De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Seixanta-vuitè dia: Invoquem Maria, a l’ermita del Col.legi del Turó, prop de Constantí, amb el nom de Mare de l’Església
L’any 1970 fou inaugurat el col·legi del Turó. Un grup de famílies cristianes, en varen 
tenir la iniciativa, no sense esforç i amb l’espiritualitat de l’Obra. Sant Josepmaria marcà amb un segell profundament marià tota les seves obres i apostolats.
El col·legi està situat en un turó suau, prop de Constantí, però suficientment elevat per veure tota la línia de la costa, la ciutat de Tarragona amb el port. És un espai obert, assolellat i airejat tant pel mestral del matí com per l’oreig que puja a la tarda del mar. La vida del col·legi és alegre i els professors amb competència creen un ambient de família. La capella està sempre oberta, és l’aula més important i el cor de l’escola.
Al patí, mirant cap a la banda del mar, tota envoltada de les oliveres i dels garrofers dels camps veïns, hi ha l’ermita en la qual es venera la imatge de la Mare de Déu. És una imatge esculpida a la pedra, bonica, dolça i té el nom de Mater ecclesiae. Sovint tot l’alumnat canta la Salve en aquest lloc i al mes de maig sempre hi ha flors, que porten els alumnes. El col·legi del Turó és una escola de vida cristiana. A la tardor passada vàrem tenir el goig de la primera missa de Mn. Josep Lluís, fill de Reus, prevere de la Prelatura i antic alumne del col·legi.
La mirada de Maria és profundament contemplativa i convida a la interioritat de la pregària. Tota ella és una crida a la santedat de la vida ordinària, segons l’espiritualitat dels fidels de la Prelatura. «Maria porta l’alegria a la casa d’Elisabet perquè “portà” Crist» escrivia sant Josepmaria (Surco 566). Portem en una societat, marcada per la tristesa de la pandèmia, l’alegria de Crist.
De la carta del papa Francesc en ocasió del mes de maig, dedicat a Maria
“Benvolguts germans i germanes:
S’aproxima el mes de maig, en el qual el poble de Déu manifesta amb particular 
intensitat el seu amor i devoció a la Mare de Déu. En aquest mes, és tradició resar el Rosari a casa, amb la família. Les restriccions de la pandèmia ens han “obligat” a valoritzar aquesta dimensió domèstica, també des d’un punt de vista espiritual.
Per això, he pensat proposar-vos a tots que redescobrim la bellesa de resar el Rosari a casa durant el mes de maig (…).
Contemplar junts el rostre de Crist amb el cor de Maria, la nostra Mare, ens unirà encara més com a família espiritual i ens ajudarà a superar aquesta prova (…).”
Meditació
La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva
En els dies que falten per acabar el romiatge espiritual comentaré el Magnificat. Alguns exegetes creuen que és una composició redaccional de sant Lluc. Aquests exegetes no saben que les noies d’Israel, encara ara, de jovenetes s’havien d’aprendre els cants de les dones bíbliques i, per això, el cant del Magnificat és un entramat de cites dels càntics de les dones d’Israel. Així li va sortir del cor a la noia de Natzaret.
Si parlem de «L’himne de l’alegria» pensareu immediatament amb la novena simfonia de Beethoven; doncs, servidor vostre, pensa que el veritable Himne de l’Alegria és el Magnificat.
Cantat per una noia de Natzaret, pobra i humil de cor, que plena de l’Esperit Sant, canta al Déu que salva. Ella expressa l’alegria de la humanitat per la salvació de Déu.
Teològicament s’ha dit que és propi de Déu l’alegria, car és l’amor. L’amor en si mateix és joia. L’alegria és una propietat divina. Ell la comunica fora de si i els sants la manifesten. Una alegria comunicada a la terra en el seu Fill i en l’Esperit Sant.
Maria participa de l’alegria divina i la canta en el seu Magnificat. Els verbs originals expressen molt més. Volen dir «el meu cor es transporta de joia» i «salta d’alegria» pel Déu, que em salva. La litúrgia de l’Església n’ha fet un cant quotidià, és a dir, dels pocs textos que prega cada dia i sempre. N’hi ha pocs, entre ells, no cal dir-ho, el Parenostre.
Totes les litúrgies cristianes fan del Magnificat un cant quotidià, totes, sense excepció. A la nostra litúrgia el cantem a Vespres, a l’oració de la tarda. Els grecs ja no poden esperar i el canten a la litúrgia del matí, a la novena Oda del Orthos. Recordeu-vos-en: el «veritable himne de l’alegria» és el Magnificat.
Intenció de pregària
Pels nens i nenes que havien de fer la primera comunió aquest maig i per les seves famílies: que el Senyor les beneeixi i que, ben aviat, els infants puguin ser admesos a la taula de l’Eucaristia.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Seixanta-vuitè dia: Invoquem Maria, a l’ermita del Col.legi del Turó, prop de Constantí, amb el nom de Mare de l’Església
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona.