De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Quaranta-novè dia: Invoquem Maria a l’Ermita de la Mare de Déu del Roser, a Vallmoll (Arxiprestat de l’Alt Camp)
Roser és un nom bonic i les noies que porten aquest nom són bondadoses i plenes de joia. No coneixereu cap noia o dona que es digui així i tingui mal caràcter. Si és bonic el nom és perquè és un nom de la Mare de Déu. El nom imprimeix bondat. En aquest pelegrinatge espiritual avui anem a Vallmoll. Ja no tindrem temps d’evocar el Roser de Vilallonga, de Passant o la capella del Roser del carrer de la Cort a Valls. El dia 9 de maig acabo, perquè el confinament total de fet ja s’ha acaba, gràcies a Déu.
A Vallmoll, l’ermita està situada a l’entrada del poble, prop de la carretera de Valls, al camí que va cap a Puigpelat. Per fora ja és bonica, emblanquinada, i amb una decoració que imita un roserar; a la façana hi ha una rosassa lobulada, amb una majòlica del Roser.
L’ermita és de finals del segle XVI. L’any 1925 Josep M. Jujol realitzà una restauració de molts elements, principalment ornamentals. Bona part dels seus treballs són de pintura, ajudat per Ramon Farré, fill del poble. El motiu principal de l’ornamentació és la rosa, omnipresent dins a tot arreu. Són cèlebres els motius ornamentals del paviment i la bella cal·ligrafia jujoliana dels epígrafs. L’ermita és com un roserar i és l’edifici emblemàtic del poble, talment un anagrama.
Hi ha un gran retaule, original i antic, que representa els misteris del rosari, ben estudiat per Mn. Josep M. Torrell, que fou rector del lloc. El retaule renaixentista té els 
cànons típics dels altars del Roser, no hi falta sant Domènec. La imatge de santa Maria al cambril substitueix l’antiga, destruïda el 36; és senyorívola i posada al bell mig del retaule fa tot el goig del món. L’any 2017 es feren festes memorables per commemorar els 450 anys de la construcció de l’ermita i cada any, el dia del Roser, hi ha aplec amb missa solemne i benedicció dels infants que han estat batejats. A pleret es canten els Goigs. Per cantar-los els vallmollencs no necessiten paper, se’ls saben tots de memòria.
De Vallmoll sempre, Senyora,
sentinella haveu estat
i essent Vós llur defensora
de perills l’heu deslliurat;
vetlleu sempre, Verge Santa,
vetlleu sempre pel seu bé.
Meditació (Siràcida 39,13-16a)
Amb llenguatge teològic es pot dir que Maria no forma part del kerigma (el primer anunci), però, quan entres a la casa de l’Església, t’adones que la Mare hi és! El perfum del roser de la Mare de Déu s’escampa per tot arreu. El seu perfum és el de la caritat. És una presència que enamora. Dins de la casa de l’Església quants actes de 
caritat els dies de la pandèmia no s’han fet al món! Quants actes de solidaritat amb els altres! Molts han quedat em l’anonimat. El Pare del cel ha estat glorificat!
Transcric un fragment dels Manuscrits autobiogràfics de l’amiga de tota la vida, santa Teresina de Lisieux, la carmelita a la qual li agradaven les flors, particularment les roses, en el mes de maig i de Maria. Vulgueu-lo meditar.
«Jesús s’ha dignat a instruir-me sobre aquest misteri. Ha posat al davant dels meus ulls el llibre de la naturalesa, i he pogut entendre que totes les flors que Ell ha creat són belles, que la lluentor de la rosa i la blancor de l’assutzena no li lleven a la petita viola el seu perfum ni a la margarida la seva encisadora senzillesa. He pogut entendre que si totes les flors volguessin ésser roses, la naturalesa perdria el seu ornament primaveral i ja no hi hauria camps florejats. El mateix passa en el jardí de les ànimes. Els grans sants es poden comparar amb les roses i les assutzenes, però n’ha creat, igualment, de més petits, i aquests s’han d’acontentar en ser margarides o violes, destinades a alegrar les mirades del Creador quan les dirigeix vers la Terra… Crec que de la mateixa manera que el sol il·lumina al mateix temps els cedres i cada petita flor, com si només ella existís en el món, de la mateixa manera té cura particular el Senyor de cada ànima…».
Intenció de pregària
Pels infants i adolescents que han estat mesos sense anar a l’escola, que aviat es retrobin amb els companys i mestres.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Passanant
Vilallonga
Valls
i d’altres…….
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Quaranta-novè dia: Invoquem Maria a l’Ermita de la Mare de Déu del Roser, a Vallmoll (Arxiprestat de l’Alt Camp)
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona