De la Web de l’Arquebisbat de Tarragona:
“Trenta-quatrè dia: Invoquem Maria al Santuari de la Serra, de Montblanc (Arxiprestat de la Conca de Barberà), en el Diumenge radiant de l’Octava Pasqual
El claustre és enyoradís de les monges clarisses que durant segles vetllaven la santa imatge de la Mare de Déu de la Serra. No li falta l’amor dels montblanquins. La vila 
murallada ha viscut sota el seu esguard. La imatge gòtica és original, del segle XII i de mida natural. És realment virgo elegans ac formosa, digna de la infanta Eudòxia Làscaris que la transportava cap a Saragossa, però per la providència de Déu, segons llegenda, es quedà a Montblanc per sempre. El santuari ha estat i és encara lloc de pelegrinatge.
Fou coronada canònicament l’any 1906. És patrona de la vila ducal i de tota la Conca de Barberà. El nin amb un gest delicat acarona el cap de la mare com si digués: Mireu que n’estic joiós de la meva mare!
Siguem romeus espiritualment del Santuari de la Serra i demanem-li el do de la fe i alegrem-nos amb ella de la Resurrecció de Crist i del do del baptisme que hem renovat. Encomanem-li els habitants de la noble vila i de tota la Conca, ella que n’és Senyora. Cantem amb els creients de Montblanc la bella Al·leluia, que es canta al santuari, amb versos de Mn. Ramon Muntanyola. La Mare de Déu de la Serra la van venerar sacerdots màrtirs de Montblanc, a ella s’encomanaren quan donaven el testimoni més gran de la fe. El Sr. Cardenal Vidal i Barraquer des d’allí emprenia el camí de l’exili. Mai més veuria els estimats santuaris marians de la diòcesi. Els de Montblanc en saben tota la història.
Meditació (Lc 1,45)
En el gran evangeli d’avui escoltarem la professió de fe de l’apòstol Tomàs: Senyor meu i Déu meu. El poble cristià ho sap sense que ningú li hagi explicat i són molts els que quan s’eleva el Pa que no és Pa ni el Vi que no és Vi, després de la consagració, sinó que són el Cos i la Sang del Senyor, repeteixen íntimament: Senyor meu i Déu 
meu! La Presència real del Senyor és el miracle més gran ja que només hi ha la fe i res més que la fe. No es veu res ni canvia res i tanmateix Ell, el Senyor, hi és. El desig de l’Eucaristia és viu en vosaltres. Una bona dona de la meva parròquia de nom bonic, l’Ester, va venir despistada a la Missa de la vigília i no se n’havia assabentat de res i em va dir: com podem viure sense el Pa de la Vida. Quan passava la clau em venien llàgrimes als ulls. Aquest és el sentir del Poble de Déu. Maria pertany al poble de la fe. Quan Maria veié el Senyor clavat a la creu no tenia res més sinó el Fill crucificat i la seva fe, la sola fe. Tomàs expressa el camí de tots els creients, que vivim en una fe sovint habitada pel dubte. És el camí de tots que va dir el papa Francesc al periodista J. Évole. Tot i així gràcies al dubte de Tomàs els llavis del Senyor van pronunciar la darrera benaurança i la més nostra: benaurats els qui des d’ara creuran sense haver vist. Maria participà plenament de la benaurança de la fe. Que la Mare de Déu de la Serra ens ajudi a viure la situació que s’ha abatut sobre nosaltres en la fe
Intenció de pregària
Per les nostres parròquies: que, després de la prova, els creients es retrobin de nou per viure l’essencialitat de la fe: l’amor del Crist que el sofriment ens ha fet redescobrir. Demano que preguem pels ancians de Montblanc i de tot arreu.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Trenta-quatrè dia: Invoquem Maria al Santuari de la Serra, de Montblanc (Arxiprestat de la Conca de Barberà), en el Diumenge radiant de l’Octava Pasqual
Santuari de la mare de Déu de la Serra
Parròquia de Santa Maria, Montblanc
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona