Tretzè dia: “Inovoquem Maria, venerada com la Mare de Déu del Claustre del Monestir de Vallbona de les Monges (Arxiprestat de l’Urgell-Garrigues)
A l’angle del claustre de santa Maria de Vallbona es venera en una capella la Mare de 
Déu del Claustre. La veneren la comunitat i els pobles de la rodalia. Segurament la imatge presidia l’Església abacial en els primers segles del monestir. La comunitat cistercenca l’estima entranyablement perquè ha acompanyat la vida orant i fraterna de generacions de monges. És tan antiga com la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La reina Violant l’estimava i també el cardenal Vidal i Barraquer, que la feu restaurar.
És la «Seu de la Saviesa» ja que porta el Fill, Saviesa del Pare, que a la mà porta el 
Llibre dels Evangelis i beneeix amb la mà dreta. La Mare de Déu mira des de dins, és pura interioritat. És una mirada neta que reposa sobre nosaltres i que ens diu: ¿Per què no estimeu més el meu Fill? Certament la mirada de la Mare de Déu és la mirada més neta que s’hagi posat sobre nosaltres, escriu G. Bernanos. És sentint sobre nosaltres aquesta mirada de pura innocència que l’hem de pregar a Maria.
Ens encomanem avui a la pregària de la santa comunitat de Vallbona, demanem per ella el do de les vocacions perquè la Salve de Completes, al toc dels perduts, ressoni cada dia. A Vallbona el cant de l’Ofici Diví mai ha estat interromput des de la seva fundació, en temps de la guerra civil, la comunitat resava l’Ofici de manera clandestina a les cases dels veïns o als masos.
Meditació: (Sl 12).
A una monja de Vallbona li agrada el salm 12, particularment el verset: Jo, sabent que 
m’estimeu, tinc plena confiança. Fem nostra la pregària del salmista en els dies de confinament per causa de la pandèmia. El salm manifesta l’angoixa de la gent i la pregunta que tortura: ¿Fins quan, Senyor? La pregària no sempre és dolça i pacificada, molt sovint és una pregària cridada, com la de nostre Senyor a la creu. Resem a poc a poc el salm, posant-nos en el cor dels qui sofreixen.
Si en les circumstàncies doloroses que vivim no visquéssim en la fe seria permetre que l’enemic digui: l’he vençut. L’enemic que pot ser el maligne virus o la desesperança que encara és pitjor. Només la fe ens fa demanar: ompliu-me els ulls de claror. Quan tot és nit dins nostre, només la mirada del Senyor pot omplir de claror. Només el Senyor pot canviar la nostra aflicció en joia (Jn 16,20). En el salm 
apareix també la forma tan delicada i entranyable: «Déu meu» repetida moltes vegades al llarg del saltiri. La teologia bíblica en diu una fórmula de l’aliança.
El salm és marià perquè es canta en la solemnitat del Naixement de la Benaurada, dia en què celebrem el patronatge de Maria sobre tota l’arxidiòcesi. Certament en el naixement de Maria hi ha l’inici de l’esperança de la salvació per cada home i dona, que diu: el meu cor s’alegra, ja em veig salvat. Que la intercessió de Maria ens sostingui en la tribulació i que aviat, amb abraçades de goig, puguem donar gràcies a Déu.
Intenció de pregària.
Per Itàlia, que ha estat colpida per l’epidèmia, pels seus habitants, pels qui han mort, per consol de tots preguem.
V/ Mare de Déu del Claustre de Vallbona R/Pregueu per nosaltres.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Accés, a la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa: Es pot ampliar: Tretzè dia: “Inovoquem Maria, venerada com la Mare de Déu del Claustre del Monestir de Vallbona de les Monges (Arxiprestat de l’Urgell-Garrigues)
Monestir de Santa Maria de Vallbona
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona