Mn.Josep Raventós i Giralt [La Pobla de Mafumet (27 – IV-1929) – Tarragona (12 -X -2020)], Prior de Reus [1971 – 1982]. El dissabte, dia 24 d’octubre, a l’Eucarista de les 18:30, pregarem agraïnt el seu pas per la Prioral de Sant Pere Apòstol, el seu pas per Reus, ben recordat pel seu zel pastoral i pel testimoni de la fe ben arrelada a l’Evangeli, fidel a l’Església, compromés amb Catalunya, “historiador rigoròs i compromés”.
Mn.Raventós, en motiu del 91è aniversari del seu naixement escrivia, el passat 5 d’abril:
“DÉU ENS HA FET NÉIXER DE NOU I ENS HA DONAT UNA ESPERANÇA VIVA. AL·LELUIA
PER LA RESURRECCIÓ DE JESUCRIST D’ENTRE ELS MORTS. AL·LELUIA
Amb aquesta aclamació, sovintejada en l’ofici diví, reconeixem l’actualitat i l’eficàcia de
l’acció salvadora de Déu en la nostra història personal i col·lectiva. El misteri pasqual,
després del moment àlgid i cruent del calvari, ens porta al silenci de la sepultura i ens
enlaire en la joiosa contemplació de la resurrecció de Jesús. Ell ens allibera de la mort i
ens atorga el do de la llibertat, fruit de la filiació divina.
Hem viscut una setmana santa com mai, ni comparable amb els anys de la guerra
civil. Comencem a redreçar el cap i cal mirar endavant amb esperança. Resulta ben
actual la dita de Jesús: “Aneu també vosaltres a la meva vinya” (Mt 20.7). No sé pas
com es resoldrà un conflicte tan greu i generalitzat.
Ens manca la saviesa del cor por poder comprendre la situació actual. Som capaços
de néixer de nou? Més aviat orgullosos i prepotents, hem viscut en un clima en gran
manera secularitzat. No diguem amb quina ignorància de l’acció del Esperit Sant. No
s’han endurit, els nostres cors? N’hi ha prou amb una mirada a la immensa pobresa,
ben manifesta pertot arreu, i ho entendrem.
Cert que és ingent la acció social de Càritas, si bé insuficient i absent en molts llocs.
Ignoro l’acció social i d’assistència per part de les institucions civils també ben efectiva.
Tot i això, el clam dels indigents continua. La dalla de la mort no cessa.
Tanmateix, el coratge i la generositat perduren. Mai no lloarem prou amb quina
abnegació i risc personal han treballat els equips mèdics i moltes persones anònimes
per atendre les víctimes de la pandèmia i els seus familiars.
Una sacsejada tan forta com aquesta obre molts interrogants i reclama la revisió a
fons del nostre capteniment i de l’acció pastoral. Talment una crida de Déu perquè
obrim els ulls i cerquem els seus camins, que no són els nostres. Hem estat adquirits
per la sang de Crist, i no podem desentendre’ns dels nostres lligams socials ni de la
germanor cristiana.
L’Església, per voluntat de Jesús, té la missió d’anunciar l’Evangeli pertot el món; és
sagrament de salvació i no pas poder dominador. “Ningú no és més que el mestre”,
deia sant Ireneu: caldrà, doncs, que seguim els seus passos i renunciem a tota mena de
domini. Tal com afirma sant Pau: “Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem
estat submergits en la seva mort, perquè tal com Crist, gràcies al poder admirable del
Pare, va ser ressuscitat d’entre els mors, també nosaltres emprenguem una nova vida.
I sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mort més” (Rm 6,3-9).
Cal néixer de nou per adquirir “La saviesa del cor”, fruit de l’acció de l’Esperit Sant.
Pel baptisme esdevenim membres dels cos de Crist, només per la docilitat a la Paraula
de Jesús tindrem vida veritable. Siguem receptius de l’acció de l’Esperit Sant i donarem
fruits. Amb raó, Einstein advertia que: “La ciència sense la religió és coixa, la religió
sense la ciència és cega”.
Sigui com sigui, gràcies i malgrat tot el que he viscut i sofert, he pogut mantenir la
llàntia encesa que avui fa noranta-un anys em posaren a les mans, sostingut per l’oncle
Josep i ma cosina Francesca, els meus padrins. Tantes i tantes persones, sense elles, ja
m’hauria esfumat fa molts anys. Gràcies, doncs, i lloança a la bondat salvadora de Déu
i per tanta generositat i amor. Veniu, Esperit Sant. Al·leluia.
Josep Raventós Giralt”
“És com una professió de fe en la perpectiva de la seva llavors ja no llunyana partença“, en expressió d’un prevere diocesà. Mn.Josep Descansi en Pau.
Dediquem-hi uns minuts:
Nota a la web de l’Arquebisbat de Tarragona: “Mn. Josep Raventós i Giralt, a la Casa del Pare“.
L’article de Mn.Manel M.Fuentes: “Mossèn Josep Raventós: la història com a eina de compromís” ens amplia les referències de Mn.Raventós i ajuda per saber l’abast del seu compromís.