Volem bateixar

CELEBRACIÓ DEL BAPTISME
“Jo et batejo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”

Els Signes en la Celebració del Bateig

Sovint les nostres paraules se’ns queden curtes per expressar les realitats del nostre cor. Els signes són més amplis i més expressius per traduir els nostres sentiments.
Amb més raó encara ens serviran per “dir” el misteri immens que és Déu.

ACOLLIMENT DE L’ASSEMBLEA

EI baptisme no és només un assumpte personal. Afecta tota la comunitat cristiana. Aquesta ho manifesta acollint els nouvinguts acompanyats pels pares i padrins.

ESCOLTAR LA PARAULA

De quina paraula es tracta? De la paraula de Déu. Cadascú escolta i acull aquesta Paraula i demana la força per a fer-la viva en el cor de la vida quotidiana.

LA PROFESSIÓ DE FE

Davant la comunitat cristiana el mossèn estableix un diàleg amb els pares i el padrí i la padrina si es tracta d’un infant petit o amb el batejat si és un adult. Són les promeses del baptisme:
“Renuncieu, doncs, al pecat per viure en la llibertat dels fills de Déu?”, “Sí, hi renuncio” .
Tot seguit es fa la professió de fe:
“Creieu en Déu Pare, Fill i Esperit Sant?”, “Sí, hi crec.”

L’AIGUA

Un dels signes principals del baptisme és l’aigua.
L’aigua és font de vida, que fecunda, regenera i purifica. L’aigua del baptisme simbolitza l’entrada a la vida de Déu. Ser batejat és ser submergit en la mort amb Crist, i participar, ja des d’ara, en la resurrecció.

L’OLI DEL CRISMA

EI mossèn marca el cap del batejat amb l’oli del Crisma. Aquest ritu consagra el batejat com a fill de Déu i testimoni de la bona notícia enmig del poble cristià. A més, l’oli simbolitza la força, la suavitat i la bellesa de l’Esperit que impregnarà el nou cristià.

LA LLUM

EI ciri encès en el Ciri Pasqual, és portat pels adults. Recorda la nit pasqual i tot el misteri de Crist mort i ressuscitat. EI nou cristià caminarà a la llum de la resurrecció.

PER A PENSAR-HI!

El baptisme se celebra a tota l’Església, però cada arxiprestat pot determinar la manera concreta de preparar-lo i celebrar-lo, segons les particularitats del lloc .i de les persones, i ha de vetllar per l’acompliment del que és comú a tota l’Església. (vegeu R.31)

EL BAPTISME

— “El baptisme és la porta de la vida i del regne … Crist el va oferir n tots els homes perquè tinguessin la vida eterna” (R.3)
— “A més, el baptisme és el sagrament pel qual els homes són incorporats a l’Església” (R.4)

LA PREPARACIÓ DEL BATEIG

— “Els pares avisaran el rector com més aviat millor per al baptisme, fins i tot, si el cas ho permet, abans del naixement de l’Infant, per preparar degudament la celebració del sagrament” (R.44).
— “Tant en la celebració del baptisme com en la seva preparació i atenció posterior, cal desplegar una adequada i constant catequesi sobre que és el baptisme i les exigències que comporta” (R.54).
— “Per preparar degudament als pares i padrins perquè compleixin la seva missió, cal que abans de la celebració del baptisme tinguin un diàleg amb el prevere o bé amb altres persones responsabilitzades en la pastoral baptismal” (R.57).

LA PETICIÓ DEL BATEIG

— Els pares, els padrins i el rector han de procurar que no sigui imposat a l’infant un nom aliè al sentit cristià” (D.855).
— En demanar el baptisme per al seu fill, els pares hauran d’acreditar que van contreure matrimoni eclesiàstic.
— Els pares que es troben en una situació que l’Església no reconeix com a legítima per als cristians, caldrà que parlin, primer, amb un prevere de la parroquia, per veure si el baptisme pot ser administrat amb suficients garanties. Els pares que han renunciat voluntàriament a rebre el sagrament del matrimoni, han de comprendre la incoherència. de demanar el bateig del seu fill, mentre perduri aquesta situació seva, i que la parroquia difereixi l’administració del sagrament mentre fa un discerniment del cas.
—”Si no hi ha esperances fonamentades que I’infant serà educat en la fe, el baptisme ha de ser diferit fins a trobar unes garanties. (D.868).
—”Cal evitar de batejar sense garantía suficient en l’educació cristiana de l’infant”(R:60).

ELS PADRINS

— “Cada infant pot tenir un padrí o una padrina, o padrí i padrina” (R. 19).
— “Els pares cal que facin ben seriosament l’elecció de bons padrins per als seus fills, perquè el padrí no es converteixi en una institució de tràmit i pur formalisme. En elegir-lo no s`’han de deixar portar només per raons de parentiu, d’amistat, o de posició social, sinó pel desig sincer d’assegurar als seus fills uns padrins que, per la seva edat, proximitat, formació i vida cristiana, siguin capaços, quan calgui, d’influir eficaçment en l’educació cristiana dels fillols” (R.20)
— “Els padrins han de tenir 16 anys, com a mínim, i han d’haver rebut els sagraments del baptisme, confirmació i eucaristia, així com també viure una vida d’acord amb la fe i el compromís d’educar l’Infant segons l’evangeli”. (D.874).

EL TEMPS PER BATEJAR

— “El baptisme se celebrarà durant les primeres setmanes després del naixement de l’infant”. (R.44)
— “Per posar de manifest l’índole pasqual del baptisme. es recomana que el sagrament sigui celebrat a la Vetlla pasqual o en diumenge, quan l’Església commemora la resurreccci6 del Senyor”. (R.46).
— “Essent la Quaresma un temps de preparació per al baptisme deis catecúmens i de la renovació de la consciencia baptismal deis fidels, sembla més oportú que durant aquest temps no se celebri aquest sagrament”. (R.4 7).

EL LLOC DE LA CELEBRACIÓ

— “El lloc per celebrar el baptisme és on els pares viuen normalment la seva vida cristiana, o sigui, la comunitat parroquia”. (R.63).

EL BATEIG, ACTE DE LA COMUNITAT

— “El qui presideix la celebració del baptisme no actua només com a ministre del sagrament, sinó en funció o en nom de la comunitat a la qual agrega un nou membre. Això cal tenir-ho particularment present quan, per raons familiars o socials, actua en la cerimònia un prevere o un diaca que no pertany a la comunitat”. (R.28).
— “La naturalesa d’aquest sagrament i la mateixa estructura del ritu exigeixen una celebració comunitària, que ho serà, no pel major o menor nombre dels qui han de ser batejats, sinó, sobretot, per la participació activa de la comunitat local”. (R.61).
— La petició del baptisme per part deis pares (al principi de la celebració), així com l’acceptació. de les responsabilitats que comporta, cal que apareguin com una veritable afirmació de la fe davant la comunitat reunida”. (R.68).
— “Els homes, en el baptisme, passen de la mort del pecat a la vida. Per això convé que en la celebració resplendeixi l’alegria de la resurrecció, especialment quan té lloc a la Vetlla pasqual o en diumenge”. (R.6)
— La comunitat cristiana celebra’ el bateig gratuïtament, ja que es tracta d’un do rebut gratuïtament del Senyor. La família, però, es invitada a col. laborar de manera voluntària i responsable, i com a signe d’agraïment pel do rebut, en les despeses de la parroquia, que necessita de la col.laboració de tots per portar a terme la seva acció evangelitzadora i assistencial.

I DESPRÉS DEL BATEIG… QUÈ?
— “Encara que el do del baptisme és pLe per part de Déu, tanmateix per part de l’home reclama resposta… Tot allò que per als adults és una exigència prèvia al baptisme, per als infants és una obligació posterior, tant més que si això no es compleix, el baptisme queda, d’alguna manera, infructuós”. (R.8?) .
— “Si el baptisme madura en els infants la vida de la fe a mesura que es van incorporant, de manera conscient, a la vida concreta del poble de Déu, cal ajudar-los a incorporar-se, pas a pas, a formes de vida comunitària, i entre aquestes la .parroquia ocupa un lloc preeminent”. (R. 100).