De la web de l’Arquebisbat de Tarragona
“Cinquanta-tresè dia: Invoquem Maria, al Loreto d’Ulldemolins
Al capdamunt de la vila d’Ulldemolins, just a l’entrada del poble, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Loreto. La vall del poble és coneguda com la «Vall del silenci», a la 
banda obaga del Montsant, famós pel camí de les ermites de santa Magdalena i sant Antoni, que va cap al congost de Fra Guerau on hi ha l’ermita de Sant Bartomeu, on sojornà el P. Palau. L’Església parroquial dedicada a sant Jaume és notable, és una mostra del renaixement, dirigida per l’arquitecte Pere Blai, que introduí el nou estil a Catalunya. Situat a 651 metres d’altitud entre la serra de la Llena i del Montsant. És una vall que té una fisonomia espiritual.
A Ulldemolins si hi ha alguna cosa que estimen, i molt, és la Mare de Déu del Loreto. La lletra dels Goigs de la Mare de Déu la porten dins de l’ànima i són cantats joiosament: Del Montsant fins a la Llena com resplendeix el vostre esclat.
Al desembre per les festes de la Mare de Déu ningú hi falta. Fins fa pocs anys les famílies que a la recollida de les olives residien fora vila enviaven un representant de cada família per participar de la celebració de la Mare de Déu. Hi anava en nom de tots.
La festa del 10 de desembre és corprenedora. És realment una festa cristiana sense ombra de res que no sigui autèntic. Amb novena prèvia acompanyen en processó a la Mare de Déu al seu santuari, on celebren amb goig i fe viva els Sants Misteris, a la tarda es canten les lletanies en cant pla. El cor i els fidels canten a pleret.
Mn. Joan Roig i Montserrat, des de fa molts anys rector d’allí, ha volgut, amb el 
beneplàcit i suport del poble, honorar la casa de Natzaret (el Loreto) segons els cànons de l’art cristià universal. El reconegut iconògraf Juan Echenique Celis, ortodox, alumne de l’institut de sant Sergi de París, dirigí el treball i pintà les icones. Les santes icones són finestres del cel; amb perspectiva inversa provoquen la sensació que no ets tu que les mires a elles, sinó elles que et miren a tu!
De manera que el santuari és una icona d’icones i no trobareu cap espai que no s’hi representi el Misteri. Ve a la memòria la predicació de sant Joan Damascè: «¿Voleu saber quina és la vostra fe? Mireu, doncs, les icones». Me la faig meva i l’escric: «¿Voleu saber, cristians, quina és la vostra fe? Pugeu, doncs, a Ulldemolins i a l’ermita del Loreto i veureu amb els ulls el que creieu».
Les icones murals se succeeixen segons els cànons en la seva disposició dins de l’Església com el Símbol de la fe representat als murs. És com un Credo pintat a la paret. Al cambril la bellíssima imatge de la Mare de Déu esguarda amb ulls misericordiosos. El santuari fou dedicat per l’arquebisbe Jaume i la festa de la Dedicació se celebra el 31 de maig. Hi ha diversos estudis, entre ells, la monografia de Mn. Josep Raventós Giralt, publicat l’any 1985 sobre el vot de poble.
Si algú encara no hi ha estat, si us plau, que hi vagi. No en quedarà decebut.
Beneïts siguin els fidels d’Ulldemolins que estimen tant el Sagrament que en fan Jubileu i són fidels a la tradició dels pares en la devoció a la Mare de Déu del Loreto, 
pau i benedicció! Que els fills i els fills dels seus fills transmetin l’amor a la Mare de Déu!
Beneït sigui Mn. Joan que interpretant l’ànima de cada lloc ha escrit molts goigs a tants llocs de l’arquebisbat! Beneïda sigui la memòria de tants fidels d’Ulldemolins que ara ja al cel ens han precedit en l’amor a la Mare del Senyor!
Lluna clara en nit serena,
Cedre altiu, pel goig vinclat:
del Montsant fins a la Llena,
com fulgura el vostre esclat!
A les Hores santes, l’antífona de Completes
Sota la vostra protecció ens refugiem, oh santa Mare de Déu,
no desoïu les ostres súpliques en les nostres necessitats,
de tots els perills deslliureu-nos sempre, verge gloriosa i beneïda.
Meditació
En moments turbulents, necessitem recollir-nos sota el mantell de la santa Mare de Déu sempre obert per a acollir-nos, va dir el papa Francesc, al principi de la pandèmia, el dia que va anar a Santa Maria la Major, per encomanar la ciutat i el món a Maria.
Us explicaré una història que m’agrada. Fixeu-vos que en la pregària que el Papa ens recomanà de pregar durant la pandèmia s’acaba amb la pregària: Sota la vostra protecció. (En llatí: Subtuum praesidium). És remarcable la pregària per la seva antiguitat. Maria és anomenada Mare de Déu (Theotokos / Mater Dei). Està escrita en un papir d’Egipte per l’eminent pròleg d’Edgar Lobel i és datat al voltant de l’any 250 (Rylands III:70). Sí, ho heu llegit bé. A la meitat del segle III, abans de la pau de 
l’Església i abans que el Concili d’Efes proclamés la maternitat divina de Maria, tant que els cristians la podem anomenar Mare de Déu.
Per tant, és la pregària més antiga que es coneix a Maria, donant-li el títol de «Mare de Déu», santificada per generacions i generacions de cristians, sempre i a tot arreu.
Totes les Esglésies que han conservat la successió apostòlica han transmès la pregària en cada tradició litúrgica (grega, armènia, eslava, copta, siríaca) i l’empren freqüentment. Pels cristians orientals és una pregària quotidiana.
Recordo que ara fa tres o quatre anys vaig assistir a la parròquia de sant Francesc a una conferència sobre els cristians perseguits d’un que n’era testimoni directe i havia viscut Alep. Després de la conferència li vaig anar a preguntar si era veritat que els cristians d’allí resaven el Subtuum praesidium. Em va contestar sense dubtar i sorprès de la pregunta: Sí, no se la treuen dels llavis. Per molts ha estat la pregària del seu martiri.
La paraula praesidium significa protecció i al mateix temps mantell de protecció. D’aquí ve a l’orient la icona de la protecció de la Mare de Déu i a occident el costum dels amplis mantells, típics de les imatges de la misericòrdia. Recordeu la del santuari de Reus i la imatge que hi ha a la sala del Capítol de Vallbona. Entre els eslaus la paraula és traduïda per «tendresa». Sona així: Dins la vostra tendresa, ens refugiem, oh santa Mare de Déu.
Apreneu-vos aquesta pregària de memòria; creieu-me, dona pau, molta pau. Empreu-la en cada ocasió, sobretot per encomanar a la protecció de la Mare de Déu les persones que estimeu.
Intenció de pregària
Per les Esglésies ortodoxes, que no patint tant la pandèmia s’han solidaritzat i han pregat per les Esglésies d’Europa. També per la parròquia de Sant Fructuós i de sant Clínic dels Romanesos a Tarragona: que el Senyor beneeixi les seves famílies.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària del Papa Francesc:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
i es clou amb aquest verset:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
Amén”.
Poden ampliar-ho:
A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Cinquanta-tresè dia: Invoquem Maria, al Loreto d’Ulldemolins
Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.
“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona