Vot de Poble [El vot de poble és un signe religiós i d’identitat, un compromís des de les arrels més fondes]:
Al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia
El 4 DE JUNY DE 2023
El vot de poble ens fa memòria que no solament és un desafiament a la nostra habilitat o estratègia, sinó també a la nostra fe, perquè la solució dels nostres contenciosos no passa simplement per les nostres estratègies, sinó per la realització del projecte de Déu sobre la història, és a dir, el Regne. Tenir fe és adherir-se a Déu i al seu projecte, fent-ho realitat, apassionar-‘hi amb tot el cor i amb tota la intel·ligència. Al final de tot, no podrem esgrimir davant de Déu que li hem fet un favor per haver cregut en Ell i haver col·laborat en la realització del seu projecte. I no podrem passar factura ni cobrar honoraris, perquè ser humans i creients és com hem de ser, per això vam néixer.
Rosari, 10:30
En el Rosari se’ns acompanya des de la referència i la imatge de Mare de Déu, no ho fem “«forçant» amb l’afecte la nostra mirada, ni portats per un afany de propaganda «del que és nostre», ni “cecs davant la realitat”. Avui l’Esperit ens acompanya i desvetlla els seu compromís (i renovem el vot de poble).
Eucaristia, 11:00
Concert, 12:00
Reflexió i sentit de la Festa:
Des de 1843, una de les festes importants al Santuari és el dia de la Santíssima Trinitat (El Diumenge després de Pentecosta, aquest any el dia 16 de juny), fent memòria i renovant el “vot de poble” que es feu en agraïment per la fi del bombardeig sobre la ciutat de Reus, efectuat pel general Zurbano a causa del pronunciament, a la ciutat, del general Prim. El poble pregava per intercessió a la Mare de Déu de Misericòrdia que s’acabessin les bombes.
El final del bombardeig va succeir un 11 de juny de 1843, dia de la Santíssima Trinitat. La imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia era a la Prioral, on “casi feya plorà lo veure que devan nostra Senyora de Misericòrdia y cremavan tans ciris, y va durà una temporada que tot eran novenas, rosaris, oficis, de las promatensas que la gen avian fet, pues se atribuí a miracla de nostra Senyora, lo pogué aplacà la ira de Sorbano (Zurbano)”.
Dues dones reusenques van tenir un protagonisme destacat en la resolució d’aquells fets: La religiosa Lluïsa Estivill, superiora del convent que atenia els malalts i ferits a l’hospital i la seva novícia Maria Rosa Molas, més tard, la fundadora de les Germanes de la Consolació i canonitzada per Joan Pau II. Les dues van creuar les línies del setge a la ciutat de les tropes enemigues, i van facilitar l’acord de la fi dels bombardejos, pactant amb el mateix Zurbano. Valorem el seu testimoni i el de les arrels que acompanyem amb rigor i solidesa, i amb fermesa espiritual i compromís les etapes que viu la ciutat i el país, avui també.
El testimoni d’aquestes dues dones, fidels al que significa la vida consagrada i el testimoni de fidelitat a l’Evangeli en la ciutat és avui vigent i ho renovem, alhora que en donem gràcies a Déu:
“La pau, en efecte, és fruit d’un gran projecte polític que es fonamenta en la responsabilitat recíproca i la interdependència dels éssers humans, però és també un desafiament que exigeix ser acollit dia rere dia. La pau és una conversió del cor i de l’ànima, i és fàcil reconèixer tres dimensions inseparables d’aquesta pau interior i comunitària:
— la pau amb nosaltres mateixos, rebutjant la intransigència, la ira, la impaciència i ―com aconsellava sant Francesc de Sales― exercitant «una mica de dolcesa amb un mateix», per a oferir «una mica de dolcesa als altres»;
— la pau amb l’altre: el familiar, l’amic, l’estranger, el pobre, el qui pateix…; atrevint-se a la trobada i escoltant el missatge que porta en si mateix;
— la pau amb la creació, redescobrint la grandesa del do de Déu i la part de responsabilitat que correspon a cadascú de nosaltres, com a habitants del món, ciutadans i artífexs del futur” (Papa Francesc)
Per ampliar informació: