble
elegit i de l’església naixent, on trobaràs l’experiència de la vida viscuda a l’horitzó de l’aliança amb Déu. I
quan hagis escoltat la paraula de Déu, camina encara una bona estona pels senders del silenci, deixant que
sigui l’Esperit que vingui a unir-te a Crist, Paraula eterna del Pare. Deixa que sigui Déu Pare qui et plasmi
amb les seves dues mans, el Verb i l’Esperit Sant.
Al començament, potser et semblarà que el temps per fer tot això és massa llarg; si mai et passa,
persevera amb humilitat, donant a Déu tot el temps que siguis capaç de donar-li, mai menys, però, del que
hagis establert que li pots donar cada dia. Veuràs que de cita en cita la teva fidelitat serà premiada, i et
passarà que a poc a poc el gust de la pregària creixerà dins teu, i allò que al principi et semblava inassolible
esdevindrà cada vegada més fàcil i bell. Entendràs llavors que el que compta no és tenir respostes, sinó
posar-se a disposició de Déu: i veuràs que tot el que portaràs a la pregària serà transfigurat a poc a poc”
FORTE, Mons.Bruno;Arquebisbe metropolità de Chieti-Vasto; “Carta sobre la pregària“
“La misericòrdia pastoral: presència i proximitat
Al llarg d’aquests trenta anys el servei indispensable que realitza la pastoral de la salut s’ha reconegut cada vegada més. Si la pitjor discriminació que pateixen els pobres —i els malalts són pobres en salut— és la manca d’atenció espiritual, no podem deixar d’oferir-los la proximitat de Déu, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d’un camí de creixement i maduresa en la fe.[6] En aquest sentit, voldria recordar que la proximitat als malalts i la seva atenció pastoral no només és una tasca d’alguns ministres específicament dedicats a això; visitar els malalts és una invitació que Crist fa a tots els seus deixebles. Quants malalts i quantes persones grans viuen a casa seva i esperen una visita! El ministeri de la consolació és responsabilitat de tot batejat, conscient de la paraula de Jesús: «Estava malalt i em vau visitar» (Mt 25,36)” (Del Missatge del Papa Francesc per la XXX Jornada, la de l’11 de febrer de 2022).
I més, encara:
Hospitalitat Diocesana de la Mare de Déu de Lourdes (Arquebisbat de Tarragona)