De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Quaranta-quatrè dia: Invoquem Maria a l’ermita de la Mare de Déu de Montgoi, de Vilaverd (Arxiprestat de la Conca de Barberà)
L’advocació de la Mare de Déu allí és bonica, pel lloc i pel nom. Després de l’estret de 
la Riba, allà on conflueixen les darreres estivacions de les muntanyes de Prades i de la serra de Miramar, deixant pas al Francolí, anant cap a Montblanc, l’ermita de Vilaverd gairebé no es veu, una pineda amaga l’ermita, posada al capdamunt d’un petit tossal, al costat de l’estació. He sentit explicar que el Dr. Pont i Gol sempre resava un avemaria quan passava per la carretera. Hi passem moltes vegades quan anem o venim de Montblanc, però si no es coneix, queda amagada pel bosc de pins que l’envolta.
La bona gent de Vilaverd, la Riba, de Rojals i de Lilla li tenen devoció. Tant el cardenal
Gomà, fill de la Riba, com el bisbe Cartañà, fill de Vilaverd, bisbe de Girona, hi van celebrar de pontifical. Aquest últim pocs dies després d’haver estat consagrat bisbe per encomanar el nou ministeri a la Mare de Déu del seu poble.
El lloc és bonic pel nom: Montgoi, que significa, muntanya de l’alegria. És un antic títol de la Mare de Déu. Recordeu-vos de la cartoixa de Montalegre que porta el mateix nom. És un títol pasqual perquè l’única joia d’aquests dies, esperant una alliberadora Pentecosta, és la resurrecció de Crist, Senyor nostre. Maria és causa de la nostra alegria. Els devots de la Mare de Déu sempre tenen la mirada neta i un somriure de bondat als llavis.
De l’Ave Maria de Ramon Llull.
He transcrit una part de la cèlebre salutació de l’Ave de Ramon Llull, del meravellós llibre d’Evast e Blanquerna. L’ermità de Randa saluda la Mare de Déu en nom de tots. La pandèmia és universal, la pregària també és universal.
Ave Maria! Et saluda el teu servidor de part dels àngels i dels patriarques, i dels profetes i dels màrtirs, i dels confessors, i de les verges: et saludo per tots els sants de Glòria.
Ave Maria! Et saludo per part de tots els cristians, justos i pecadors; els justos et saluden, car ets digna de salutació i car ets esperança de llur salvació; els pecadors et saluden, per demanar-te perdó.
Ave Maria! Et saludo per part dels sarraïns, jueus, grecs, mongols, tàrtars… Tots aquests i moltes altres nacions et saluden per mi, que soc llur procurador. En la teva salutació els poso, per tal que el teu Fill els vulgui recordar.
Ave Maria! Tu ets digna que, per totes gents i que en totes terres, fossis coneguda, servida, amada, lloada. Et saluden! Ajuda i gràcia i benedicció et demanen per tots.
(Llibre d‘Evast e Blanquerna, LXI)
Meditació sobre la pregària del sant Rosari
Escollir el Rosari com una possibilitat de pregària és oblidar-se de les capacitats pròpies, abandonar-se a les possibilitats de Maria. Fer la pregària del Rosari cada dia és deixar tota la nostra oració a les mans de la Mare de Déu. És un dir (quasi un delegar): «Fes-ho tu per mi, oh Mare, que saps més bé què haig de pregar». És confiar a Santa Maria la nostra pròpia oració.
Prendre el Rosari i resar-lo, humilment, és una decisió de sants. El Rosari, repetitiu, 
monòton, humil, dit amb el cor fervorós de vegades i d’altres distret (tant és!) és una pregària humil. Als sants i als humils de cor molt sovint el Senyor els dona aquesta gràcia.
El Rosari no és una pregària de segona. Ningú s’ha d’avergonyir de dir: «Jo reso el Rosari». Santa Teresa, la gran, de les grans experiències místiques, a la nit, sempre abans del descans nocturn, prenia a les mans el Rosari i el resava.
A base de tenir el Rosari a les mans t’adones que la pròpia vida està encadenada als misteris de Crist, de goig, de dolor, també els de glòria. El Rosari és una atmosfera, una tendresa, unes onades que van i venen, tantes com les Déu-vos-salves Maria que es diuen en el món.
Intenció de pregària
Pels qui investiguen i cerquen remei al coronavirus: que el Senyor els il·lumini la intel·ligència i aviat la vacuna estigui disponible per a tothom.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Quaranta-quatrè dia: Invoquem Maria a l’ermita de la Mare de Déu de Montgoi, de Vilaverd (Arxiprestat de la Conca de Barberà)
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona