El segon diumenge després de Pentecosta celebrem a tota l’Església Universal la Solemnitat del Cos i la Sang de Crist, conegut també amb el nom de Corpus Christi. Al nostre Arxiprestat, des del dijous, a l’Atri de Sant Sebastià s’instal·la una font per fer ballar l’ou: “L’ou com balla”. En la festa de Corpus, el diumenge, a les 18:30h i a la Prioral es celebra l’Eucaristia (a la mateixa hora, i a la Parròquia de Sant Francesc, els infants que han celebrat la Primera Comunió aquest any s’hi troben en una celebració amb elements pedagògics més per a ells) i després, conjuntament, la processó.
Reflexió de Mons. Francesc Pardo i Artigas, Bisbe de Girona:
“Alguns fets que m’ajuden a reflexionar sobre el sentit d’aquesta festa del Corpus:
– Diàleg durant una visita a una escola. Una de les noies, en nom propi i d’altres, pregunta: «Jo sóc cristiana, però per
què cal anar a Missa?».
– La constatació del gran esforç i neguit de molts preveres perquè els diumenges o els dissabtes moltes parròquies puguin celebrar l’Eucaristia dominical.
– Comentaris de diverses petites comunitats que alguns diumenges tenen la celebració en absència de prevere: «Almenys podem combregar!».
– Cada dijous o d’altres dies, moltes parròquies ofereixen una estona de pregària amb el Santíssim exposat.
– Conversa amb un grup de joves que cada setmana al vespre fan l’experiència d’una hora de pregària davant del Santíssim exposat. Solen ser de 40 a 50 nois i noies, i em manifestaven: «Esperem trobar-nos en aquesta hora de pregària. Quan no hi podem anar ho trobem a faltar. És un moment intens de la setmana. Molts ja anem a Missa, però també valorem i agraïm aquesta hora de pregària».
Comunió
Quan tinc ocasió de fer alguna catequesi amb els infants que es preparen per a la primera comunió, durant les visites pastorals m’esforço per explicar la necessitat de la comunió amb Jesucrist, de l’Eucaristia, per viure com a cristians.
Massa sovint es considera que no cal «la comunió» per ser bona persona i bon cristià. Més encara, es pot pensar que som nosaltres que fem un gran favor al Senyor anant a Missa i combregant.
L’Eucaristia no és la nostra obra, el nostre compromís, sinó el compromís del Senyor amb nosaltres i amb la humanitat. Celebrem que el Senyor Jesús ve a la nostra vida i a la història actual de la humanitat: quedant-s’hi, parlant-nos, fent-se aliment, comunicant-nos els seus dons. Alimentar-se amb el Cos i la sang de Crist és necessari per créixer en el seu amor.
Per donar fruit cal restar unit al Senyor, en comunió. Per ser de Crist, cristià, cal celebrar l’Eucaristia! Alhora, la comunió amb Jesucrist fa possible la comunió entre nosaltres, els cristians, i amb tothom. D’aquí que la comunió amb Jesús exigeix la comunió amb els més necessitats, assumeix diverses maneres de servir-los i demana «la comunió de béns».
Hi ha una profunda unitat entre la celebració de l’Eucaristia i la comunió de béns, que fa possible l’atenció als qui ho necessiten, en els quals se’ns fa present el Crist.
Adoració
Reservem el Cos de Crist, el pa consagrat en l’Eucaristia, en el sagrari, per oferir als malalts i als qui ho necessiten la possibilitat de combregar, i per agrair i lloar la seva presència. Però potser no hem insistit prou a fomentar i facilitar l’adoració a Crist, realment present en la reserva del sagrari i en les anomenades «exposicions del Santíssim».
Certament que sovint es troben les esglésies tancades moltes hores, a causa dels robatoris, pintades i altres desperfectes, i no faciliten «la visita al Santíssim».
Tanmateix, és important per a la pròpia experiència cristiana la pregària davant del Santíssim, sigui personal, sigui comunitària. Pot ser pregària de lloança, d’acció de gràcies, o senzillament de silenci, sentint-se acompanyat pel Senyor.
En la nostra vida cristiana no podem perdre de cap manera l’actitud d’adoració i de lloança pel que significa el gran do de l’Eucaristia i de la presència del Senyor.”
(El Full parroquial, Bisbat de Girona, 3 de juny de 2018)
Carta Dominical del Sr.Arquebisbe, Mons.Joan Planellas: Eucaristia i Caritat
Corpus 2019
(Es pot escolatr, en audio, en lloc o a més de llegir-la)