Vintè dia: Invoquem Maria “en el Diumenge de la Passió o de Rams”
A l’extrem dret del sarcòfag de Betesda, sobreposat també a la dreta de la façana de la catedral metropolitana, hi trobem la crida a Zaqueu a Jericó i l’entrada del Senyor a la ciutat santa: avui ha entrat la salvació a casa teva, també a la casa interior del seu cor. També Crist entra a la ciutat de Jerusalem i s’ofereix a si mateix per salvar el món, també el món nostre, afligit per una pandèmia global. Crist, salveu-nos.
Tenint les mans encadenades als Misteris del dolor del Fill i de la mare, preguem sense 
ostentació, silenciosament, amb la pregària que el Senyor mateix ens vulgui concedir. Preguem per tot i per tothom. Totes les pregàries són escoltades per Déu Trinitat i les escampa per vés a saber on, i allí creixen i donen fruit.
Units a tota l’Església, solidaris amb el dolor del món, amb Maria, la Mare de Jesús, celebrem la Pasqua de l’Any del Senyor 2020.
Antífona de Laudes ad Benedictus.
Brandem els rams, prosternem-nos davant del Senyor que ve. Sortim a rebre’l amb himnes i càntics, glorifiquem-lo tot dient: Beneït sigui el Senyor.
Meditació
No sabem si la Mare de Déu acompanyava els seguidors de Jesús quan entrà a Jerusalem i si era present enmig de la multitud que aclamava el Senyor amb crits de joia quan entrà a la ciutat santa. També els infants cantaven l’hosanna al Fill de David. No seria estrany que Maria fos entre les dones, que l’havien seguit des de Galilea, i sentís el bullici i la joia dels infants, dels hebreus que cantaven Hosanna al Fill de David. Era el poble dels humils i senzills de cor que al voltant del Profeta de Natzaret, entrant com a rei pacífic, dansava la luvav, com si fos el dia dels Tabernacles.
L’Església inaugura avui la Setmana Gran amb la commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem i a les parròquies de tot el món els infants hi van, també amb palmes i branques d’olivera, per aclamar el Senyor. Ai las! Enguany per raó de l’emergència sanitària, a molts llocs del món no es farà l’alegre commemoració. Els mossens celebrarem l’eucaristia amb nostàlgia de l’assemblea estimada, i aclamarem el Senyor amb llàgrimes de compassió pel món que sofreix. Aquest any les palmes estan perlejades de llàgrimes.
Anar a beneir els rams! Els infants i les famílies trobaran a faltar el ritual de cada any,
els mossens també. Trobarem a faltar fins i tot el bonic desordre de la benedicció i de la processó dels rams, que evoca el desordre i la llibertat dels pueri hebraeorum quan el Senyor entra a la ciutat de Sió.
¿Si no celebrem amb l’assemblea reunida ja no és Pasqua?, ens podem preguntar. És Pasqua i més que Pasqua, ja que Crist morí per nosaltres quan encara érem pecadors (Rm 5,8). Ell realitzà l’obra de la redempció gratuïtament, sense nosaltres saber-ho ni ser-hi presents, vull dir que en l’ordre de la gràcia la mort del Senyor és eficaç per si mateixa, més enllà de la celebració litúrgica. No hi ha res ni ningú pel qual Jesús no hagi donat la vida. L’Església sempre viu el doble moviment, com un flux i reflux d’onades, enviada a la diàspora del món i convocada a l’assemblea litúrgica. Que l’Església no es reuneixi no vol dir que deixi de ser, roman en el testimoni de la caritat, en les assemblees familiars i en la pregària constant.
Avui, no hi ha la convocatòria litúrgica per tot poble, però sí que hi ha la gràcia de la celebració. No hi ha el sagrament visible de l’assemblea, però hi ha la gràcia del sagrament, que Déu dona amb abundància i en plenitud.
Rebem Crist en el més íntim de nosaltres mateixos; porta la pau i l’esperança per un món que sofreix. El seu amor transforma totes les situacions doloroses.
Unim-nos a la televisió o a l’Internet per seguir l’ofici o posem-nos a pregar quan el mossèn celebri a la parròquia. Llegim la Passió segons sant Mateu i, sobretot i el més important, fem pregària en el cor. Molts tenim costum de tenir el rosari a les mans, diguem tota la setmana els misteris de dolor.
Sentim-nos acompanyats per la Mare de Déu. Maria, abans de ser Mare de l’Església, és germana nostra car ella forma part del poble de la fe. Ens acompanyarà en aquest Diumenge de Rams marcat pel dolor. Amb ella aclamem el Senyor: Crist, salveu-nos.
A santa Teresa de Jesús li agradava la tarda del Diumenge de Rams de lliurar-se a la pregària per fer companyia a Jesús, quan la multitud havia marxat.
Acompanyem el Senyor en la solitud dels qui estan malalts, a les UCIs, també pels sanitaris que els atenen. Sabem que Déu fa servir sempre mediacions, instruments, Déu els estima. Està en el seu cor, en la seva mirada, en les seves mans per procurar oxigen, és força en el seu cansament. Que siguin beneïts.
Recordem-nos dels infants (especialment per les nenes i nens que es preparen per a la primera comunió); que siguin beneïts pel Senyor, ells alegren la ciutat de Déu i el cor de Jesús. Si callessin ells, cridarien les pedres, ja que el Regne és pels qui es fan com ells.
Intenció de pregària.
Per tots els infants batejats que avui no han pogut beneir els rams i no han pogut aclamar el Senyor: que els seus àngels els guardin en la pau i en l’alegria i per les seves pregàries el món que pateix sigui alliberat del mal que l’amenaça. El salm diu: la majestat que teniu dalt del cel, els infants més petits ja la canten (Sl 8,2).
V/ Mare de Déu, en Diumenge de Passió, Diumenge de Rams R/ Pregueu per nosaltres.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc:
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
Accés, a la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Es pot ampliar a: Vintè dia: Invoquem Maria “en el Diumenge de la Passió o de Rams”
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona