Per imperatiu del mateix evangeli, la comunitat cristiana mai no ha oblidat el servei de la caritat vers els més pobres. Als nostres dies, però, aquest servei presenta una fesomia diferent.
Ja no es tracta de “fer caritat”, “fer almoina” als captaires, sinó de descobrir la pobresa, sovint oculta i a vegades més preocupant i dolorosa que la d’aquells que demanen a la porta de les esglésies.
L’acció caritativa i social de l’Església avui es planteja des d’un criteri de justícia i solidaritat, i es basa a compartir les pròpies possibilitats més que a desprendre’s de les sobres (de mobiliari, robes, menjars…).
El que abans era tingut com a pobresa, avui s’estén a d’altres carències: incultura, atur laboral i altres situacions de marginació, p.ex., drogoaddictes, presos i ex-presos, alcohòlics, mares soles, ancians abandonats…
Aquesta nova visió de la caritat ha canviat també la imatge de Càritas en tant que institució de l’Església al servei dels més pobres, com també la seva manera de treballar, el ventall dels seus serveis i la plantilla del seu voluntariat.
Aquest Servei de Càritas farà atenció a tots aquells fenòmens de pobresa, en tot el seu ampli abast. L’oferiment d’ajudes anirà precedida d’una comprovació del cas per tal d’assegurar-ne una correcta distribució. Aquesta verificació consisteix a comprovar les dimensions del cas, com també la pertinença o no a la nostra Càritas parroquial.
L’acció de Càritas anirà més enllà de l’entrega de queviures, que caldrà mantenir també per a aquells casos que la facin necessària. Per això es farà atenció a la promoció humana en tots els aspectes que sigui possible: cultura, higiene, alimentació, costura….
Segons les necessitats que es vagin presentant, caldrà comptar amb un voluntariat disposat i preparat. Per això es demanarà col·laboració a persones de la comunitat.
La nostra Càritas col·laborarà, d’acord amb els criteris aprovats arxiprestalment, amb la Càritas Interparroquial de Tarragona, que aplega les parròquies dels dos arxiprestats de la ciutat.
Si en acabar l’exercici econòmic anual, la partida de Càritas presenta uns ingressos superiors a les despeses, el saldo al seu favor li serà lliurat com a disponibilitat a compte del següent exercici.
El compromís amb els més pobres s’arrela, doncs, en la fidelitat a Jesucrist que compartim en comunitat, la Nostra Parròquia ho és. Les comunitats cristianes formen part de la diòcesi (l’Arquebisbat de Tarragona, en el nostre cas), per això parlem de Càritas diocesana, que amb les de les diòcesis veïnes i per ajudar-nos integren Càritas Catalunya (Girona,, la Seu d’Urgell, LLeida, Solsona, Tarragona, Tortosa Vic i Tarragona i Barcelona, Terrassa, Sant Feliu). Les Càritas Diocesanes de totes les diòcesis d’Espanya s’ajuden en “Cáritas Española” (més informació a http://www.caritas.es ).
Per a la comprensió d’aquestes propostes:
“El Rostre de la pobresa a casa nostra” (Església de Tarragona”; núm.233; març, 2009)
Suplement, a la Revista citada:
“L’acció social del’església / estudi sobre l’acció social de l’església en l’àmbit de l’Arxidòcesi de Tarragona (conclusions)