De la Web de l’Arquebisbat de Tarragona:

“Trenta-tresè dia: Invoquem Maria a la Parròquia de Santa Maria la Major, de Falset (Arxiprestat del Priorat), en el Dissabte radiant de la Pasqua.

A la parròquia arxiprestal de Falset no hi ha cap advocació de la Mare de Déu, però la gran parròquia hi està dedicada. El dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, la festa de santa Maria, els infants omplen els carrers de la Vila amb espígol i tot el poble fa sentor del perfum de la Mare de Déu. Al presbiteri del gran temple s’hi representa l’Assumpció de Maria amb una gran imatge, volàtil i amb una mirada que traspassa el cel. Una mirada que diu: vinc cap a tu, Senyor meu i Fill meu! Maria assumpta i glorificada ens fa mirar al cel en la situació que vivim. La imatge de santa Maria és plena de l’alegria pasqual.

Quan la lluna fa el ple d’agost Falset és un poble en festa i a l’ofertori els fadrins i les pubilles dansen la jota de Falset. Que la Mare de Déu protegeixi els fidels de Falset, els ancians i sobretot els més petits, de tot mal. Desitgem que aquest any, si Déu vol, la festa major de Falset i de tots els pobles sigui desbordant d’alegria. Els Goigs escrits amb versos d’art major per Mn. Joan Roig i musicats per Mn. Joan Grifoll canten:

 Flor entre les vinyes, s’esbadella el vostre nom tan clar i tan net: Honor del poble i ciutadella, Santa Maria de Falset.

Meditació (cf. Salm 45, 2-5).

La muralla de la ciutat és Déu mateix. És una muralla interior. La ciutat no es defensa amb muralles exteriors, sinó amb la presència de Déu enmig d’ella. Viure dins de la ciutat de Déu (interior als nostres cors) és seguretat, sortir de la ciutat de Déu (interior a nosaltres) és trobar inseguretat i por.

Els esdeveniments dolorosos que estem vivint, que mai haguéssim imaginat com una pandèmia, que ens obliga al confinament, els hem de viure amb la certesa que Déu és amb nosaltres: el Senyor de l’univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob.

L’Evangeli de Mateu que comença amb l’anunci de la Emmanuel, a manera de gran inclusió, acaba amb l’anunci del Ressuscitat: jo seré amb vosaltres fins a la fi del món. Aquesta és la certesa de l’Església, Crist és en nosaltres.

A les preguntes: ¿per què passen aquestes coses? I ¿per què ens passen a nosaltres?, no  podem contestar, només podem dir: «Vós ho sabeu Senyor, Déu meu.» Nosaltres només vivim la certesa de la fe. Viure en la certesa que passi el que passi Crist és amb nosaltres, en aquest món i en l’altre. La situació actual ens posa al límit de la fe: ¿confiem en Déu o no?

També el salm diu: les aigües d’un riu alegren la ciutat de Déu. Dins de la ciutat de Déu hi ha un aiguaneix, un origen de les aigües, com una mena de riu subterrani, que brolla del costat obert de Crist que suscita la pregària, renova la caritat, omple de confiança, treu la por. Aquest riu diu sant Agustí és un tram de la Trinitat (trames Trinitatis), ve de Déu i ho porta tot cap a Déu. Anem a beure d’aquest riu, més que mai aquests dies de neguit, amb la pregària quotidiana, fidel i humil. Sant Efrem,  l’himnode de Maria, escriu que la muralla que envolta la ciutat de Déu és la protecció de la Mare de Déu.

Meditació  (Mc 16,6).

La muralla de la ciutat és Déu mateix. És una muralla interior. La ciutat no es defensa amb muralles exteriors, sinó amb la presència de Déu enmig d’ella. Viure dins de la ciutat de Déu (interior als nostres cors) és seguretat, sortir de la ciutat de Déu (interior a nosaltres) és trobar inseguretat i por.

Els esdeveniments dolorosos que estem vivint, que mai haguéssim imaginat com una pandèmia, que ens obliga al confinament, els hem de viure amb la certesa que Déu és amb nosaltres: el Senyor de l’univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob.

L’Evangeli de Mateu que comença amb l’anunci de la Emmanuel, a manera de gran inclusió, acaba amb l’anunci del Ressuscitat: jo seré amb vosaltres fins a la fi del món. Aquesta és la certesa de l’Església, Crist és en nosaltres.

A les preguntes: ¿per què passen aquestes coses? I ¿per què ens passen a nosaltres?, no  podem contestar, només podem dir: «Vós ho sabeu Senyor, Déu meu.» Nosaltres només vivim la certesa de la fe. Viure en la certesa que passi el que passi Crist és amb nosaltres, en aquest món i en l’altre. La situació actual ens posa al límit de la fe: ¿confiem en Déu o no?

També el salm diu: les aigües d’un riu alegren la ciutat de Déu. Dins de la ciutat de Déu hi ha un aiguaneix, un origen de les aigües, com una mena de riu subterrani, que brolla del costat obert de Crist que suscita la pregària, renova la caritat, omple de confiança, treu la por. Aquest riu diu sant Agustí és un tram de la Trinitat (trames Trinitatis), ve de Déu i ho porta tot cap a Déu. Anem a beure d’aquest riu, més que mai aquests dies de neguit, amb la pregària quotidiana, fidel i humil. Sant Efrem,  l’himnode de Maria, escriu que la muralla que envolta la ciutat de Déu és la protecció de la Mare de Déu.

Intenció de pregària

Per les religioses que han mort al nostre país per la pandèmia: que siguin rebudes en el Regne en el goig d’una festa nupcial, elles que en el món foren esposes de Crist.

Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.

Pregària del Papa Francesc:

Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.

Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.

Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.

i es clou amb aquest verset:

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries  en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Amén”.

Poden ampliar-ho:

A la Web de l’Arquebisbat per completar aquesta motivació i seguir la pregària completa. Accedint a: Trenta-tresè dia: Invoquem Maria a la Parròquia de Santa Maria la Major, de Falset (Arxiprestat del Priorat), en el Dissabte radiant de la Pasqua

Es pot accedir a totes les invocacions que aquests dies us oferim.

“L’arxidiòcesi de Tarragona és profundament mariana”: La Mare de Déu en la festa de la seva Nativitat, Patrona principal de l’Arxidiòcesi de Tarragona