De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Quaranta-setè dia: Invoquem Maria, a l’Ermita de la Mare de Déu de Berà, Roda de Berà (Arxiprestat del Tarragonès Llevant)
L’ermita és d’estil renaixentista i té un campanar d’espadanya. Té una història molt bonica que ara no és hora d’explicar. És el nucli inicial del poble de Barà que, després es traslladà més endins del litoral per la pirateria. Això és comú en molts dels nostres pobles. L’antiga ermita sobre la qual hi ha l’actual era l’antiga parròquia de Roda i per la qual van defensar els drets d’estola fins al final. El més sorprenent d’aquesta construcció és la seva ubicació: dalt d’una roca, davant del mar. Totes les ones la bressolen i la canten.
El “Camí de Ronda s’inicia a l’Ermita de la Mare de Déu de Berà, També el Camí de la nostra vida troba l’orígen on la Mare de Déu l’inicià: “Sóc l’esclava del Senyor: Que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,18): Cal fer pedagogia del “territori”
Dins s’hi pot veure la imatge de la Mare de Déu de Berà. Es tracta d’una talla de fusta que substitueix a l’original que es va cremar durant la guerra civil. La tradició diu que va ser trobada per dos pescadors dins del mar, molt a prop de la ubicació actual de l’ermita, damunt de la Roca plana. Els rodencs l’estimen molt i per Pasqua hi fan romeria, hi mengen arròs i mones. Hi ballen també sardanes. La vista és totalment mediterrània: la mar blava, tota la costa que mira cap a Tarragona, i provoca enyorances de paisatges que els pobres no podran veure mai en aquest món.
Els rectors que hem conegut, de santa memòria, Mn. Benjamí Altés, Mn Concordi Bonet, col·laboraren en la reconstrucció de l’ermita i del lloc. Cal afegir-hi dissortadament l’enyorat Mn. Jaume Roig, que presidí les festes del tricentenari de la col·locació de la primera pedra de l’ermita, l’any 2018. Feren una gran festa, la imatge fou traslladada a la parròquia de sant Bartomeu, la colla del Vendrell aixecà castells
davant del mar, ballaren sardanes i l’arquebisbe Jaume presidí la Missa de cloenda. Que reposi en la pau de Déu Mn. Jaume que aquest hivern ens deixà: In paradisum.
Els goigs els va escriure el P. Hilari d’Arenys de Mar amb la música excel·lent de Mn. Baldelló. Són uns goigs curiosos perquè s’hi ha anat afegint estrofes a través dels temps. Diuen així:
Us trobaren a la roca,
submergida de la mar;
quina randa vos enfloca,
quin bressol us va gronxar
com la perla més florida
que l’onada va aguantar.
Verge Santa beneïda
de l’ermita de Barà.
Meditació (Judit 13,18).
És preciós de recitar el verset del llibre de Judit mirant la imatge de la Mare de Déu de Berà. La litúrgia aplica a manera d’antífona aquestes paraules a Maria. Es canta a la Vetlla de Santa Maria de Montserrat i els monjos en tenen alegria quan ho fan.
En la litúrgia i els Pares es dona sempre una concentració de les figures marianes de l’Antic Testament (Judit, Rut, Ester) en la persona de Maria. Les dones de l’Antic Testament feien cantar el poble de Déu. Això s’explica bellament en el llibre de Judit:
Ella (Judit) duia rams d’heura a les mans i els repartia a les dones que l’acompanyaven. Judit i les seves companyes es van coronar amb branquillons d’olivera. I ella anava al davant del poble dirigint la dansa de les dones. Tots els homes d’Israel, armats i portant corones, l’acompanyaven cantant himnes (Jdt 15,12b-13)
També Maria, la germana de Moisès, va fer cantar el poble de Déu, després del pas del mar Roig, prenent el tamborí i cantant l’himne: Canteu al Senyor, que s’ha cobert de glòria. Maria també fa cantar l’Església, ella és la solista, i quan canta el Magnificat tots exulten.
Sant Agustí, en un dels sermons sobre l’Anunciació, diu que ella, a semblança de la germana de Moisès, és la tympanistria nostra (paraula llatina que vol dir la «tamborinera nostra») quan canta el Magnificat, la que marca el ritme del poble de Déu. Encara estem confinats però s’albira ja el dia que a les nostres assemblees se sentiran de nou els cants de goig i d’esperança. També d’acció de gràcies. Quina alegria, Déu meu!
Si mai aneu a l’ermita de Roda quedareu enamorats del lloc: allí es contempla el nostre mar. El mar (com el cel) no es pot abastar en una sola mirada i és signe de la immensitat de Déu. Només la mirada de la Mare de Déu, immaculada i tota santa, pot abastar l’Infinit. Aquest pensament crec que ja el vaig escriure, però com que m’agrada el repeteixo.
Intenció de pregària
Pels països pobres que, a diferència d’Europa, no surten quasi mai als mitjans d’informació: allí hi ha fills i filles de Déu que pateixen la pandèmia. D’una manera particular preguem pel Brasil, la ciutat de Manaos i Sao Pablo on hi ha milers de morts.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Quaranta-setè dia: Invoquem Maria, a l’Ermita de la Mare de Déu de Berà, Roda de Berà (Arxiprestat del Tarragonès Llevant)
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona