Déu vos guard!
Puntualment vaig rebre el correu d’un bon amic, prevere, o més que amic!, em va ajudar, moltes gràcies!. El seu correu és un marc adequat per acollir “l’horari que se’ns proposa“, punt de trobada per compartir “l’Experiència de Déu en temps de prova”:
“Com molts de vosaltres, vaig “ser present i participant” a la pregària del Papa Francesc ―successor de Pere, a qui el Senyor confià la “pastura de les ovelles”― el passat dia 27 de març. Tots retenim encara la figura del Papa avançant feixugament per la plaça de Sant Pere, deserta, en aquell capvespre plujós i fosquejant, enmig d’un silenci absolut: tota una imatge de colpidora expressivitat i d’un ric simbolisme.
Durant la pregària vaig entendre que els mitjans telemàtics, en circumstàncies com l’actual, ens apropen, més enllà de la distància geogràfica, a la realitat viva del misteri de la Paraula, del Sagrament i de la mateixa Església universal, que ens fan sentir vivament la presència del Senyor, que «és a prop dels qui l’invoquen», com diu el salm.
És clar que en el cas de la missa la comunió eucarística ha de ser substituïda per la comunió espiritual. El P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, s’ha referit recentment a P. Teilhard de Chardin, jesuïta i científic, qui en una expedició a la ciutat xinesa d’Ordos, possiblement el dia de la Transfiguració del Senyor, estant mancat de pa i vi per celebrar l’Eucaristia, ens deixà un extens i profund testimoni en forma de pregària intitulat “La Missa sobre el món”:
No tinc ni pa ni vi. Un cop més, Senyor. Avui, no en els boscos de l’Aisne, sinó en les estepes d’Àsia. Per això, sobrepassant els símbols per submergir-me en la pura majestat del Real, jo, el teu sacerdot, t’oferiré el treball i l’aflicció del món sobre l’altar de la Terra entera … Col·locaré sobre el meu calze i la meva patena, Déu meu, la collita anhelada d’aquest nou esforç. Vessaré en el meu calze el vi de tots els fruits que avui hauran madurat… Senyor, veig i estimo, una a una, totes les persones que m’has regalat com a ajut i com bella sorpresa de la meva existència. Una a una, també les considero d’una nova i molt estimada família…» (any 1923).
Són unes paraules que dibuixen el present que estem vivint, mancat de “pa i vi”, però proveït d’unes altres ofrenes que el Senyor posa al nostre abast per poder-li presentar, entre les quals tantes persones que “considerem d’una nova i molt estimada família”, que aquests dies hem anat descobrint amb sorpresa i agraïment, que recordem en la pregària i aplaudim diàriament” (JCC, 31 març 2020).
Cordialment, visquem la Setmana Santa!
Joan Anton Cedó, pvre.
HORARIS DE LES RETRANSMISSIONS EN DIRECTE DES DE LA CATEDRAL