“Dotzè dia: “Inovoquem Maria, sota l’advocació de la Mare de Déu de la Jonquera, implorada a La Pobla de Cérvoles“ (Arxiprestat de l’Urgell-Garrigues)
La parròquia de la Pobla de Cérvoles guarda com un tresor la imatge de santa Maria. És una rèplica de la romànica desapareguda el 36, però això no importa per a res pel que fa a l’amor dels cristians a la Mare de Crist. Venerada secularment pels cristians que viuen a la Sagarra, a les terres de grades d’oliveres, de camps de blat i d’ametllers. La parròquia 
esdevé un santuari de Maria pels cristians de la vall del riu Set, que la invoquen, amb els vells Goigs, com la «Tresorera de gràcies» i en fan festa gran el vint-i-u de novembre. Del tresor de totes les gràcies demanem-li com una de molt gran que l’epidèmia, que fa patir tot el món, sigui allunyada. Els ulls de la imatge de santa Maria són la pura transparència de la gràcia, que denuncia tot orgull en nosaltres.
Meditació: (Col 5, 12-14)
El verb confinar era un verb estrany al nostre vocabulari i ara, per desgràcia, ha esdevingut familiar entre nosaltres. Ve del llatí i significar relegar a la casa (ad fines) pròpia sense poder-ne sortir. Certament és dur, però cal fer-ho, quan s’hi juga el valor més gran: la salut de tots.
Ara bé, quedar-se a casa per molts és estar amb les persones que estimem i que ens 
estimen més del món. Recordo un pare que em digué: «Quan soc al llit amb la meva esposa i la petita que ve a jugar amb nosaltres, penso que tinc tot el que estimo i el que em fa més feliç en aquest món». La família és un do molt gran. És certament dur estar reclosos a casa, però descobrim que estem amb les persones que estimem més, els esposos, els fills. Ens hem de recordar de les persones que viuen en solitud el confinament.
El confinament ens ha reclòs a l’àmbit familiar. Mirem-nos i descobrim com ens estimem i la força que tenim quan estem junts. Mirem-nos amb la mirada amorosa de Maria a la llar de Natzaret, on aprenem tantes lliçons. La mirada de Maria és de tendresa infinita sobre el seu espòs, i sobre Jesús, el fill del seu cor. Els fills ens donen força, per ells i afrontar amb decisió les dificultats. Oh santa Família de Natzaret beneïu les nostres famílies aquests dies d’aflicció.
Intenció de pregària
Pels mossens de l’arxidiòcesi, que omplin el buit ministerial d’aquests dies amb l’estudi i la pregària i sentin l’escalf dels creients.
V/ Mare de Déu de Poblet, del Retaule de Poblet R/Pregueu per nosaltres.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Accés, a la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa: Es pot ampliar: “Dotzè dia: “Inovoquem Maria, sota l’advocació de la Mare de Déu de la Jonquera, implorada a La Pobla de Cérvoles“ (Arxiprestat de l’Urgell-Garrigues)
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona